Resultats de la cerca

Influït pel seu oncle, l’abat Plató, es féu monjo a Sakkudion ~780 Ordenat de sacerdot 787, succeí Plató en l’abadiat Oposat al matrimoni adulterí de Constantí VI, fou expulsat a Tessalònica 796 En tornar-ne 797, traslladà la comunitat a Studios , que convertí en un centre important de vida monàstica gràcies a les seves Regles i Catequesis Exiliat novament 809-811, apellà debades al papa Lleó III L’oposició a la iconoclàstia de Lleó V li valgué un nou exili 815, des d’on escriví a Pasqual I i a l’emperador sobre el culte de les icones La seva festa se celebra l’11 de novembre

Fill de Jordi I , el qual succeí, i d’Olga de Rússia Durant la Primera Guerra Mundial es declarà partidari dels Estats Centrals i volgué salvar la neutralitat de Grècia S’oposà al president del consell de ministres E Venizelos , que cedí Tessalònica als aliats França sostingué Venizelos i el rei fou obligat a abdicar juny del 1917 Tornà al poder a la mort del seu fill Alexandre I 1920, però l’expulsió de les forces gregues d’Esmirna pels turcs 1922 el feu abdicar de nou a favor del seu fill Jordi Hom el volgué considerar successor dels emperadors bizantins i, per tant, també fou…

A la mort d’aquest 319 aC disputà la regència de Macedònia a Polispercont s’apoderà d’aquest regne, i també d’Atenes, amb l’ajuda d’Antígon Monóftalmos Posteriorment, però, s’alià contra ell amb Ptolemeu, Seleuc i Lisímac En 315-302 aC lluità sovint amb els generals d’Antígon el 307 perdé Atenes, i el 302, les altres possessions al sud de Tessàlia El 309 havia fet occir Roxana i el seu fill Alexandre, i el 305 es proclamà rei de Macedònia, títol que conservà fins a la mort Fundà Tessalònica li donà el nom de la seva muller, germana d’Alexandre el Gran i la ciutat de Cassandria…

Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…

Centre dels sards, vençuts per M Licini Cras Dives 29 aC, fou colònia de veterans romans sota Trajà Centre comercial entre Bizanci i Tessalònica s IV, fou seu del concili de Sàrdica 343, convocat pels emperadors Constant I i Constanci II per dirimir l’afer de l'arianisme S'hi aplegaren uns 180 bisbes, presidits per Osi No s’arribà a un acord mentre alguns excomunicaven Atanasi i JuliI, altres aprovaven el símbol de Nicea Destruïda la ciutat pels huns 441, fou reedificada per Justinià Ocupada pels búlgars 809, esdevingué seu d’un patriarcat ortodox 971 Amb l’ocupació turca 1386,…

És un nucli comercial tabac, sucre, blat, opi, cotó, bestiar, llana, pells, amb indústria tradicional catifes, objectes de fusta i adoberies, i una altra de més moderna material elèctric i refineria de sucre Hi ha un entroncament de carreteres i de ferrocarril La ciutat té nombroses mesquites amb minarets Durant la dominació romana tingué importància per la seva situació a la via de Dyrrachium —l’actual Durrës Albània— a Tessalònica Grècia Posteriorment passà a les mans de macedonis, búlgars, serbis i grecs Conquerida pels turcs el 1382, restà sota llur domini fins el 1912, que…

Després d’enfrontar-se als musulmans 661-730, el Caucas romangué com a límit d’ambdós imperis Amb capital a Itil, reberen el vassallatge de diverses tribus eslaves i mantingueren excellents relacions amb l’imperi Bizantí Enfrontats als russos presa d’Itil, 969, Vladimir sotmeté els khàzars 1016 al domini bizantí Els khàzars, que probablement parlaven una llengua turca, foren cristianitzats 860 per Ciril de Tessalònica abans, el 740, un dels seus caps havia abraçat el judaisme Aquest fet, que tingué molt ressò en el sefardisme, produí una pretesa correspondència ~950 entre Hasday…

Fill de Pere II de Couternay, succeí al seu germà Robert I regnà associat amb el seu sogre Joan de Brienne mort el 1237 Hagué de fer cara a les reivindicacions al tron de Bizanci dels emperadors de Nicea Joan II Ducas Vatatzés conquerí Adrianòpolis i Tessalònica, i el 1261 l’exèrcit de Miquel VIII s’emparà de Constantinoble, d’on pogué fugir Balduí II L’any 1267 conclogué amb Carles de Nàposl el tractat de Viterbo, pel qual, a canvi de la seva ajuda per a reconquerir l’imperi perdut, li'n cedí una part, i fou concertada la boda del seu fill i hereu, Felip de Courtenay, amb…

Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els genovesos,…

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…