Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
contracció muscular
contracció muscular Estructura d’un múscul estriat: A, visió tridimensional d’una porció de múscul; B, tall transversal d’un feix o fascicle muscular; C, tall longitudinal d’un tendó muscular; D, visió tridimensional d’una miofibril·la, un dels filaments que constitueixen les fibres musculars; E, visió detallada d’un sarcòmer, unitat funcional muscular; F, filament d’actina; G, filament de miosina. Elements musculars: 1, fibra muscular; 2, endomisi; 3, perimisi; 4, epimisi; 5, vasos sanguinis; 6, miofibril·la; 7, banda A; 8, banda I; 9, disc Z
© Fototeca.cat
Biologia
Propietat de les fibres musculars de disminuir de longitud en una de les seves dimensions i augmentar-la en les altres.
Es poden contreure mitjançant excitacions mecàniques, tèrmiques, químiques i elèctriques, però en condicions fisiològiques normals el múscul és excitat exclusivament per l’impuls nerviós Hi ha una contracció isomètrica , quan el múscul ha de vèncer una resistència tan gran que no li permet d’escurçar-se, i una contracció isotònica , quan el múscul pot escurçar-se i produir un treball El múscul estriat en repòs rep normalment estímuls nerviosos que el mantenen en un cert grau de contracció, o to muscular Gràcies al trifosfat d’adenosina ATP, que actua sobre l’actomiosina de les fibres…
berguedana
Secció transversal d’una berguedana: 1, bancada; 2, ballador; 3, regle per a guiar el fil a les pues; 4, braç oscil·lant; 5, llanternó; 6, fileta de les metxes; 7, bernat o borinot; 8, pua; 9, roda d’accionament manual; 10, regle per a guiar la metxa del carro; 11, carro
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Antiga màquina de filar construïda a la fi del s XVIII, entre el 1790 i el 1795, per Ramon Farguell i Montorcí, conegut per Maixerí
, de Berga, que fou emprada a Catalunya fins pels volts del 1870.
Té una certa semblança amb la màquina de l’anglès Hargreaves 1764, i és probable que ambdues fossin modificacions d’altres de més antigues, derivades de l’antic torn de filar La berguedana era constituïda per dues bancades de fusta paralleles unides perpendicularment per la testa a una tercera bancada, també de fusta Una roda accionada a mà feia girar, per mitjà d’un cordill sense fi, una roda solidària d’un joc d’engranatges el pinyó més petit dels quals movia un llanternó , que per mitjà de cordills feia giravoltar les agulles o pues sostingudes per balladors , un o dos, segons el nombre d’…
túnel
Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són pràcticament…
comtat de Vilanova
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI el 1719 al tinent coronel Josep de Vilanova i Guitard (mort el 1730).
El succeí la seva filla Maria Teresa de Vilanova i de Salis-Soglio, que entrà al convent de Sankt Jakob de Viena amb el nom de sor Segimona El 1926 fou rehabilitat, allegant un parentiu transversal, pel genealogista Ramon de Rosselló i Donato
Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible
Organisme assessor del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Fou creat el 1998 per iniciativa de l’empresari Pere Duran i Farell , per tal de promoure la difusió social dels valors de protecció del medi ambient i donar suport tècnic al Govern de la Generalitat en el tractament transversal de les polítiques de sostenibilitat ambiental
eix
Construcció i obres públiques
Transports
En les obres de caràcter lineal (ferrocarrils, carreteres, canals, etc), línia que defineix la posició espacial de la infraestructura, a partir de la qual hom es pot obtenir la posició geomètrica de qualsevol punt.
És una línia convencional, que hom sol situar en una posició identificable de la secció transversal En carreteres simètriques, hom sol situar-lo en els punts mitjans de la superfície de la calçada que, en els trams en recta, és l’eix de simetria de la secció
acanalat
Tecnologia
Conjunt de canals, dents o entalles mecanitzat sobre la perifèria d’un eix (acanalat exterior) i a l’interior del forat central de la peça que s’hi acobla (acanalat interior), que permet la transmissió de moviment i força entre ambdues.
L’encaix entre elles pot ésser fix o pot consentir un desplaçament de la peça femella —generalment un engranatge— en sentit axial La secció transversal de les entalles pot ésser de perfil rectangular o triangular acanalat recte o en forma de dent d’engranatge acanalat de mòdul o dentat
tall
Disseny i arts gràfiques
Dibuix que representa l’interior d’un edifici, d’una peça o d’un cos qualsevol, per construir o ja construït, com si hagués estat tallat segons un pla determinat, generalment vertical.
El tall recull, ultra la representació del cos en el pla segons el qual ha estat tallat, la projecció sobre aquest pla d’elements, detalls, etc, que no hi són visibles El tall longitudinal i el transversal completen la informació donada per les seccions de l’edifici, la peça, etc
làmina
Música
Element rígid pla i prim, generalment de metall o fusta, que constitueix la font de so en els instruments idiòfons.
El seu moviment oscillatori es genera amb la comunicació d’una velocitat inicial o cop cas de les percussions, com el xilòfon, la marimba i el carilló o d’un desplaçament inicial és el cas de les làmines metàlliques de la pinta d’una capsa de música Comparades amb les cordes que també poden ser percudides o pinçades, les làmines no necessiten una tensió addicional per a vibrar, ja que la seva pròpia rigidesa és suficient per a provocar el retorn cap a la posició mitjana característica del moviment oscillatori El fet de tenir amplària i gruix dimensions en general negligibles en les cordes…
brewster
Física
Unitat de tensió fotoelàstica (fotoelasticimetria).
La tensió fotoelàstica és d’un brewster si la diferència de marxa entre les dues components de la llum que travessa la substància fotoelàstica, després d’haver recorregut una distància d’1 mm, essent aquesta sotmesa a una pressió transversal de 10 5 Pa, és d’un àngstrom 1 B = 10 -12 Pa -1