Resultats de la cerca
Es mostren 847 resultats
pentecostal
Cristianisme
Membre d’un moviment carismàtic protestant, la primera manifestació important del qual s’esdevingué als voltants del 1830, dirigida pels anglesos E.Drumond i E.Irwing.
A la primeria del s XX, el pastor Barrat, en tornar d’Amèrica, va voler introduir el do de llengües a la seva comunitat, però aquesta no el seguí i ell hagué d’anar-se'n Alguns fidels adoptaren els seus punts de vista i fundaren noves comunitats a Anglaterra La finalitat pentecostal és d’assolir, per la manifestació de l’Esperit Sant, una vida més santa, bé que no exempta d’imperfeccions La característica principal és la pràctica de la glossolàlia i la guarició de malalts per la intervenció de l’Esperit Sant, la qual no s’oposa pas a la medicina Els cultes es distingeixen per una…
Joan de Sant Climent
Literatura catalana
Naiper i poeta.
Vida i obra Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició en rims estramps Sancta dels sancts, pus sou vengudal segle , la rúbrica de la qual informa que Sentcliment era naiper, és a dir, confeccionador de naips o cartes de jugar Hom considera aquesta poesia com una octina que palesa la prolongada influència que la sextina Lo ferm voler del trobador Arnaut Daniel exercídamunt dels poetes catalans Actualment hom també li atribueix el plany que ocupa els folis 101-103 del Cançoner del Marquès de Barberà , amb el qual s’inicia el grup de poesies catalanes d’aquest…
autonomia
Filosofia
Qualitat del subjecte que es determina ell mateix independentment de tota constitució externa.
Una llei és autònoma quan té en ella mateixa el seu fonament i la raó pròpia de la seva legalitat, i, en general, una moral és autònoma, en oposició a una moral heterònoma, quan és basada en fonaments i criteris intrínsecs al subjecte de la moral i no imposats des de fora En Kant, l’autonomia de la moral és basada en l’autonomia de la voluntat pura, mentre que la voluntat només és determinada en virtut a la pròpia essència, és a dir, en virtut de la forma universal de la llei moral, independentment fins i tot de la natura de l’objecte del voler l’autonomia de la voluntat és…
Beat Streuli
Art
Artista suís.
El seu treball se centra a captar fragments de la vida quotidiana a les grans ciutats, per mitjà d’imatges projectades en seqüències encadenades de diapositives, fotografies o vídeos, amb efectes de càmera lenta Amb referències cinematogràfiques, li interessa la “normalitat”, allò que es produeix entre els extrems, i sovint se centra en adolescents, sense voler illustrar una situació, sinó més aviat construir un univers parallel Tracta els rostres com a superfícies que comuniquen molta informació en poc temps L’espectador intervé en el seu treball i en forma part L’any 1997…
Lorenzo Lotto
Pintura
Pintor venecià.
Es mantingué sempre dins un estil de gammes fredes, molt oposat al del seu competidor Ticià La seva producció, però, és molt desigual, i al costat d’obres francament reeixides en té d’altres de molt fluixes, a causa del desig d’apartar-se del seu estil personal i de voler imitar altres artistes, com Rafael Entre les seves obres millors cal esmentar Sant Jeroni 1506 Musée du Louvre, París, Noces de santa Caterina 1506 Accademia de Carrara i Disputa de santa Llúcia ~1550 Pinacoteca de Iesi Fou un dels millors retratistes del Renaixement italià, i aquí el seu art segueix una línia…
Miquel Bota i Totxo
Teatre
Literatura catalana
Poeta i autor teatral.
Fou corresponsal de l’Agència EFE a Madrid 1955-65 En tornar a Pollença fou designat cronista oficial de la vila i president del Club Pollença 1969-1974 És autor d’estudis sobre la història i les tradicions de la vila de Pollença Publicà els reculls de poesia Vorera de mar 1952, Pollença i poesia 1955, Cursa de braus 1966, A ritme d’hores madures 1966, premi Ciutat de Barcelona 1965, Dionís Bennàssar El fons de la mar 1979, Torxes de pau 1979 i Amb la pau dins l’ànima 1994 Escriví també el poema escènic Vós regnau damunt l’altura 1949, les obres teatrals d’influència costumista Sense …
,
Marià Ferrandis i Agulló
Literatura catalana
Periodista, comediògraf, narrador i poeta.
Fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista 1908, en la qual ocupà diversos càrrecs El 1915 figurà entre els iniciadors de la Joventut Nacionalista Republicana Collaborà, en català, als diaris “Las Provincias” i “La Correspondencia de Valencia”, i fou director del setmanari “Pàtria Nova” 1915 Utilitzà sovint, en collaboracions de premsa, el pseudònim de Marian Cultivà la poesia i la narrativa breu, però fou especialment conegut com a autor teatral Escriví diversos sainets de costums, entre els quals destaquen El Memo , una peça bilingüe i en vers premiada als Jocs Florals del 1896, El…
etern retorn
Filosofia
Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.
La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’àmbit de l’ètica…
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la…
Robert Cartes i Carreras
Art
Disseny i arts gràfiques
Arts decoratives
Artista polifacètic, dibuixant, esmaltador, tallista de vori i repujador de metalls.
De jove realitzà nombroses illustracions i cartells que obtingueren premis a Madrid i Barcelona Més tard, estudià el repujat de metalls a la banya i l’esmalt a l’Escola Massana Fou en aquesta darrera activitat on esdevingué pioner en el tractament material de l’esmalt investigant-ne les reaccions i possibilitats, sobrepassant els graus de cocció dels esmalts i utilitzant els efectes que es produïen per les oxidacions dels metalls De la seva ingent obra, que mai no va voler mostrar en públic i de la qual va destruir gran quantitat els darrers dies de la seva vida, en resten alguns…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina