Resultats de la cerca
Es mostren 858 resultats
dominó
Vestit talar amb caputxa usat com a disfressa.
La indumentària tradicional
Els vestits que la gent porta mereixen ser observats, comparats i estudiats en la mateixa mesura que els monuments històrics, els mobles i els fets culturals, afirma Jean Cuisenier en el catàleg Costume coutume del Musée des Arts et Traditions Populaires de Paris el 1987 Com a objectes culturals, les teles i els vestits transmeten missatges, diferències i pertinences, són elements bàsics a totes les cultures, com a signes d’identitat i de diferenciació respecte a altres grups, com la llengua o l’alimentació Des del final del segle XIX, el tema del vestit regional –com a gran instrument de…
gandalla
Indumentària
Lligadura de malla de seda o d’un altre teixit fi (a vegades de fil d’or) amb què es recollien els cabells les dones i en algunes èpoques els homes.
Hom l’usa encara en el vestit pagès tradicional d’algunes comarques, com el Pla d’Urgell, el Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre
Creusa
Mitologia
Personatge de la mitologia i la literatura gregues.
Filla de Creont, rei de Corint, i promesa de Jasó Morí en encendre-se-li un vestit fetillat que, engelosida, li havia regalat Medea, primera muller de Jasó
amulet
amulet Creu de palma, catalana, actual
© Fototeca.cat
Esoterisme
Objecte al qual és atribuïda supersticiosament una virtut preservadora, que allunya els mals esperits i les desgràcies.
Segons els pobles i les cultures, els amulets són variadíssims Solen ésser portats penjats al coll o al voltant del canell o apuntats amb una agulla al vestit exterior o interior
Jean Baptiste Auriol
Arts de l'espectacle (altres)
Pallasso i acròbata francès, de gran èxit internacional.
Amb ell, el Romanticisme penetrà al circ Cultivà la comicitat acrobàtica pura i excellí per la gràcia, la lleugeresa i la flexibilitat Creà el tipus de pallasso amb vestit quadriculat i bonet de cascavells
revestir
Vestir al damunt (d’algú) un altre vestit, sobretot quan el vestit simbolitza una funció, una condició social, un càrrec, etc.
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a Sant Joan de les Abadesses
terratge
Història
Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.
Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons