Resultats de la cerca

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que…

Gendre de Manuel Tremulles Es formà a Llotja, on fou deixeble de PPMoles 1775 Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1779, on el 1786 fou nomenat acadèmic supernumerari El 1803 esdevingué director de l’escola de Llotja Succeí Pere Bofill com a pintor de la ciutat de Barcelona, on se sap que decorà amb escenes bíbliques la sala de la casa Cortada

Professà al convent dominicà de Palma, on passà tota la seva vida És autor d’una Oración fúnebre por las víctimas de Felanitx 1844 i de diverses obres piadoses i novenes impreses a Mallorca entre els anys 1845 i 1849 Morí en el vaixell de guerra “Lepant”

L’any 1791 ingressà en l’orde dominicà Exercí la càtedra de filosofia i el càrrec de mestre d’estudiants al Collegi de Sant Vicenç i Sant Ramon Incorporat a la província de les Filipines, en la missió d’Ituy, l’any 1806 fou nomenat vicari de Bayombong, i passà després a la missió de Fujian, a la Xina Fou consagrat bisbe titular d’Isòpolis, el 1821

Signant, com a delegat d’un dels sindicats de Barcelona, de la crida als obrers de Catalunya del desembre del 1868, participà en el congrés d’aquell any D’ideari inicialment federalista, evolucionà cap a posicions sindicalistes fou membre de la Direcció Central de les Societats Obreres de Barcelona, delegat al congrés de Saragossa 1872 i directiu de Les Tres Classes de Vapor i, més tard, de la Unió Manufacturera

Habità a Càller i, en collaboració amb Joan Figuera, pintà el magnífic retaule de Sant Bernadí 1455 Museu de Càller, fita en la renovació pictòrica de Sardenya Contractà el 1463 el retaule de l’altar major de Sant Jaume de Perpinyà, on el 1470 contractà una important vidriera per a Sant Mateu

Franciscà, fou professor de filosofia durant la segona i la tercera dècades del segle, al convent barceloní de Sant Nicolau Durant el magisteri escriví les seves obres teològiques més importants De ente, De formalitatibus , el seu tractat més conegut i llegit fins al Renaixement Més tard fou mestre de teologia i escriví un comentari de les Sentències de Pere Llombard i almenys un quòdlibet Encarna l’evolució de l’escotisme cap a un realisme extrem, tendència coneguda en l’escolàstica tardana amb el nom de formalisme

Es llicencià en dret i exercí d’advocat a Barcelona S'interessà per la geologia i la paleontologia i explicà geologia, com a substitut de N Font i Sagué, als Estudis Universitaris Catalans Des del 1906 fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural, que presidí 1911-12 i de la qual fou també vicepresident i bibliotecari Publicà treballs científics, com Sobre la formació d’anhidrita 1909, Les sals de potassi de Súria 1914 i Els minerals de Catalunya 1919-20, entre d’altres

Treballà dins l’estètica academicista Féu escultures per a la façana de l’església parroquial d’Alcalà de Xivert i el retaule major de Móra d’Ebre

Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’Assemblada o convenció…