Resultats de la cerca

Dedicà els seus primers estudis als maorís de Nova Zelanda, però fou entre els indígenes polinesis de l’illa de Tikopia on dugué a terme el seu treball de camp més exhaustiu, del qual sortiren We, the Tikopia 1936, The Work of the Gods in Tikopia 1940 i Social Change in Tikopia 1959 Fou professor a la London School of Economics 1932-68 i, des del 1949, membre de la British Academy Considerat un dels exponents més destacats de l’antropologia social britànica, dins d’aquest corrent insistí en la necessitat de contemplar la realitat social des d’una perspectiva històrica

Oficial de l’exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà, Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional Nomenat governador de Cambrils, al desembre del 1640 hagué de rendir-se al cap de l’exèrcit castellà marquès de Los Vélez confiats en la paraula d’aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana Els cossos d’Antoni d’Armengol i d’altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la…

Emmarcada dins dels actes de l’Exposició Internacional de Barcelona del mateix any, els seus participants sortien de dinou ciutats d’Europa i, després de seguir un recorregut controlat, es reunien a Barcelona Tot i no ser una prova de caire estrictament competitiu, tenia un reglament que afavoria la distància recorreguda, per la qual cosa foren els participants que sortiren del punt més llunyà Riga, a l’actual Lituània els que ocuparen les tres primeres posicions, encapçalats per Erick Wiethaus Austro Daimler després de recórrer 3400 km en 82 h i 38 min, amb una velocitat mitjana…

Conquerí Aledo i Múrcia, d’on fou nomenat valí 1092-1115 Un grup de notables valencians, encapçalat pel cadi ibn Ǧaḥḥāf, li oferí el govern per tal de destronar al-Qādir 1092, però no ho aconseguí bé que envaí Dénia, Xàtiva i Alzira, així com tampoc d’ajudar la ciutat durant el setge del Cid Més tard comandà les forces almoràvits que sortiren de València 1114 cap al Llobregat i foren derrotades per les mainades catalanes al congost de Martorell Ibn ‘Ā'iša hi perdé la vista, i segurament la raó, i acabà retirat al nord d’Àfrica, a la cort d’'Alī ibn Yūsuf ibn Tašfīn

Té origen en les reunions de negociants i comerciants marítims al cafè obert per Edward Lloyd el 1688, d’on sortiren els primers acords de garantir, mitjançant el pagament de primes, els riscs dels viatgers Convertida en corporació 1871, subscriví, des del 1911, tot tipus d’assegurances, llevat de les de vida El 1974 tenia uns 7 500 membres agrupats en sindicats que accepten el risc sobre la base de la responsabilitat total i illimitada dels membres El 75% de les primes rebudes provenen de les assegurances marítimes L’activitat de la Lloyd’s és internacional És el centre d’…

Dirigida per Josep Astell Gilabert, a partir del número 4 esdevingué el portaveu de la Reial Federació Atlètica Catalana A banda de les proves atlètiques, promogué la pràctica d’altres activitats sota la denominació d’esports de mar Cada número incloïa la biografia d’un campió d’alguna modalitat esportiva i acabava amb una secció d’esports diversos Hi collaboraren Josep M Mañé, Rossend Calvet i Àngel Millà, entre d’altres Destacaren les lliçons de lluita grecoromana de Vicens Huerta i els temes d’higiene dels doctors Lagrange i Trabal Les fotografies eren de Mas, Rumet i Astell Es publicava…

Loriente i J M Carcasona Tingué com a redactors principals a E Ferrer, J M Otero, G Quesada, F Lázaro, J Ripoll, J L Guarner i J Coma, alguns dels quals estaven estretament relacionats amb el Cineclub Monterols i la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona En sortiren 19 números Marcà un estil i una línia crítica pròxima a la teoria de la "política d’autors" que llavors preconitzava "Cahiers du Cinéma" per mitjà de la secció La nueva frontera de la crítica Prestava una atenció particular als problemes de la indústria i el comerç cinematogràfics a l’Estat espanyol i…

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números…

El 1935, com a director del departament militar de desenvolupament de coets, planificà la installació d’assaig de Peenemünde, d’on sortiren els míssils A42 Ascendit a general, fou el cap de tot el programa d’armes V i coets antiaeris Acabada la Segona Guerra Mundial i després de passar dos anys presoner dels anglesos, la US Air Force requerí els seus serveis com a assessor en matèria de míssils Posteriorment actuà com a conseller de la Bell Aircraft Corporation Fou precursor en la idea del vol amb transportadors recuperables a diferència de la del seu antic collaborador W von…