Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
sodificació
Agronomia
Procés que consisteix en l’enriquiment excessiu en sodi del complex d’intercanvi catiònic d’un sòl.
La sodificació sol implicar una dispersió dels colloides del sòl, cosa que té com a conseqüència una pèrdua de la seva estructura i per tant una disminució de la capacitat d’emmagatzematge d’aigua i de circulació d’aire i d’aigua L’any 1954, LARichard i collaboradors del Salinity Laboratory de Riverside Califòrnia establiren els fonaments teòrics per al tractament d’aquests tipus de sòls
Club d’Enganxes de les Comarques de Girona
Hípica
Club d’hípica de Bàscara.
Fundat durant la dècada de 1980, fou impulsat per Manel Rubio Fou constituït oficialment el 1995 inscrivint-se a la Federació Catalana d’Hípica Organitza algunes competicions i concursos d’equitació, participa en exhibicions i diades i ofereix la possibilitat de fer rutes a cavall Organitza clínics teòrics i pràctics i promou l’esport de base Alguns dels associats foren campions estatals d’alguna modalitat d’hípica
Ricard Boadella i Sanabra
Música
Violoncel·lista.
Estudià amb Gaspar Cassadó i després amplià la tècnica instrumental a la Hochschule de Berlín Debutà l’any 1930 com a concertista posteriorment actuà en diverses formacions orquestrals i també en conjunts de cambra, compaginant aquesta tasca amb les actuacions com a solista arreu d’Europa Com a investigador de la música antiga publicà diversos treballs i edità obres de teòrics musicals com Tomàs de Santa Maria
,
Domènec Teixidor
Música
Músic.
L’any 1706 féu oposicions per al càrrec d’organista de Santa Maria del Mar, de Barcelona Deixà treballs teòrics i nombroses composicions religioses i, especialment, villancicos També es destaquen el salm Benedictus Dominus , a onze veus, i un Tiento per a orgue El 1718 residia a Lleida, des d’on intervingué en una polèmica suscitada per la missa Scala Aretina , de Francesc Valls
Adolphe Appia
Teatre
Director d’escena suís.
Oposant-se al verisme d’André Antoine i els seus seguidors, creà escenografies gairebé abstractes amb les quals, basant-se en el moviment i el ritme i ajudat per la llum i el color, cercà de conciliar espai i temps Admirava Wagner i són memorables les escenificacions que féu de les seves obres Deixà diversos llibres teòrics, com L’oeuvre d’art vivant 1921
ascètica
Cristianisme
Part de la teologia que estudia els fonaments bíblics i la pràctica de l’ascetisme cristià amb vista a l’exercici personal de les virtuts.
Com a disciplina autònoma aparegué al segle XVII però els primers autors que donaren uns fonaments teòrics a l’ascetisme foren Climent d’Alexandria i Orígenes segle III En tota la història del cristianisme han aparegut nombrosos tractats ascètics, com les Conferències de Cassià, la Imitació de Crist , els Exercicis espirituals d’Ignasi de Loiola i la Introducció a la vida devota de Francesc de Sales
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —…
Margalida Pons i Jaume
Literatura
Poeta, crítica literària i historiadora de la literatura.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània en revistes especialitzades…
,
lingüística aplicada
Lingüística i sociolingüística
Part de la lingüística orientada cap a la recerca i la pràctica interdisciplinària que s’encarrega dels aspectes pràctics del llenguatge i la comunicació.
Aquests aspectes es poden identificar, analitzar i solucionar aplicant teories, mètodes i resultats de la lingüística o desenvolupant nous marcs teòrics i metodològics La lingüística aplicada se centra sobretot en l’orientació explícita cap a la pràctica Algunes de les aplicacions concretes d’aquesta disciplina són l’adquisició de segones llengües, la variació lingüística, el multilingüisme, la planificació lingüística, la terminologia, la lexicografia i l’enginyeria lingüística, entre d’altres
escola dels formalistes
Literatura
Escola literària russa.
Formada durant la primera meitat del s XX, es dedicà a la investigació i la pràctica poètiques dins l’àmbit del formalisme Durament criticada pels teòrics oficials del realisme socialista, fou eliminada D’ella, i parallelament a ella, es desenvolupà el futurisme Fou precursora dels nous corrents literaris i lingüísics vigents actualment a l’Europa occidental Els representants més importants de l’escola foren V Šklovskij, B Eichenbaum i J Tynianov
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina