Resultats de la cerca
Es mostren 146 resultats
Emili Pujol i Vilarrubí

Emili Pujol i Vilarrubí
© Fototeca.cat
Música
Compositor, guitarrista i musicòleg.
Vida El 1894 es traslladà a Barcelona i a nou anys ingressà a l’Escola Municipal de Música, on estudià amb Amadeu Badia i Miguel Ramos Més tard amplià coneixements fora d’aquest centre com a alumne de Francesc Tàrrega, Vicenç Maria Gibert i Agustín Campo Oferí nombrosos concerts com a guitarrista, a Europa i al continent americà, en solitari o formant duet amb la seva dona Matilde Cuervas A partir dels anys vint inicià la investigació del passat històric de la guitarra Dugué a terme importants recerques pels arxius musicals europeus i feu les primeres transcripcions d’obres de vihuelistas del…
Manuel Cubedo i Alicart
Música
Guitarrista.
Deixeble de Daniel Fortea i Emili Pujol , tingué una notable trajectòria com a concertista arreu del món i fou premiat en el concurs internacional de Ginebra 1956 Fou impulsor del Certamen Internacional de Guitarra Francesc Tàrrega 1966, del qual fou també president del jurat Autor de la banda sonora de la pellícula La revolta dels ocells 1982, de Josep Lluís Comerón, fou també intèrpret deviolademà, instrument amb el qual l’any 2002 inicià una sèrie d’…
violoncel
Violoncel
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon compost de la família dels llaüts amb cordal.
Hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Té una extensió de més de tres octaves La caixa de ressonància té uns 75 cm de longitud Aparegué a Itàlia a la segona meitat del s XVII El nom és esmentat per primera vegada per Arresti el 1665 Afinat una octava més greu que la viola do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 , té cinc octaves d’extensió Coexistí amb el seu rival, la viola de gamba, fins ben avançat el s XVIII Els models primitius eren tocats com la viola l’arquet era aguantat amb el dors de la mà girat cap avall A partir del 1750 hom començà a tocar-lo de la manera actual L’afinació…
tabulatura
Música
Procediment de notació musical utilitzat sobretot durant els s. XV-XVII per a transcriure les veus distintes de la melodia principal en la música polifònica, amb l’ajuda de lletres, xifres i altres símbols disposats en forma de taula.
Era utilitzat especialment per a instruments solistes, com l’orgue, la guitarra, la violademà, el llaüt, l’arpa, etc
José Ramón Encinar
Música
Compositor i director d’orquestra castellà.
Fou deixeble de FDonatoni Director des del 1973 del grup Koan de Madrid, conjunt instrumental dedicat a interpretar obres actuals des del 2000, també és director de l’Orquesta de la Comunidad Autónoma de Madrid Algunes obres seves són Abhava , per a guitarra i cinta magnetofònica 1972, Homenaje a Cortázar , per a veu i quatre instruments 1971, i Cum plenus forem enthusiasmo , per a violademà i deu instruments 1973
baríton
Música
Instrument d’arc emprat des del final del segle XVII fins al principi del XIX.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec A Itàlia fou anomenat viola di bordone i a Alemanya, baryton D’uns 130 cm de longitud, el seu cos recorda el d’una violade gamba baixa amb quatre obertures flamiformes Té sis o set cordes de tripa, i entre set i vint, o fins i tot més, de metàlliques que vibren per simpatia o que són tocades en pizzicato pel polze de la mà esquerra El batedor té entre set i nou trasts i descansa en un mànec molt ample per…
ricercare
Música
Forma musical renaixentista, vinculada al preludi, el tiento, la fantasia i les cançons.
El seu origen es troba en l’art de la variació cultivat pels instrumentistes de llaüt i deviolademà Els organistes compongueren ricercari segons la tècnica de la imitació Bach en compongué el 1747 en l' Ofrena musical , com a forma arcaica
Lluís del Milà i Eixarc
Literatura catalana
Prosista i poeta.
Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, fou un virtuós de la violademà Publicà El maestro València 1535-36, una obra didàctica que conté un mètode d’introducció per a tocar la violademà i diverses composicions La seva obra literària més famosa és El cortesano , publicada pòstumament València 1561, una adaptació del tractat teòric en forma de diàleg Il cortegiano de B…
Josep Congost i Pla

Josep Congost i Pla
© Família Congost
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Edició
Poeta i impressor.
Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà 1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua…
,
Renata Tarragó i Fàbrega
Gracià Tarragó i Pons amb la seva filla Renata Tarragó i Fàbrega
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista, filla de Gracià Tarragó.
Estudià al Conservatori del Liceu amb el seu pare, del qual esdevingué més tard ajudant Feu el primer concert públic als catorze anys i fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Formà part de l’Agrupació de Música de Cambra Ibèrica i protagonitzà diversos recitals i retransmissions radiofòniques De la seva brillant carrera internacional, que compartí sovint amb el seu pare interpretant, sobretot, obres del repertori guitarrístic hispànic, cal esmentar l’estrena de La vida breve…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina