Resultats de la cerca
Es mostren 133 resultats
Pere Claver i Sobocano

Pere Claver i Sobocano
© Fototeca.cat
Cristianisme
Missioner jesuïta.
Estudià a la Universitat de Barcelona i al collegi de Cordelles 1596-1601 El 1602 ingressà a la Companyia de Jesús estudià a Girona i a la ciutat de Mallorca 1604-08, on tingué per mestre Alonso Rodríguez Passà a Barcelona, on féu estudis teològics, i aviat se n'anà a Nova Granada com a missioner Acabà la seva formació a Bogotà i s’installà a Cartagena de Indias 1615, que fou des d’aleshores el seu camp de treball S'ocupà dels malalts, dels empresonats i, especialment, dels esclaus negres procedents d’Àfrica, procurant llur formació religiosa i llur millor integració a la…
Foci
Cristianisme
Patriarca de Constantinoble (858-867 i 878-886).
Succeí el patriarca Ignasi, deposat pel regent Bardas En la lluita que hi hagué entre Foci i els partidaris d’Ignasi, el papa Nicolau I excomunicà Foci, però aquest fou defensat per l’emperador Miquel III L’emperador Basili I rehabilità Ignasi, i el papa Adrià II condemnà Foci, deposat també pel vuitè concili ecumènic 869-870 Mort Ignasi, el papa Joan VIII rehabilità Foci, el qual féu un esforç de reconciliació L’emperador Lleó VI, per enemistat amb Teodor Santabarenos, promogut per Foci a la seu d’Euchaita, deposà el patriarca Foci es preocupà per les missions, especialment entre els eslaus…
Joaquín de Traggia y Urribarri
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador aragonès.
Religiós escolapi Era fill d’un cavaller regidor de Saragossa, Domingo de Traggia i Roncal, i germà dels militars José Joaquín, Domingo Mariano i del carmelità Manuel, tots ells personatges destacats i escriptors Estudià a les Escoles Pies de Barbastre i de Daroca i el 1767 se n'anà a les Filipines com a secretari del nou arquebisbe de Manila allà es doctorà en teologia 1770, estudià el tagàlog i féu de secretari del concili de les Filipines del 1771 De tornada a Espanya, fou professor a València, Saragossa i Madrid i es dedicà a tota classe d’afeccions i temes històrics, literaris,…
Edward Schillebeeckx
Cristianisme
Teòleg flamenc.
Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der verlossing ‘Maria…
teologia
Filosofia
Religió
Ciència que tracta de Déu o dels déus.
Inseparable del discurs mític dels poetes grecs antics sovint anomenats els primers teòlegs, el concepte de teologia connota a partir de Plató l’esforç racional en l’estudi del diví, i en Aristòtil equival a la “filosofia primera” o “ciència dels primers principis”, alhora que n'és la culminació, i és ensems l’objecte darrer de tota investigació filosòfica posteriorment hom anomenà metafísica aquesta part de la filosofia l’objecte de la qual transcendeix el món natural, objecte de la física Els darrers anys, enmig de corrents teològics com la teologia de l’alliberament i la…
patrística
Cristianisme
Part de la patrologia que estudia la doctrina dels Pares de l’Església.
Aquesta doctrina nasqué de la catequesi prebaptismal i mistagògica, de l’apologètica i de la polèmica antiherètica, particularment de la necessitat de precisar la doctrina trinitària, la cristològica i la pneumatològica, i de l’exposició ordinària de la Bíblia com a part essencial de la litúrgia i de l’exposició de temes ascètics Basada en les Escriptures i en el símbol de la fe, més que del desig de crear sistemes teològics els teòlegs pròpiament dits, com Orígenes o Agustí, són relativament rars, parteix de les necessitats de la conservació de la fe i d’unes obligacions missioneres i…
Gaspar Escolano
Literatura catalana
Historiador i poeta.
Vida i obra Ciutadà de València i llicenciat en teologia, fou rector de la parròquia de Sant Esteve 1597 i predicador de la ciutat 1606 Amb el nom de Luz , fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns 1591 Participà en diversos certàmens poètics amb poemes en castellà, de tema religiós 1588, 1600, 1602 Entre altres obres de tema eclesiàstic, deixà inèdits dos tractats teològics en llatí 1588 La cort del 1604 el nomenà cronista del Regne de València per a la confecció de les Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia , considerada l’obra…
misteri
Religió
En les religions antigues, orientals i gregues, ritu i doctrina reservats als iniciats.
Sovint els rituals de les religions de misteris són poc coneguts, car els iniciats estaven obligats al silenci el nom misteri deriva precisament de la paraula grega μύω, ‘estar tancat’, ‘callar’ generalment consistien en la reproducció d’episodis de la vida del déu, de manera que, revivint-los, l’iniciat s’identificava finalment amb el mateix déu Els principals misteris eren els d'Eleusis, les festes sagrades dels Cabirs, celebrades a Samotràcia, els de Cíbele, els d'Isis a Egipte, els de Mitra mitraisme, originaris de Pèrsia, i sobretot els òrfics orfisme Alguns misteris, com els dionisíacs…
Societat dels Amics
Confessió cristiana fundada a Anglaterra per George Fox l’any 1668.
Els seus membres, dits amics o amics de la Veritat , aviat foren anomenats quàquers quàquer Un dels seus membres, William Penn, colonitzà, amb quàquers fugitius de la revolució anglesa, la regió d’Amèrica del Nord que després en el seu honor fou anomenada Pennsilvània Robert Barclay, el 1676, establí els fonaments teològics de la societat en la seva obra Theologiae verae christianae apologia La Societat dels Amics ha sofert diverses escissions, que tenen en comú el refús dels sagraments i de la jerarquia, i l’afirmació de la superioritat de la “llum interior” the inward light…
Frederic Raurell i Ges
Bíblia
Religió
Biblista.
Religiós caputxí 1949, llicenciat en ciències bíbliques i semítiques 1958-60 i doctor en teologia 1963 Ensenyà a l’escolasticat dels Caputxins de Sarrià i fou professor d’exegesi i hermenèutica a la Universitat Antoniana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya Fou membre fundador de l’Associació Bíblica de Catalunya, de la International Organization for the Study of the Old Testament i de la International Organization for Septuagint and Cognate Studies Codirector de la revista Estudios Eclesiásticos , hi publicà nombrosos estudis, alguns dels quals recollí, amb altres articles i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina