Resultats de la cerca
Es mostren 261 resultats
Adolphe Willete
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant francès.
De vena humorística i satírica, es dedicà sobretot a dissenyar cartells decoratius i a dibuixar vinyetes satíriques sobre política en diverses publicacions
El fetge
Anatomia humana
El fetge , la víscera més grossa de l’organisme, és un òrgan compacte, que en l’adult pesa aproximadament 1500 g, i que se situa a la part superior i dreta de la cavitat abdominal El fetge és una glàndula annexa del tub digestiu que aboca la secreció que elabora —la bilis— al duodè, a través de les vies biliars Igualment, compleix d’altres funcions essencials com ara depurar la sang de diversos elements potencialment tòxics, o bé sintetitzar, metabolitzar i emmagatzemar diverses substàncies nutritives Al fetge hom pot diferenciar una cara superior , convexa, situada per sota de la cúpula…
diafragma
Tecnologia
Làmina situada perpendicularment a la direcció del moviment d’un fluid i amb un forat concèntric amb l’eix del conducte.
Té com a finalitat contreure la vena de fluid, on els dispositius utilitzats en les determinacions del cabal, mesurant la pressió d’abans i la de després del diafragma
ascàride
Zoologia
Veterinària
Medicina
Nom de diversos cucs de la classe dels nematodes, d’uns 10 a 35 centímetres de llarg (una mica més llargues les femelles que els mascles), caracteritzats per una obertura bucal proveïda de tres grans llavis.
Totes les ascàrides són paràsits intestinals de diferents vertebrats, entre els quals, l’home L' ascàride del cavall Parascaris equorum Ascaris megalocephala és la més gran de totes 30-40 cm i parasita el cavall L' ascàride del gos Toxocara canis parasita els gossos i pot afectar també l’home L' ascàride de l’home Ascaris lumbricoides mesura de 15 a 25 centímetres Els ous són expulsats pels homes parasitats acompanyant els excrements, i poden ésser ingerits per altres homes amb l’aigua o els aliments contaminats Les larves que en neixen travessen la mucosa intestinal, arriben al fetge…
tromboflebitis
Patologia humana
Inflamació sèptica, al·lèrgica o química de la paret venosa, seguida de la formació d’un trombe adherit íntimament a la paret, motiu pel qual són més rares les embòlies que en la flebotrombosi.
Clínicament es manifesta per dolor en el trajecte de la vena, envermelliment, edema, palpació d’un cordó indurat i impotència funcional El tractament consisteix a administrar anticoagulants, antibiòtics, antiinflamatoris i antitrombòtics i a mantenir el pacient en posicions adequades
nòdul sinoauricular
Biologia
Massa de fibres musculars cardíaques especialitzades que actua habitualment com a marcapassos del sistema de conducció cardíaca.
És situat a la paret de l’aurícula dreta, a l’extrem superior de la cresta terminal, en el lloc de l’entrada de la vena cava superior És anomenat també nòdul de Keith i Flack i nòdul sinusal
silueta cardíaca
Contorn de l’ombra cardíaca radiològica.
En la projecció posteroanterior és formada per l’arc de la vena cava superior i de l’aurícula dreta en el costat dret i per l’aorta, l’artèria pulmonar, l’aurícula esquerra i el ventricle esquerre en el costat esquerre
aparell circulatori
Principals artèries i venes de l’aparell circulatori humà
© Fototeca.cat
Fisiologia
Conjunt de conductes o vasos, òrgans impel·lents, etc., pels quals circula la sang.
En la majoria d’ invertebrats consta d’una sèrie de vasos contràctils, un dels quals, dorsal, actua com a òrgan impellent de la sang el conjunt no forma un sistema tancat, sinó que els vasos van a parar a llacunes, en les quals banyen els òrgans Només els anèllids, dins els invertebrats, tenen un aparell circulatori tancat, amb un vas dorsal per on la sang circula cap endavant i un de ventral per on circula cap endarrere ambdós vasos són reunits per vasos transversals En els vertebrats , d’una manera general, hom anomena cor l’òrgan impellent, venes i vènules els conductes o vasos que hi…