Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
pizzicato
Música
En els instruments d’arc, tècnica o recurs d’execució que consisteix a polsar les cordes amb un dit de la mà i no amb l’arc.
A la partitura, el compositor prescriu l’ús d’aquesta tècnica amb la indicació pizzicato sovint abreujada pizz la indicació arco o col arco anulla el seu efecte El terme prové de l’italià pizzicare , que significa pessigar, puntejar Aplicada als instruments de corda pinçada, aquesta tècnica -amb les diferències lògiques derivades de la morfologia dels instruments- es coneix com a puntejat Tot i que ben conegut i practicat com a alternativa tímbrica i expressiva des dels orígens dels instruments d’arc, la primera cita explícita de l’ús del pizzicato es troba en la música per a…
chitarrone

Chitarrone
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de cos gran i fons bombat, amb mànec molt llarg i dos clavillers.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Molt usat a Europa des del final del segle XVI, especialment per a l’acompanyament, forma part de la família dels llaüts renaixentistes llaüt Generalment està encordat amb sis ordres dobles ordre —en alguns instruments, ordres senzills— que passen per sobre del diapasó i s’afinen des del claviller més proper a la caixa de l’instrument Vuit cordes més llargues, externes al diapasó, queden situades en el mateix pla, però es fixen a l’altre claviller, situat a l’extrem del mànec Totes les cordes…
registre
Música
En una veu o un instrument, conjunt de notes que comparteixen alguna característica comuna -generalment tímbrica, d’emissió, etc.- que les diferencia, més o menys clarament, de la resta.
Així, per exemple, en el clarinet es distingeixen els registres clarinet i chalumeau en la trompeta, els registres principale i clarino clarí en la veu, els registres de cap, de pit, agut, greu, etc Sovint, el fet de dividir en registres el conjunt de notes que una veu o un instrument pot emetre respon més a criteris tècnics -molt més interessants per a l’instrumentista que per a l’oient- que realment musicals
Olivier Messiaen
Música
Compositor, teòric musical i ornitòleg provençal.
Vida A onze anys entrà al Conservatori de París, on estudià amb Jean i Noël Gallon, M Dupré i P Dukas El 1931 fou nomenat organista de l’església parisenca de la Sainte-Trinité, on treballà fins a la seva mort Cofundador del grup La Jeune France, fou professor de la Schola Cantorum i de l’Escola Normal de Música de París El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, fou mobilitzat Capturat pels alemanys, romangué en un camp de concentració a Silèsia, on compongué Quatuor pour la fin du temps Altra vegada a París 1941, ingressà com a professor d’anàlisi musical, composició i ritme al…
escolania
Música
Mot que designa els col·lectius formats per escolans.
Derivat del llatí schola 'escola', des de la Baixa Edat Mitjana ha tingut dos significats d’una banda, els escolans del llatí scholaris com a membres d’una escola i, de l’altra, en una accepció més específica, aquells nens que formaven part de l’escola o capella de música, tant als monestirs i esglésies regulars com a les catedrals i d’altres esglésies seculars Els primers documents eclesiàstics occidentals estipulen que, seguint la tradició paulina, les dones no podien formar part de les scholae cantorum o capelles de música Quan es desenvolupà la polifonia i es cantà a més de tres veus…
símbol i música
Música
La relació entre símbol i música pot ser llegida des d’una àmplia diversitat d’accepcions que permeten fer referència tant a les primeres manifestacions d’un pensament musical de caràcter simbòlic, com a la generació dels arquetips expressius de caràcter lingüístic, tímbric i formal que, en el decurs d’un procés de culturalització, han esdevingut codis de formes significants de projecció extramusical.
L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…
registració
Música
Art de combinar els diversos registres o jocs d’un instrument -especialment l’orgue- a fi d’aconseguir el timbre oportú en cada intervenció de l’instrument.
Per bé que el compositor pugui incloure certes indicacions de registració a la partitura, aquesta feina resta normalment a càrrec de l’intèrpret amb les limitacions, però, pròpies de cada instrument En l’orgue, la registració nasqué durant la segona meitat del segle XV en el moment que la filera fonamental del flautat se separà del plenum de l’orgue gòtic Blockwerk L’orgue monotímbric de l’Edat Mitjana començà a sonar amb ’diferències’ que anaren augmentant i variant, amb la inclusió de noves famílies de jocs A la darreria del segle XVI, els orgueners ja començaren a establir les primeres…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista valencià.
Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…
Joan Baptista Cabanilles
Música
Compositor i organista.
Vida Inicià els estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665 fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies ―des del 1703, acompanyat d’un ajudant― Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al càrrec, fou mestre de…
Sofja Asgatovna Gubajdulina
Música
Compositora russa.
Vida Feu estudis de piano i composició al Conservatori de Kazan fins el 1954, any en què es traslladà a Moscou, on estudià al Conservatori amb N Pejko 1954-59 i amb V Šebalin fins que es diplomà el 1963 Des d’aleshores treballà com a compositora independent S’inicià en la interpretació amb instruments rars de les repúbliques orientals i del Caucas, dels quals sabé extreure noves experiències sonores Gràcies a l’amistat amb Gidon Kremer que estrenà i enregistrà Offertorium , un impactant concert per a violí del 1980, revisat el 1982 i el 1986, la seva obra aviat travessà fronteres i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina