Resultats de la cerca
Es mostren 961 resultats
primera pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt dels tractats de pau que clogueren la guerra dels Trenta Anys a la mar Bàltica i que tingueren lloc a Oliva (maig del 1660), Copenhaguen (juny del 1660) i Kardis (juliol del 1661) entre Suècia, Dinamarca, Polònia i Rússia.
Suècia obtingué el reconeixement de la seva sobirania sobre Pomerània, Livònia, Escània, Blekinge i les illes Åland, fet que suposava l’hegemonia sobre la Bàltica
El tractat de Viena i la guerra de Successió polonesa
Àustria reconeix la sobirania de Carles de Borbó sobre els regnes de Nàpols i Sicília a canvi de la cessió dels ducats de Parma, Piacenza i Toscana
Corts de Lleida. Ruptura del clergat, la noblesa i el patriciat català amb Joan II
Corts de Lleida Ruptura del clergat, la noblesa i el patriciat català amb Joan II La diputació i el consell del Principat s’atribueixen funcions de sobirania política
acord de Péronne
Història
Pacte signat a la localitat francesa de Péronne (Picardia), el 19 de setembre de 1641, entre els representants catalans i Lluís XIII de França.
Aquest hi ratificava l’acceptació de la seva sobirania damunt Catalunya i prometia d’observar totes les constitucions catalanes, així com defensar Catalunya dels atacs de Felip IV de Castella
Les províncies catòliques dels Països Baixos constitueixen la unió d’Arrás
Les províncies catòliques dels Països Baixos, sota la sobirania de Felip II, constitueixen la unió d’Arrás Les províncies protestants s’agrupen a la unió d’Utrecht i es declaren independents 1581
Decàpolis
Història
Nom donat a la lliga de ciutats constituïda a Alsàcia, al sXIV, per Mülhausen, Colmar, Münster, Turckheim, Kaysersberg, Schlettstadt, Oberehnheim, Rosheim, Hagenau i Weissemburg, aquesta darrera substituïda per Landau al sXVI.
Dividida religiosament durant la Reforma i disputada políticament entre l’Imperi i França, passà a la sobirania francesa el 1679 i hi restà integrada plenament en iniciar-se la Revolució Francesa 1789
títol nobiliari
Història
Distinció honorífica inalienable, perpètua, vinculada i imprescriptible (si no és vitalici o personal per a dues vides o més), concedida a una persona i als seus descendents o successors hereditaris segons un ordre establert.
A l’Estat espanyol, aquest ordre resta regulat en el privilegi de creació del títol, i en el seu defecte hom segueix les lleis que regulen l’ordre de successió a la corona Origina noblesa per al concessionari i els seus descendents mascles o femelles per la línia masculina L’obtenció dels títols nobiliaris es fa segons uns mèrits, però fins al s XIX hi hagué els anomenats títols beneficiats , que es concedien a una persona pel fet d’haver sufragat econòmicament una determinada obra a benefici de la qual es premiava amb el dit títol Són títols nobiliaris del regne els de duc, marquès, comte,…
Banū Ifrān
Família berber.
Després de la conquesta del nord d’Àfrica pels musulmans, obtingué la sobirania a Tilimsen ~750 tot adoptant el credo kharigita Una branca d’aquesta dinastia sostingué la taifa de Ronda 1039-59
Joan II Comnè
Història
Emperador bizantí (1118-43).
Fill i successor d’Aleix I Comnè, fou un típic emperador soldat Eliminà definitivament els petxenegs 1123, imposà la sobirania imperial a Sèrbia 1124 i dictà als hongaresos el tractat de Bracinevo 1126
P’otr Dorošenko
Història
Ataman d’Ucraïna.
D’origen aristòcrata, intentà la independència de la Ucraïna occidental respecte a Polònia i Rússia i se sotmeté als turcs El 1676, però, una intervenció russa l’obligà a acceptar la sobirania de Moscou