Resultats de la cerca

El castell de Montesquiu és a l’esquerra del Ter, en un turó L’edifici correspon a una antiga domus o casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis Les primeres notícies són del 1285 Els Besora l’infeudaren a la família Conanglell 1285-1337, i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia dels Besora passà per casament als Canet 1390-1425, als Peguera 1425-1525, als Descatllar 1525-1760 i als Queralt, comtes de Santa Coloma 1760-1850 El castell passà per compra a la família Safont de Vic abans del 1859…

Situació Aquesta necròpoli era situada en un turó de la riba esquerra del Ter, al terme municipal de Sant Julià de Ramis, uns 6 km al nord de la ciutat de Girona JBM Necròpoli La necròpoli de les Goges fou excavada l’any 1991 Els enterraments, 207 tombes distribuïdes en diversos rengles, eren orientats, com és normal, d’est a oest, amb els peus situats a llevant La major part de les tombes havien estat cavades a la roca i eren rectangulars n’hi havia amb els angles escairats i també amb els angles lleugerament arrodonits Algunes de les tombes eren pisciformes i d’altres, gairebé…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Susqueda i la Cellera de Ter, a l’E amb els d’Anglès i Brunyola, al S amb els de Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm i a l’W novament amb els de Sant Hilari i Susqueda S’estén al fons de la vall drenada per la riera d’Osor que desemboca al Ter prop d’Anglès i és voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll, Sant Gregori i pel massís de Solterra i els seus contraforts Un dels arbres característics de les muntanyes selvatanes, especialment a les valls d’Osor i Sant Hilari Sacalm, és el castanyer, de gran capçada i…

Panoràmica des de la rodalia del Puig Gros, amb els vessants de Montdois, i el Collsacabra al darrere Els alzinars s’enfilen pels dos costats de la vall del Ter, el fons de la qual omplen les aigües de l’embassament de Susqueda Ernest Costa Les Guilleries 12, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Les Guilleries formen part de l’extrem septentrional de la Serralada Pre-litoral Catalana Són un espai de transició entre la regió mediterrània, que penetra des de la Depressió de la Selva i per la vall del Ter, i la regió eurosiberiana que apareix en els punts més enlairats…

És centrat per l’església parroquial de Sant Mateu l’actual edifici fou bastit el 1678 en depenen els santuaris de Santa Margarida de Bescanó i el de Sant Sebastià A la fi del s XVII era lloc reial

Orientada de NW a SE, enllaça al NW per un llindar, divisòria amb la conca del Fluvià, amb la plana d'en Bas, part de la fossa tectònica d'Olot La tanquen la plataforma estructural del Cabrerès W, el massís hercinià de les Guilleries, on comença la serralada Prelitoral SW, i el horst de la baixa Garrotxa serres del Corb, de Finestres i de Rocacorba E La vall és formada per materials eocènics fortament plegats que empasten una gran falla de direcció armoricana NW-SE, però d'edat alpina, que enfonsà el horst de la baixa Garrotxa Això originà una activitat volcànica que aplanà la vall reblint-ne…

L’església Sant Agustí, romànica, depèn de la de Santa Maria d’Amer Era possessió del monestir d’Amer

Erigida per la família Remisa a mitjan s XIX i explotada després per la família Rusiñol dita per això colònia Rossinyol fins el 1930 Aprofità el salt d’aigua aleshores la fàbrica Dulcet Tenia un nucli de poblament, ara també abandonat, situat entorn de la capella de Sant Joan Baptista