Resultats de la cerca

Fill de Basili Güell i Puig-rubí i de Josepa Partegàs i Miquel, féu estudis primaris a Teià El 1886, emigrà a El Salvador, on vivia la seva germana Laura -nascuda també a Barcelona-, que hi tenia una llibreria Durant cinc anys aprofundí la cultura literària i va fer un curs de tenidoria de llibres Passà a Costa Rica el 1901 i aviat treballà al diari “La República”, propietat de César Nieto Díez, casat amb Conxita Casabò i Güell, cosina germana de Güell S'hi formà com a periodista En vendre el seu sogre “La República” , s’installà amb la família a Puntarenas, on treballà en…

És coronat per la torre de guaita d’en Baldiri

Situació i presentació Es troba al sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès Limita al N amb el municipi de Ripoll Ripollès, a l’E amb Vidrà, al S amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’W, junt amb Montesquiu i les Llosses Ripollès El terme, molt muntanyós, s’estén a l’W del coll de Vidrà, el límit S va des del cim de la serra de Bellmunt 1247 m, termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’E, fins a tocar el Ter, a l’W, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell El…

El seu fill, Ramon Godó i Mas Valldellou 1742 — Igualada 1813, passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor El fill d’aquest, Antoni Godó i Domingo Igualada 1777 — 1830, fou fabricant d’indianes Fills seus foren Leopold Godó i Llucià , diputat a corts per Igualada, Joan Godó i Llucià , alcalde d’Igualada, i Ramon Godó i Llucià Igualada 1801 — 1865, fabricant d’indianes, alcalde d’Igualada, el qual, amb el seu parent Oleguer Godó , participà en la creació de Fabril Igualadina 1842, per a la filatura de cotó Un altre membre de la família, Joan Godó i Pelegrí…

Fragment de paper comercial Solsona, Estruch i Companyia eren uns comerciants de Barcelona que incorporaren l’activitat industrial en crear La Llinera de Premià Els socis principals de Solsona, Estruch i Companyia eren Josep Oriol Estruch i Sabadell i Josep Solsona i Mas Tenien una casa de comerç de teixits molt antiga que havia començat amb el nom de Solsona, Malet, Estruch i Companyia, amb botiga al carrer de l’Argenteria, núm 37 La seva entrada a Premià s’ha de veure com la seva incorporació a les activitats industrials Es va produir al final del segle XIX Oriol Estruch i Josep Solsona…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilanova del Vallès NE, Montornès del Vallès NW i Santa Maria de Martorelles SW per la part meridional confronta amb els municipis de Vilassar de Dalt SE, Premià de Dalt, Teià i Alella S, pertanyents a la comarca del Maresme El terme és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu turó de Lledó 496 m d’altitud, al SE, al termenal amb Premià de Dalt i Teià turó del castell de Sant Miquel de Montornès 413 m, a ponent, al límit amb Montornès del Vallès coll de la Font de Cera, a migdia, per on passa la carretera del Masnou…

La I llatina deriva de la iota grega occidental a través dels alfabets itàlics Des de l’època clàssica la I és constituïda per un sol pal vertical Té reforços estètics inferior i superior, que desapareixen, però, en les formes cursives En aquestes formes apareix, per un costat, l’atac inicial, que prové sovint del nexe amb la lletra anterior per l’altre, la cueta inferior cap a la dreta, que no és, però, constant La forma allargada superior, simplement estètica de primer, esdevé amb el temps privativa de la inicial de paraula en les escriptures nacionals i precarolines La I allargada per sota…

Situació L’església de Santa Magdalena és la capella del castell de Montpalau, les ruïnes del qual s’aixequen damunt la riba dreta del Fluvià, al costat de migjorn del nucli de Sant Jaume de Llierca La situació, doncs, i el camí per arribar-hi són els mateixos que hem indicat per al castell de Montpalau Història La capella del castell de Montpalau, dedicada a Santa Magdalena, fou fundada i feta bastir al començament del segle XIII per Arnau de Sales, senyor del castell de Sales Aquesta família donà en feu a la segona dècada de la tretzena centúria la vila d’Algelaguer, el seu terme i el…