Resultats de la cerca
Es mostren 153 resultats
púdol
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les ramnàcies, dioic, d’1 a 3 m d’alt, de fulles alternes i ovals denticulades, de flors verdoses, reunides en fascicles, i de fruits en drupa.
Creix en roquissars i torrents dels Pirineus i d’altres muntanyes
ailant
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les simarubàcies, originari de la Xina, de fulles compostes molt grans i un xic pudents; flors petites i verdoses, i fruits d’una sola llavor, amb ales.
Sovint és plantat als jardins i vores de carrers i carreteres perquè tolera bé les atmosferes impurificades i es desenvolupa fàcilment S'estén amb rapidesa i de manera espontània, sobretot per fondalades i llocs poc assolellats, perquè les arrels rebroten molt
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i…
Tritó jaspiat
Morfologia El tritó jaspiat Triturus marmoratus presenta una coloració característica en verd sobre fons negre, que és especialment conspícua durant el període reproductor Durant aquest, la femella a dalt no presenta cresta dorsicaudal sinó una línia vertebral taronja, mentre que el mascle a baix mostra un desenvolupament espectacular de la cresta i una línia longitudinal nacrada als costats de la cua Javier Andrada i Jordi Muntaner Aquest tritó és relativament gran, de 12 a 14 cm de longitud total, de tronc relativament robust, de secció arrodonida, i de cap tan llarg com ample, amb el…
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura
plàtan fals
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, de la família de les aceràcies, de 10 a 25 m d’alt, de fulles palmades dividides en cinc lòbuls aguts i serrats, de flors verdoses paniculades i de fruits en disàmara.
Comú a l’Europa central, als Països Catalans pràcticament no existeix en estat espontani, però és plantat comunament en parcs i jardins
plantatge
Espita de flors de Plantago lanceolata
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…
pírola
Botànica
Farmàcia
Gènere d’herbes glabres, de la família de les pirolàcies, rizomatoses, de fulles simples alternes, agrupades en rosetes basals laxes, de flors blanques, rosades o verdoses, agrupades en raïms terminals, i de fruits capsulars.
Són plantes dels boscs de coníferes de les terres boreals i de muntanya tenen propietats diürètiques, astringents i vulneràries
rami
Botànica
Planta herbàcia perenne o arbustiva, de la família de les urticàcies, d’1 a 1,8 m d’alçada, de fulles amplament ovades, dentades, tomentoses i blanques pel dessota, i d’inflorescències petites i verdoses.
El seu conreu és estès en climes càlids i temperats, principalment a l’Extrem Orient Xina, Corea, Japó, a Amèrica Brasil, Cuba, Argentina, Hondures i a Àfrica, amb l’única finalitat d’obtenir-ne la fibra tèxtil homònima
cirerola
Botànica
Arbust, de la família de les saxifragàcies, d’1 a 1,5 m d’alçada, de fulles palmades irregularment dentades, generalment trilobades, flors verdoses groguenques agrupades en inflorescències, i fruits bacciformes, vermells, comestibles però fats.
Viu als Pirineus i al Montseny i en clarianes de bosc