Resultats de la cerca

Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista

Desenvolupament enciclopèdic L’any 1911 el Centro es dotà de l’Acadèmia Valencianista, refundada a la dècada de 1920-30 per joves activistes interessats a promoure un valencianisme cultural d’arrel catòlica Organitzà conferències i altres activitats al voltant de temes històrics com la conquesta de València, i fomentà l’excursionisme de referències culturals amb visites al Puig i a Xàtiva L’any 1926 s’adherí a la campanya a favor de la canonització del beat Joan de Ribera, presentat com un exemple de catolicisme i valenciania L’aportació més remarcable fou, però, la publicació de la revista…

Format en el moviment valencianista, publicà poesia Verd i blau , 1949 Baladre, 1959, narracions Joaquim i els seus amics, 1953 De la vall al cim, 1957 i el recull Amics de muntanya 1961 El 1991 se’n publicà la narració Romeu, un camarada , que el 1950 va ser prohibida per la censura tot i haver guanyat un dels premis dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1949

Fill de l’escriptor i erudit  Lluís Cebrian i Mezquita  i germà de l’escriptor  Santiago Cebrian i Ibor   Participà activament en els jocs florals de Lo Rat Penat, de València, i fou arxiver de la diputació provincial Fou un dels redactors de la Declaració Valencianista 1918 i 1932 Entre les obres que publicà es destaquen El gremio valenciano, su pasado, su presente y su porvenir, i Mujeres célebres valencianas

Al juliol del 1933, Ignasi Villalonga demanava la seua inscripció en la Dreta Regional Valenciana DRV i quatre mesos després aconseguí ser elegit parlamentari per la circumscripció de la província de Castelló Aquesta decisió introduïa un gir radical —si no era un punt i final— a la seua prèvia posició política obertament valencianista La trajectòria valencianista d’Ignasi Villalonga, directament vinculada al cambonisme, havia comencat el 1917 com a membre de la Joventut Valencianista El 1918 aquesta s’havia intensificat amb la creació de la Unió …

Es compleixen 25 anys de l’assassinat de Guillem Agulló, un activista d’esquerres i valencianista de 18 anys mort a Montanejos Alt Millars d’una ganivetada de Pedro Cuevas, membre d’un grup feixista i que segueix en llibertat Acció Cultural del País Valencià commemora el 21 d’abril els 25 anys dels fets en un acte on es denuncia la impunitat de què gaudeix la violència de l’extrema dreta al País Valencià

En l’impuls al document, hi tingué un paper preponderant la Societat Castellonenca de Cultura També s’hi adheriren, entre altres entitats, Lo Rat-Penat, la Unió Valencianista i el Centre de Cultura Valenciana D’entre la cinquantena de personalitats que signaren el document, tingué un paper destacat Carles Salvador , principal autor de les adaptacions Entre d’altres, també subscriviren les Normes Manuel Sanchis Guarner, Lluís Revest, Joan Beneyto i Salvador Guinot

Extrem dret, començà al Club Atlètic Poble Nou, i després jugà a la Unió Esportiva Sants 1927-28 i al València 1928-35 Disputà 231 partits amb l’equip valencianista i marcà 55 gols La temporada 1935-36 fitxà pel Futbol Club Barcelona, amb el qual disputà 10 partits i marcà 7 gols, i guanyà el Campionat de Catalunya 1936 Amb la Guerra Civil marxà al Girondins de Bordeus Jugà una vegada amb la selecció catalana

Fou membre de la junta directiva de l’Agrupació Valencianista de la Dreta 1933 Fou un dels fundadors de la revista fallera Pensat i Fet 1912-72 i el seu animador després del 1939 Dirigí l’editorial Lletres Valencianes 1948 Recollí part de la seva obra poètica, de caràcter marcadament tradicional, en els volums Entre dos clarors Versos casolans 1959, Airet d’abril 1950, Ressonàncies de l’Alguer 1960 i La mel i la tardor 1962

La selecció catalana de futbol guanya la de Iugoslàvia per 1 a 0 amb gol del valencianista Òscar en un partit amistós disputat a l’Estadi de Montjuïc que s’emmarca en la campanya de reivindicació de seleccions esportives catalanes Per als propers dies també estan previstos partits amistosos de les seleccions de bàsquet, hoquei patins i handbol El partit atreu a Montjuïc prop de 40000 espectadors, però és deslluït pels incidents protagonitzats per un petit sector del públic que protagonitza actes vandàlics