Resultats de la cerca

Fill de músics, estudià violoncel i piano de molt petit Es formà al Conservatori de París, on fou deixeble d’André Navarra, i posteriorment es perfeccionà amb J Hubeau El 1972 obtingué el primer premi al Concurs Maurice Maréchal de París, i el 1977, al Concurs de La Rochelle Ha estat el primer intèrpret del concert Hamelin , per a violoncel i veu recitant, de Laurent Petitgirard 1984, i ha enregistrat obres de cambra de F Schubert, G Fauré i E Ysaÿe Ha actuat convidat per orquestres com la del Capitole de Tolosa, la Filharmònica de Niça i l’Orquestra Pasdeloup Els…

Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i…

Fundat l’any 1966, els seus membres inicials foren Charles Frey violí, Davia Binder viola, 1966-71 i Bernard Escavi violoncel, 1966-68 Posteriorment n’han format part Jean Verdier viola, 1971-82, Michel Michalakakos viola, 1982-93, Téodor Coman viola, des del 1993 i Jean Grout violoncel, que el 1968 substituí Bernard Escavi Aquesta formació amplia o redueix la seva plantilla segons les necessitats interpretatives Entre els membres que hi collaboren habitualment sobresurten intèrprets com el flautista Patrick Gallois i la pianista Dominique Merlet Aquest grup destaca…

Iniciat en el món musical a través de l’aprenentatge del violoncel i el piano, es formà després d’abandonar els estudis de medicina amb els compositors Carlos Botto i Gustavo Becerra D’inclinacions polítiques progressistes, ha estat implicat en diversos esdeveniments de caràcter polític en contra dels règims repressius que s’han esdevingut a Xile durant la segona meitat del segle XX La seva obra mostra explícitament aquest compromís Cantates com América insurrecta 1962 i La tierra combatiente 1965 constitueixen un intent de vincular les posicions avantguardistes musicals amb la…

Encara que també s’ha utilitzat per a obres vocals amb acompanyament o sense, en l’actualitat la denominació més habitual per a una peça per a tres cantants és tercet Al principi, la paraula trio significà pròpiament un tipus d’escriptura -representada, entre molts altres exemples, per nombroses simfonies a tres veus obligades de JS Bach les Invencions a tres veus- en la qual les tres parts de la polifonia tenen la mateixa importància Això no vol dir, però, que tinguin el mateix caràcter ni que comparteixin el mateix material un arranjament freqüent és el de dues veus superiors i un baix, com…

Estudià música amb J Cumellas i Ribó, C Gelabert i D Forns, musicologia amb H Anglès i violoncel amb J de Castro i B Gálvez Fou membre de l’Orquestra Pau Casals i també formà part de l’orquestra que actuà en el primer concert retransmès per ràdio, des del Teatre Grec de Barcelona, l’any 1923 Oferí recitals de violoncel per l’Estat espanyol i el Marroc El 1924 ingressà en Ràdio Barcelona, on arribà a ser cap de programació i treballà fins el 1971 També collaborà en "La Vanguardia" Fou Premi Ondas de la Sociedad Española de Radiodifusión el 1970 És autor de sardanes…

Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…

Integrant d’una família de músics, de la qual també sobresortiren el seu germà Stephen 1735-1787 -que tocà el violoncel i amb qui sovint s’ha confós- i un nebot, George 1749-1779, que fou organista Estudià a Durham, on d’infant formà part del cor de la capella Contràriament al que feu el seu germà, només anà a Londres temporalment i romangué la major part de la seva vida a la seva ciutat natal Compongué un gran nombre de glees , alguns dels quals foren guardonats amb premis En canvi, Stephen es traslladà a Londres i allí guanyà un cert prestigi com a violoncellista També fou…

Es formà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble del pare Narcís Casanoves En aquest monestir estudià orgue, violí i violoncel Aquest bagatge musical li procurà, amb només disset anys, el lloc d’organista i mestre de capella a l’església del Sant Esperit de la seva ciutat natal Posteriorment obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella de la catedral d’Eivissa Probablement, ja era prevere quan exercí l’esmentat magisteri eivissenc Després, fou organista de la catedral de Palència Finalment, guanyà la plaça d’organista de l’església del Palau de la Comtessa, de…

Es formà a l’Escola Niedermeyer de París, on ingressà el 1871 Allí fou deixeble de Gustave Lefèvre i Eugène Gigout En acabar els estudis el 1881, accedí al càrrec d’organista segon a Saint Vincent de Paul, a París Organista excellent i hàbil compositor, assolí la fama gràcies sobretot a la seva obra per a orgue Entre les peces per a aquest instrument destaquen la  Suite gothique 1895 i Les Heures mystiques una collecció de cent peces curtes i la Fantaisie dialoguée per orgue i orquestra Pel que fa a la resta de la seva producció, cal destacar les  Variations symphoniques 1893 —per a …