Resultats de la cerca

Segons la llegenda, era fill d’un rei de Dinamarca d’on li ve el sobrenom el Danès Apareix en molts poemes epicocavallerescs medievals la Chanson de Roland, La Chevalerie Ogier de Denemarche , etc i també com a heroi de la literatura danesa la balada Staerk Dedrik og Holger Denske , ‘El fort Teodoric i Ogier el Danès’ Hom el troba també en la literatura francovèneta i en la toscana

Fou alumne predilecte de N Porpora, de qui prengué el sobrenom El 1741 es traslladà a Berlín, on fou cantant de cambra de Frederic el Gran, el qual compongué per a ell una cantata profana i les variacions sobre l’ària "Digli ch’io son fedele" de l’òpera Cleofide 1731, de JA Hasse Gaudí de gran prestigi a Alemanya com a cantant d’òpera italiana El 1742 interpretà a Venècia la Statira , de Porpora

Conegut amb el sobrenom de Manolito , competí representant el Club Pugilístic de Sants Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes pesant 1957-61 Formà part de la selecció catalana de boxa amateur El 1961 passà al camp professional, en què debutà vencent el campió d’Espanya professional del pes pesant Echevarría per punts, al Price de Barcelona

Format a la Karlsschule des del 1771, on fou company de Schiller i més tard professor 1789-94 Escultor de la cort 1780, treballà a París —al taller de Pajou 1783-85 i a Roma 1785-89, on esdevingué amic de Canova Allà afermà un neoclassicisme ortodox que li valgué el sobrenom de Greco i que, tanmateix, no exclou una certa sensibilitat preromàntica bust de Schiller, 1794, Staatsgalerie de Stuttgart Ariadna , 1806-10, desapareguda

Vinculat a la cort buwàihida, és autor de diverses epístoles molt detallistes segons la moda de l’època, bé que la seva fama prové d’ésser el creador del gènere maqāma La Maqāma de Badī'al-Zamān, sobrenom que significa “el prodigi del temps”, és una dura crítica de la vida social del seu temps, i, a través d’al-Ḥarīrī, el qual la donà a conèixer a Occident, influí notablement en la picaresca castellana

Conegut a Xile amb el sobrenom de El Catalán , ascendí per mèrits de guerra de cadet a sergent major Lluità a la batalla de Rancagua el 1814, que posà fi al primer període de la independència de Xile Exiliat a Mendoza Argentina, collaborà en l’organització de l’exèrcit dels Andes i com a oficial de la columna de Freire prengué part en la lluita per la independència de Chabuco i Maipú 1817-18

S’inicià a l’Artiguense i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, amb el qual fou dos cops campió d’Espanya 1974, 1975 L’estiu del 1975 entrà a formar part del Barcelona Atlètic, i a l’abril del 1976 debutà oficialment amb el primer equip 1976-86 Jugava de migcampista i més endavant alternà aquesta posició amb la de lateral Arribà a ser capità de l’equip els anys vuitanta Guanyà una Lliga 1985, tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, dues Recopes d’Europa 1979, 1982, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Disputà 424 partits i marcà 20 gols, un dels quals a la final…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1950-53 procedent del Deportivo de la Corunya, i jugà 88 partits amb la samarreta blaugrana Guanyà dues Lligues 1952, 1953, tres Copes del Generalísimo 1951, 1952, 1953, la Copa Eva Duarte 1952 i la Copa Llatina 1952 Disputà un partit amb la selecció espanyola 1952 Com a entrenador dirigí, entre d’altres, el Toluca mexicà, el Deportivo, el Saragossa i el Terrassa

El terme grec corresponent παράκλητος, emprat en l’evangeli segons Joan tres vegades i en la primera epístola del mateix autor, significa ‘auxiliador’, ‘protector’, i posteriorment ha estat interpretat sobretot en el sentit de ‘consolador’

Figurà en les quadrilles dels toreros més insignes del seu temps el Gallo , Joselito, Granero, Ignacio Sánchez Mejías i ha estat considerat el millor peó de totes les èpoques de la tauromàquia