Resultats de la cerca
Es mostren 1189 resultats
Santa Maria de la Cellera (Cellera de Ter)
Art romànic
Les primeres notícies daten ja del segle IX, concretament del 860, en el precepte atorgat pel rei Carles el Calb a favor del monestir d’Amer Posteriorment tenim altres dades com la referència del 1195 corresponent al testament de Ramon de Sant Llorenç De l’església parroquial de Santa Maria en depengué la d’Anglès fins al 1594 El primitiu edifici romànic fou totalment destruït pels terratrèmols de l’any 1427 el nou temple es bastí el 1627
El pantà de Susqueda al Ter entra en funcionament
Entra en funcionament el pantà de Susqueda al Ter la Selva
Santa Maria del Sòl del Pont (Roda de Ter)
Art romànic
Situada dins l’antic terme de la ciutat de Roda, fou sempre una capella de camí, situada als peus del pont del Ter que travessava la strata francisca o camí de França Els seus inicis podrien estar en l’erecció d’un pedronet amb una imatge de santa Maria, al final del segle XI, quan hom acabà la construcció del pont Abans de l’any 1177 el pedró s’havia convertit en una petita capella prop de la qual es varen anar construint algunes cases A causa de la destrucció que sofrí l’any 1314 l’església parroquial de Sant Pere situada a la ciutat de Roda, a l’antic poble de l’Esquerda, el…
Estabanell i Pahisa. De l'Alt Ter a Centelles
Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’…
Els Brutau i l'Electrabrutau, a l'Alt Ter
Fàbrica de Sabadell Barcelona Artística e Industrial , 1907 La ciutat de Sabadell es mantingué fidel a la llana de manera quasi unànime Era fidelitat perquè la llana era la fibra tradicional i pròpia de Catalunya, fins que el cotó no ocupà el primer lloc Poques foren les excepcions Una d’elles és la de Bonaventura Brutau i els seus successors Bonaventura Brutau i Estop nasqué a Sabadell l’any 1817 Seguí la tradició familiar, ja que el seu pare tenia una petita fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Joan, núm 28, fundada el 1836 Va prendre el relleu generacional a la mort del pare,…
Castell de la Roca de Pelancà (Vilallonga de Ter)
Art romànic
Aquest castell es trobava al comtat de Besalú, encara que en algun moment estigué en poder del comte de Cerdanya, si bé no està clar si era per apropiació o per pertànyer al comtat de Cerdanya El terme del castell comprenia l’actual poble de la Roca i la major part de l’actual terme de Llanars, excepte el poble d’Espinalba, que depenia del castell de Catllar La primera notícia sobre el castell és un plet que l’any 1061 enfrontà el comte Ramon Guifré de Cerdanya amb el vescomte Bernat de Cerdanya, per tot, un seguit de greuges que el comte tenia per l’actuació del seu vasall Entre aquests…
parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser

Paisatge del parc natural de les Capçaleres del Ter i del Freser entre el puig de Bastiments i Vallter
© Guillem Verger
Espai natural
Espai natural de la comarca del Ripollès declarat parc natural per la Generalitat de Catalunya pel decret del 22 de setembre de 2015.
Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter i del Freser 85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven…
Sant Just i Sant Pastor del Pasteral (La Cellera de Ter)
Art romànic
Situació Vista exterior, des de llevant, de l’església amb la capçalera J Recarens El lloc és a l’extrem nord-est del terme municipal de la Cellera de Ter, en un meandre a la riba dreta del Ter Mapa L38-13333 Situació 31TDG687482 Del punt quilomètric 15,8 de la carretera C-152, de Santa Coloma de Farners a Olot, entre la Cellera de Ter i el poblet del Pasteral, surt una pista a mà dreta en direcció nord-est, indicada amb un rètol que posa “Can Serallonga”, i que en uns 800 m aproximadament arriba a l’església JRR Història Aquesta antiga capella del terme…
parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter

Vista del massís del Montgrí
© Fototeca.cat
Espai natural
Parc natural de Catalunya creat l’any 2010.
Inclou tres unitats biogeogràfiques en 8192,12 hectàrees totals, de les quals 2 037 són marines el massís del Montgrí , les illes Medes i el Baix Ter , zones que ja gaudien anteriorment de protecció, el nivell de la qual fou ampliat en aprovar el Parlament de Catalunya la llei que establia el parc al tretze de maig d’aquest any Afecta vuit municipis de l’Alt Empordà i el Baix Empordà
El virrei de Catalunya, duc d’Escalona, perd la batalla del Ter
El virrei de Catalunya, duc d’Escalona, perd la batalla del Ter i els francesos conquereixen Girona, Palamós, Hostalric i Castellfollit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina