Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
Trebisonda
Ciutat
Capital de l’il homònim, a la Turquia asiàtica.
És situada a la riba de la mar Negra, al peu de les muntanyes del Pont i prop de la desembocadura del riu Degirmen, que davalla del pas de Zigana i constitueix un camí natural cap a Armènia i Pèrsia S’estén en un altiplà orientat cap a la mar, i a través del seu port exporta fusta, tabac, fruita avellanes, etc C orrespon a l’antiga Trapezunt , fundada pels colons grecs de Sínope cap a la meitat del segle VIII aC Base romana important, fou engrandida per Trajà i Adrià Destruïda pels gots 257, fou més tard seu d’una comunitat cristiana, i com a estació militar tingué un nou…
Benevent
Ciutat
Capital de la província de Benevent, a la Campània, Itàlia, situada a la confluència dels rius Sàbato i Calore.
Situada en una ampla conca voltada de muntanyes, té una indústria alimentària, de maquinària agrícola derivada de l’agricultura Hi és conservat un arc triomfal, dedicat a Trajà, que fou acabat per Adrià Ciutat d’origen samnita, la seva importància històrica fou determinada per la seva posició estratègica Antigament anomenada Malaventum , els romans li canviaren el nom pel de Beneventum, i li donaren l’estatut de colònia romana després de les guerres samnites i de la victòria romana que hi obtingué Mani Curi Dentat el 268 aC sobre Pirros de l’Epir, la qual determinà la retirada d’aquest de…
Marcianòpolis
Ciutat antiga
Ciutat antiga de Tràcia, prop de l’actual Provadija (Bulgària), fundada per Trajà en honor de la seva germana Marciana.
Poblada de grecs, romans i tracis, formà part de la Moesia inferior en temps de Septimi Sever, i més tard adquirí el rang de capital Fou assetjada pels gots el 248, i durant el s V Teodoric l’escollí per a residir-hi Seu espiscopal, caigué sota les invasions dels búlgars, que l’arruïnaren Se'n conserven les restes de les muralles i un aqüeducte
escola jueva d’Alexandria
Comunitat jueva que s’instal·là a Egipte després de la destrucció del temple de Jerusalem (~586 aC).
En temps de Filó, els jueus d’Egipte arribaren a un milió Foren hellenitzats, com es manifesta en llur producció literària en llengua grega, integrada per drames i epopeies inspirats en l’Antic Testament, però de factura grega Aquesta hellenització féu necessària la versió de la Bíblia al grec, anomenada dels Setanta , bé que Aristòbul, el més antic representant conegut de l’escola d’Alexandria, en un llibre grec que dedicà al rei Ptolemeu VI Filomètor 184-141 aC, parlà ja de traduccions parcials de la Bíblia, anteriors a la dels Setanta, alguns fragments de les quals foren conservats per…
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
Antioquia
Ciutat
Capital de l’il d’Hatay, Turquia, vora el riu Orontes.
Centre administratiu, comercial i agrícola d’una fèrtil àrea cereals, cotó, oli, fruita amb indústries derivades de l’agricultura Ciutat de l’antiga Síria, fou una de les grans capitals de l’època hellenística i romana Fundada vers l’any 301 aC per Seleuc Nicàtor en memòria del seu pare Antíoc L’època més brillant durant el període hellenístic fou la del regne d’Antíoc III 223-187 aC Quan Síria passà a esdevenir província romana 64 aC, fou el lloc de residència del governador Durant tota l’època imperial romana mantingué una gran importància estratègica, administrativa i…
estació
Al·legoria de Les estacions (la primavera)
© Fototeca.cat
Cronologia
Cadascuna de les quatre divisions de l’any compresa entre un equinocci i un solstici.
Les estacions de l'any són la primavera, l'estiu, la tardor i l'hivern L'inici de les estacions és donat per aquells moments en què la Terra es troba en una posició determinada en la seva òrbita al voltant del Sol Al llarg dels anys, la data en què comença cadascuna de les estacions varia, en funció de la manera com encaixa la seqüència dels anys segons el calendari anys de traspàs amb la durabilitat de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol durada coneguda com any tròpic Les estacions religió i les arts Els canvis de les estacions, amb llurs característiques, incidien molt en la vida…
Venus

Venus de Melos
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Antiga divinitat itàlica assimilada a la deessa grega Afrodita i venerada com a dea de la bellesa, de l’amor, de la fecunditat i de la natura primaveral.
Hom creu que en època molt primitiva el seu nom no figurava encara en el calendari romà i que, per tant, la seva introducció en el panteó oficial és relativament tardana Així mateix, la seva identificació amb l’Afrodita hellenística fa difícil de saber quina era exactament la seva figura originària Amb tot, bé que el seu culte sembla d’origen ardeatí Laci, tingué els dos primers temples a l’urbs, vora el bosc de Libitana i el Circ Màxim ~295 aC Hi ha qui considera també que el doble culte de Venus-Afrodita procedeix de Sicília i, pròpiament, dels santuaris d’Erice d’ací el nom de Venus…
columna
Columna dòrica del Partenó, a l’Acròpolis d’Atenes
© B. Llebaria
Arquitectura
Element arquitectònic de suport, caracteritzat pel fet d’ésser de secció circular i de complir la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l’arquitrau i l’arc.
També ha estat utilitzada en sentit ornamental finestres romàniques i commemoratiu El seu origen se suposa ligni, i les parts que la componen, base fust i capitell, són la traducció en pedra de l’estructura de l’arbre A Mesopotàmia fou utilitzada esporàdicament A Egipte, per contra, assolí una utilització constant, la qual cosa donà lloc a una gran varietat de tipus, molts d’ells connectats amb les formes vegetals columna palmiforme, lotiforme, papiriforme, hathòrica, protodòrica i campaniforme El món egeu, per la seva banda, originà solucions pròpies, de les quals és expressió la columna…
Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix
Autoretrat de Ferdinand-Victor-Eugène Delacroix (1839)
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor francès.
Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina