Resultats de la cerca

Llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona 1951 i deixebla de Marià Bassols de Climent, es dedicà a l’estudi del llatí medieval i la projecció del món clàssic a Catalunya Catedràtica de llatí des del 1961, impartí docència de llengua llatina a la Delegació de Girona de la UAB La qualitat i el ressò del seu mestratge i publicacions li valgueren la dedicació d’unes jornades d’estudi a la Universitat de Girona i la medalla President Macià de la Generalitat de Catalunya 1991, en reconeixement dels mèrits en el treball Membre actiu de diverses entitats…

Fill de músics, després d’estudiar filosofia a la Universitat d’Olomouc, ingressà en l’orde de Sant Agustí a Brno 1845 Durant els primers temps al monestir es dedicà a estudiar teologia, però els seus coneixements musicals, que havia rebut de la seva família, li valgueren el càrrec de director del cor com a successor de G Rieger Procurà ampliar el repertori de la congregació amb la millor música religiosa recent, amb obres de WA Mozart, Joseph i Michael Haydn, L van Beethoven o L Cherubini També fou actiu com a instrumentista i formà part d’un quartet de corda en qualitat de…

Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la…

Ardiaca de Brecknock, cap al 1184 entrà al servei del rei Enric II i durant aquesta etapa escriví importants compilacions sobre la història d’Irlanda i de Galles Expugnatio Hibernica 1189, Itinerarium Cambriae 1191 i Cambriae descriptio 1194, entre altres Deixà el servei del rei el 1195 Nominat dues vegades per al càrrec de bisbe de la seu de Tyddewi , la seva vigorosa oposició a l’autoritat anglonormanda sobre l’església de Galles i la seva ambició d’independitzar Tyddewi del bisbat de Canterbury li valgueren l’anullació del nomenament, per l’oposició del rei i de l’arquebisbe…

Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis colonitzadors…

Fill de militar, deixà la carrera de lleis per l’estudi del cant, a Torí, on el 1852 fou convertit al protestantisme per l’excapellà Luigi Desanctis, i s’uní a l’església valdesa El 1855, després d’una certa preparació teològica, tornà a Barcelona, on inicià el proselitisme Els repetits conflictes amb el bisbe de Barcelona li valgueren tres empresonaments Condemnat a exili perpetu, s’establí a Gibraltar, on fou ordenat de pastor de l’Església Lliure d’Escòcia Des d’allí, gràcies a un nou convertit, Manuel Matamoros, pogué mantenir contacte amb el grup de Barcelona, més o menys…

Comte de Villarín Es destacà en la guerra contra Napoleó 1808-14 i més tard lluità contra els independentistes del Perú assolí victòries que li valgueren el grau de general 1823, però participà en la derrota d’Ayacucho 1824 i fou repatriat En esclatar la primera guerra Carlina, comandà les forces isabelines, però aviat cedí el càrrec al general Quesada Fou capità general de València 1834-35 i de Catalunya 1838-39, on substituí el baró de Meer Més liberal que aquest, tendí a normalitzar la vida pública, però es mostrà inquiet per l’existència de grups polítics als quals atribuïa…

Feu estudis musicals a la International University de San Diego i es donà a conèixer en papers còmics a la televisió, en la sèrie televisiva In Living Colour 1991 Jim Carrey, i en 1996-2001 produí i protagonitzà la comèdia The Jamie Foxx Show L’any 1994 enregistrà el disc Peep This Debutà en el cinema amb Toys 1992, de B Levinson De la seva filmografia destaquen Any Given Sunday 1999, d’O Stone, per a la qual també compongué i interpretà dues cançons de la banda sonora, i Ali 2001, de Michael Mann L’any 2004 Foxx coprotagonitzà amb Tom Cruise el drama Collateral , de M Mann, i encarnà el…

Es doctorà el 1932 a la Universitat d’Estrasburg, on fou professor en 1937-45 A partir d’aquest any, ensenyà a la de Grenoble Director del laboratori d’electroestàtica i física dels metalls 1946 del CNRS del comitè directiu del qual formà part en 1949-69 i de l’Institut Politècnic 1954-70 i el Centre d’Estudis Nuclears 1956-70 de Grenoble, del qual fou el principal impulsor Fou també assessor científic de l’OTAN des del 1952 i president 1963-66 de la Unió Internacional de Física Pura i Aplicada Les seves teories sobre l’antiferromagnetisme i el comportament de les substàncies ferrimagnètiques…

Segon comte d’Essex, fou famós per les seves relacions amb la reina Elisabet I d’Anglaterra de la qual fou privat des de molt jove Ambiciós i aventurer, Robert Devereux participà en els conflictes bèllics del seu temps Lluità contra les tropes imperials castellanes als Països Baixos, a Castella, a Lisboa i contra els catòlics a França Comandà diverses vegades les forces angleses contra els revoltats irlandesos, però la derrota que obtingué el 1599 juntament amb la seva deserció i les seves intrigues li valgueren la pèrdua del favor de la reina i dels càrrecs polítics Encara…