Resultats de la cerca

Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el 1955 i a…

A partir del 1960 destacà guanyant alguns concursos, com el del Conservatori de L’viv i el Concurs Intersoviètic de Piano, on obtingué el primer premi Estudià amb Lev Vlasenko i amb Genrikh Neuhaus al Conservatori de Música de Moscou El 1963 aconseguí a París el primer premi del Concurs Long-Thibaud de violí i piano, i el 1966, el tercer premi del Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou

A sis anys inicià els estudis musicals amb el seu pare El 1959 es traslladà amb la seva família al Canadà i dos anys després prosseguí els estudis de piano a la Juilliard School de Nova York, on fou deixeble de Mieczyslav Munz Debutà l’any 1969 i tres anys després guanyà el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica El 1974 obtingué el primer premi del Concurs Rubinstein de Tel Aviv El 1975, després d’un important concert a Nova York, inicià una brillant carrera Ha actuat a les principals sales de concerts d’arreu del món com a solista davant de les millors formacions orquestrals, tasca que ha…

En el camp de la física matemàtica contribuí a resoldre problemes suscitats per la mecànica newtoniana principi d’Ostrogradskij-Hamilton, estudià les deformacions dels cossos elàstics, el desplaçament d’un mòbil dins un medi resistent, etc Establí també una fórmula general que porta el seu nom i permet de passar d’una integral de volum a una integral de superfície teorema de Gauss

Ordenat de sacerdot el 1917, estudià a Innsbruck i a Roma Fou rector de l’Acadèmia Teològica de L’viv 1929 Arquebisbe titular de Serres 1939, el 1944 fou elegit arquebisbe de L’viv i metropolita de Halič El 1945, en ésser annexada la Ucraïna occidental a l’URSS i suprimida pel govern soviètic l’Església Catòlica ucraïnesa obligada a passar a l’Ortodòxia i a sotmetre's al patriarca de Moscou, fou deportat a Sibèria, d’on fou alliberat el 1963, gràcies a la intervenció del papa Joan XXIII Residí llavors al Vaticà, des d’on tingué cura de l’Església Catòlica ucraïnesa de la diàspora, i el 1965…

Militant comunista des del 1920, fou fiscal general de l’URSS 1931-38 i l’acusador principal dels processos de Moscou Membre del comitè central 1939-54, participà decisivament en la creació dels règims comunistes als Balcans Delegat a l’ONU 1946-49 i 1953-54, hi sostingué amb duresa la política estalinista d’expansió i de tensió amb els EUA guerra freda

La seva poesia, alegre i optimista, és plena de colorit nacional i té una gran musicalitat, com en el recull de poemes i cançons Karpatskij rejd ‘La incursió dels Carpats’, 1944 Els reculls Dobroje utro ‘Bon dia’ i Slaven mir ‘Glòria a la pau’ li valgueren el premi Stalin del 1951

Activista polític de tendència marxista, la seva obra literària palesa les seves preocupacions socials Edità la revista Žite i slovo ‘Vida i paraula’, 1894-97 Escriví Balady i rasskazy ‘Balades i relats’, 1876, de caràcter romàntic, Veršiny i niziny ‘Altures i profunditats’, 1887, lírica política d’influències socialistes, Uvádšije list'ja ‘Fulles mortes’, 1896, etc La seva extensa obra poètica inclou temes lírics, polèmics, filosoficohistòrics, socials nacionalistes, etc En prosa escriví Boa constrictor 1877, sobre l’explotació capitalista, Rutency ‘Els rutens’, 1878, de caràcter satíric,…

Estudià a Odessa i amb Leon Auer a Peterburg El 1904 debutà a Berlín, i aviat esdevingué un solista de fama internacional Actuà arreu del món, i enregistrà un gran nombre de discs El 1923 es féu ciutadà nord-americà

És considerat com l’iniciador de la vida monàstica ucraïnesa i russa i fundador de la Laura de les Grutes Pečerskaja Lavra , excavada dins una muntanya prop de Kíev L’Església eslava celebra la seva festa el dia 10 de juliol