Resultats de la cerca

És, ensems amb Guerra i pau , una de les obres més extenses i ambicioses de l’autor i clou el període de les seves grans creacions novellístiques S'hi revelen les preocupacions espiritualistes que, poc temps després d’acabar-la, el conduïren a diverses crisis morals Servint-se de l’anomenat realisme psicològic, descriu la societat aristocràtica de l’època i, d’entre una multitud de personatges, en destaca i oposa els d’Anna Karènina i Levin Anna, enamorada de l’oficial Vronskij, abandona marit i fill i es lliura a una passió que no la satisfà i que la condueix al suïcidi Levin,…

Deixà l’ofici familiar d’argenter i es feu traductor del francès Jules Verne i Alexandre Dumas i de l’anglès al castellà S'inicià en castellà La humana sabiduría , 1857, però fins a Un poll ressuscitat 1865, peça on satiritzà la burgesia, no assolí popularitat Altres obres, totes d’una gran habilitat escènica, són Un pa com unes hòsties 1866, Reus, París i Londres 1866, Qui al cel escup 1866, en què, seguint la línia d’autors com Dumas i Scribe, tradueix les relacions amoroses en termes de dots i transaccions econòmiques Aquest component de lleu crítica social és present també en altres…

El personatge central, Otello, assassina per motius de gelosia la seva muller Desdèmona, en la qual tenia dipositada una confiança absoluta que perd, bruscament, davant les pèrfides insinuacions de Iago Hom assisteix, doncs, al canvi que una ànima noble i un esperit valerós, quasi llegendari, experimenta pel fet de creure fatalment el calumniador, i també al final inevitable —el suïcidi estoic, amb clares influències senequistes— que l’error d’aquesta creença cega comporta Obra molt celebrada, ha inspirat altres drames teatrals els de Jean-François Ducis, del 1792, i d’Alfred de…

Inicià la seva carrera literària exaltant la força, la vigoria juvenil i la bellesa física Les Olympiques , 1924 La Rose de sable 1933, publicada el 1951 i Les célibataires 1933, publicada el 1951 marcaren la seva maduresa, que havia de culminar en la tetralogia de Les jeunes filles 1936-39, centrada en la seva misogínia Egotista, de religiositat jansenista i amb un estil d’escriptura inigualable, conreà també el teatre, utilitzant temes i personatges històrics La reine morte 1942, Le maître de Santiago 1947, Port-Royal 1954, etc Tornà a la narrativa del 1930 al 1971 no havia deixat de…

Els anys cinquanta s’establí a París, on fou dissenyador gràfic per a la revista Elle , i més tard fou director artístic dels grans magatzems de la capital francesa Printemps, per als quals exercí com a fotògraf de moda A la dècada dels setanta s’especialitzà en fotos difuminades i suggeridores de noies adolescents i preadolescents, sovint seminues, en un estil qualificat d’eroticoromàntic que obtingué un gran ressò Dirigí i filmà diversos films en aquesta mateixa tendència Bilitis , 1977 Laura , 1979 Tendres cousines , 1980 Un été à Saint-Tropez , 1983,  Premiers désirs , 1983 que donà lloc…

Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M García El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride , de ChW Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe , de G Rossini Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París Fou amic de F Chopin i F Liszt Escriví diversos llibrets per a ballets La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F Schubert a…

Desenvolupament enciclopèdic Al pròleg, Canals menteix en assegurar que tradueix dels Ab urbe condita de Tit Livi, lectura de moda en els cercles cortesans del moment Reclamat per un públic laic encuriosit per obres llatines de temàtica cavalleresca i clàssica que no podien entendre a la perfecció, el traductor vulgaritzà el colloqui que tingueren els dos generals protagonistes abans de la batalla de Zama, la mateixa batalla i la fi de la vida d’Aníbal amb el seu suïcidi exemplar, i ofereix una reflexió moral sobre la variabilitat de la fortuna i la necessitat de creure en la providència…

No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a…

Seguidor de Flaubert i Turgenev en la tècnica novellística, aconseguí el primer èxit amb Boule de suif 1880, mena de manifest naturalista Posteriorment escriví contes i novelles curtes Contes de la bécasse , 1883 Contes du jour et de la nuit , 1885 Le horla , 1887, més perfeccionats i difosos que les seves novelles llargues Une vie , 1883 Bel-ami , 1885 Mont-Oriol , 1887 Pierre et Jean , 1888, al pròleg de la qual exposa les seves directrius literàries, més realistes que naturalistes Fort comme la mort, 1889 Pessimista i obsessionat per la mort, negligeix l’esperit del poble i el progrés i…

Passà la infantesa a Alaska però, amb la separació dels pares, marxà amb la seva mare a Califòrnia Fou en la distància que patí el suicidi del seu progenitor, un trauma adolescent que algun temps després alimentaria la novella curta Legend of a Suicide 2008 Durant els dotze anys que aquesta collecció de narracions trigà a trobar editor, treballà com a capità i constructor de vaixells, i fruit d’aquesta experiència aparegué la memòria A Mile Down The True Story of a Disastrous Career at Sea 2005 Sukkwan Island , una novella que explica de nou la història de Legend of a Suicide , fou publicada…