Resultats de la cerca
Es mostren 68 resultats
La fulla
Els cotilèdons de molts espermatòfits són ben visibles a l’estadi de plàntula perquè sobresurten del sòl i són fotosintètics fins que els nomofilles esdevenen actius La plàntula del faig Fagus sylvatica , que veiem a dalt, té dues fulles embrionals ben diferents de les fulles normals o nomofilles Els pins, en canvi, tenen de cinc a divuit cotilèdons aciculars a baix, amb la testa de la llavor a l’àpex de la plántula Antoni Agelet i Ramon Torres Les fulles són òrgans verds, de forma generalment laminar, que apareixen als nusos i que tenen com a tasca essencial fer la funció clorofíllica…
verbenàcies
Botànica
Família de tubiflores que comprèn plantes herbàcies o llenyoses, de branques quadrangulars, de fulles simples o excepcionalment palmaticompostes, oposades o verticil·lades, de flors zigomorfes, tubulars i corbades, pentàmeres o tetràmeres, d’ovari súper, reunides en inflorescències racemoses i cimoses.
Els fruits són normalment en drupa Són conegudes unes 800 espècies, la majoria termòfiles Verbenàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Lippia triphylla marialluïsa Tectona grandis tec Verbena sp berbena Verbena hybrida carmelitana Verbena officinalis berbena Vitex agnus-castus aloc , agnocast, ximbla
pícea
Pícea
Qgroom (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les pinàcies, de fins a 50 m d’alt, de capçada cònica i de color verd fosc, amb les branques verticil·lades, de fulles linears, tetràgones, arranjades en hèlix, i de cons penjants i ovoides.
Forma boscs extensos, a les terres boreals i a les muntanyes alpines És una espècie molt emprada en plantacions forestals No es fa als Països Catalans, bé que hi és esporàdicament plantat, sobretot als Pirineus La seva fusta és emprada, especialment, per a fer caixes de ressonància per a instruments musicals, i la de menor qualitat és emprada en fusteria i per a pals de línies elèctriques i telegràfiques, apuntalament de mines, etc
calceolària
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o subllenyoses, de la família de les escrofulariàcies, de fulles generalment oposades o verticil·lades, senceres, i flors bilabiades, de llavis còncaus, petit el de sobre i gros el de sota, en forma de gran vesícula arrodonida.
N'hi ha més de 200 espècies, de Xile i del Perú, i algunes arriben fins a Mèxic Però només els híbrids notablement els de C arachnoidea amb C crenatiflora , de Xile són conreats com a plantes ornamentals de jardí, principalment d’interior Entre aquestes darreres hom conrea les denominades calceolàries híbrides multiflores Les més decoratives d’aquestes són les de flors petites, de colors diversos i de llavi inferior puntejat, com en la cultivar nana Són plantes molt delicades, de creixença lenta, que exigeixen temperatures baixes i protecció enfront dels raigs del sol directes Es…
buvàrdia
Botànica
Gènere de petits arbusts, de la família de les rubiàcies, de fulles sempre verdes, lanceolades, oposades o verticil·lades, de tija de 30 a 150 cm i de flors llargament tubuloses, de color vermell, groc o blanc, agrupades en cimes terminals.
Originàries de l’Amèrica Central, hom les conrea com a plantes ornamentals
efedra
Efedra (Ephedra distachya)
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives dioiques, de la família de les efedràcies, amb fulles curtes i verticil·lades, generalment reduïdes a esquames, més o menys concrescents, amb inflorescències axil·lars i amb fruits sincàrpics globosos, embolcats per dos parells de bràctees carnoses vermelles o grogues.
L’espècie més comuna és la trompera Edistachya
coloma
Coloma
Luigi Rignanese calPhotos (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, glabra, glauca, de fulles enteres ovades, trinèrvies, sèssils, oposades o verticil·lades en grups de tres, i de flors grogues amb l’esperó violaci, disposades en raïm.
Creix als camps de blat mediterranis, sobretot a Mallorca
quironòmids
Entomologia
Família d’insectes dípters nematòcers, generalment diminuts, d’aspecte típic de mosquit, amb aparell bucal prim, rígid i curt, del tipus picador xuclador, sense mandíbules, de potes llargues i primes, ales amb nerviacions nombroses quasi paral·leles i sense escates, i amb antenes verticil·lades.
Les larves són aquàtiques d’aigua dolça n'hi ha poques de marines i es desenvolupen en llocs humits o en matèria orgànica Els adults dansen en eixams, en l’aire, al capvespre Les larves del gènere Chironomus són vermelles, tenen hemoglobina i representen un important aliment bentònic per als peixos d’aigua dolça Aquestes larves, micròfagues filtradores, representen un important material d’estudis ecològics oxigen dissolt, pollució, substitució de comunitats, etc
cincona
Botànica
Gènere d’arbres o arbusts, de la família de les rubiàcies, oriünds dels Andes, de fulles enteres, oposades o verticil·lades, penninèrvies, llustroses, caduques, i de flors blanques, còrnies o purpurines, agrupades en dicasis, que alhora són aplegats en panícules terminals o axil·lars.
Fan fruits capsulars de dehiscència septicida L’escorça de les cincones, coneguda amb el nom de quina , conté alcaloides Les cincones que tenen una escorça més rica en quinina són Ccalisaya, Csuccirubra, Cofficinalis i Cledgeriana Totes quatre, bé que originàries del Perú i de Bolívia, són conreades al continent asiàtic, principalment a Java i Sri Lanka
carofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues d’aigua dolça i salabrosa, semblants a cues de cavall, sovint calcificades, de cèl·lules amb nombrosos cloroplasts, però sense pirenoides, i de tiges constituïdes per entrenusos, formats per una cèl·lula axial generalment encerclada per altres de corticals, i nusos d’on arrenquen rames verticil·lades.
No fan espores i, per tant, no hi ha alternança de generacions Els òrgans de reproducció sexual són els oogonis, ovoides, que consten d’una ovocèllula revestida per cinc cèllules, les terminacions de les quals formen la corónula, i els anteridiòfors, esfèrics, constituïts per vuit cèllules perifèriques, cadascuna amb un manubri interior proveït de filaments anteridials Els espermatozoides, biflagellats i en forma de rull, penetren en els oogonis per les fenedures de la corónula Zigots fòssils del temps devonià palesen l’antigor d’aquesta classe