Resultats de la cerca
Es mostren 1245 resultats
condensador
Física
Aparell utilitzat per a condensar un vapor.
En relació amb el sistema físic emprat per a la condensació, hi ha dos tipus de condensadors condensador de mescla , en el qual el flux ascendent de vapors a condensar és ruixat amb un líquid fred, generalment aigua, i en el qual la sortida d’aquest líquid arrossega el condensat, i condensador de superfície , aparell en què el vapor a condensar i el fluid fred són separats per una paret El tipus més senzill consta d’un serpentí, per l’interior del qual circula el vapor a condensar, muntat dins un dipòsit pel qual circula aigua freda Els models més generalment utilitzats són els…
cogeneració
Sistemes de cogeneració: a, turbina de contrapressió; b, cicle combinat turbina de gas-turbina de vapor; c, motor de combustió interna
Física
Producció conjunta d’electricitat (o energia mecànica) i d’energia calorífica útil.
Quan la cogeneració és emprada en indústries no productores d’energia sinó usuàries, hom parla d’ autogeneració Els sistemes anomenats d’ energia total són sistemes de cogeneració que s’autoprodueixen totes les energies necessàries Els sistemes de cogeneració parteixen sempre d’una energia exterior generalment provinent d’un combustible gas, carbó, fuel, etc i la transformen en les diferents energies necessàries treball mecànic, electricitat, calor, etc Sistemes usuals de cogeneració són els cicles de turbines de contrapressió , els cicles turbina de gas-turbina de vapor i els…
humitat
Meteorologia
Element meteorològic que fa referència a la quantitat de vapor d’aigua contingut a l’atmosfera.
La quantitat de vapor d’aigua que existeix de fet en l’atmosfera és la humitat absoluta , i és mesurada en grams de vapor d’aigua per metre cúbic d’aire Fa referència també, a la humitat real de l’atmosfera la tensió del vapor , o percentatge de la pressió baromètrica total deguda al vapor d’aigua, expressada també en millibars El punt de saturació del vapor d’aigua a l’atmosfera depèn de la temperatura de l’aire, puix que l’aire fred pot contenir menys vapor d’aigua que l’aire càlid La proporció entre la quantitat…
sobreescalfament
Física
Escalfament d’un vapor per damunt de la seva temperatura d’ebullició.
Algunes màquines tèrmiques treballen amb vapor d’aigua a una temperatura força superior a 100°C, o sia amb vapor d’aigua sobreescalfat
desgasador
a, entrada d’aigua; b, entrada de vapor; c, sortida de l’aigua desgasada: 1, bescanviador de calor; 2, pas de l’aigua calenta al desgasador; 3, safates; 4, pas de l’aigua desgasada al dipòsit; 5, diòsit d’aigua desgasada
© fototeca.cat
Química
Aparell emprat en el desgasament pel procediment físic.
És constituït per uns polvoritzadors, pels quals surt l’aigua, que hom escalfa amb un contracorrent de vapor lliure d’oxigen són alliberats, així, els gasos dissolts Hom fa passar el corrent d’aigua per unes safates a fi d’augmentar la superfície lliure del líquid i facilitar l’evacuació dels gasos
Clermont
Primer vaixell de vapor de paletes dissenyat amb èxit.
L’ideà el nord-americà Robert Fulton El 1807 feu el seu primer viatge pel riu Hudson i recorregué el trajecte d’anada i tornada entre Nova York i Albany Fou el predecessor del tipus de vaixells de vapor que més endavant navegaren pel Mississipí
títol
Física
En un vapor en equilibri amb la fase líquida, fracció de massa que correspon al vapor sec respecte a la massa total de la mateixa substància.
Hom l’escriu éssent m g la massa de vapor sec o gas i m l la massa de líquid
aigua precipitable
Quantitat total de vapor d’aigua contingut en una columna vertical de l’atmosfera de secció unitat.
S'expressa en kg/m 2 , o també en el seu equivalent en mm, que és l’altura que assoliria aquesta aigua en la columna un cop tot el vapor es condensés en l’estat líquid Es pot determinar a partir de la humitat mesurada a diferents altituds de l’atmosfera mitjançant una radiosonda També es pot determinar fotomètricament a partir de l’atenuació que produeix el vapor d’aigua en la radiació solar, o a partir del retard que produeix el vapor d’aigua en la propagació de les ones electromagnètiques dels sistemes GPS
reactor nuclear
A l’esquerra, reactor nuclear regenerador, amb els circuits primari i secundari del caloportador (sodi líquid) i el generador de vapor per a la turbina; a la dreta, parts principals d’una barra i d’un element de combustible per a un reactor d’aigua a pressió (PWR)
© Fototeca.cat
Física
Dispositiu dissenyat per tal de produir, de manera controlada, una reacció nuclear, de fissió o de fusió, amb la finalitat d’aprofitar-ne l’energia o la radiació alliberada.
El reactor nuclear és el component essencial d’una central nuclear L’escàs desenvolupament actual dels reactors de fusió fusió nuclear , Join European Torus , tokamak fa que el terme reactor nuclear sigui aplicat, gairebé exclusivament, als reactors nuclears de fissió En aquest cas, el principi físic en què es basa el reactor és el següent en incidir un neutró, de suficient energia, sobre el nucli d’un element de nombre de massa elevat, aquest nucli es divideix en dues parts, és a dir, es fissiona, i dóna lloc a l’emissió d’una gran quantitat d’energia uns 200 MeV, així com a la d’un cert…
diagrama de Mollier
Diagrama de Moñlier del vapaor d’aigua
© Fototeca.cat
Física
Diagrama que té per objecte de posar de manifest les propietats energètiques del vapor d’aigua (o d’un altre fluid) i, concretament, mostrar la relació general entre la pressió, la temperatura, l’entalpia i l’entropia del dit vapor.
És anomenat també diagrama entàlpic El diagrama consisteix en un sistema de coordenades cartesianes, amb l’entropia a l’eix d’abscisses i l’entalpia al d’ordenades, sobre el qual hom representa les famílies de corbes isòbares i isotermes El diagrama és dividit per una corba de saturació en dues zones la zona de vapor saturat , que és situada a la part inferior de la corba, i la de vapor sobreescalfat , situada a la part superior El diagrama de Mollier té considerables aplicacions industrials així, els valors que hom necessita per a calcular numèricament el treball o…