Resultats de la cerca
Es mostren 1860 resultats
Nicolas Grimal
Arqueologia
Egiptòleg francès.
Professor d’egiptologia a la Sorbona i director del Centre de Recherches Égyptologiques de la mateixa Universitat des del 1998, també ha estat director de l' Institut français d’archéologie orientale 1989-99 i d’ençà del 1990 dirigeix el Centre franco-égyptien d’étude des temples de Karnak Entre les seves publicacions destaquen Quatre stèles napatéennes au Musée du Caire 1981, La stèle triomphale de Pi‘ünkhy au Musée du Caire 1981, Les termes de la propagande royale égyptienne De la XIXè dynastie à la conquête d’Alexandre 1986, Histoire de l’Égypte ancienne 1988, Underwater…
Sant Romà de Benui (Gerri de la Sal)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era construïda aquesta església i si podria correspondre a alguna de les esglésies conservades al terme de Montcortès, car l’únic esment conegut d’època alt-medieval es troba en la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació de béns del monestir de Gerri, entre els quals s’esmenta l’església de Sant Romà de Benui, com a sufragània de l’església de Sant Martí de Montcortès Al capbreu dels moltons que es pagaven pels masos situats al pla de Corts, al final del segle XI, hi figura el lloc de Binnui que bé podria correspondre a Benui
Josep Llausàs i Mata
Literatura catalana
Poeta i narrador en llengua castellana.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a “El Museo de Familias” amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de…
Bizanci
Ciutat
Antiga ciutat de la costa nord del Bòsfor, colònia grega fundada pels megareus vers el 615 aC per tal de governar el pas d’aquest estret ensems amb Calcedònia a la vora oposada.
El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent hegemònic de Filip…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si…
Genís Fira
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor d’una resposta poètica a Narcís Vinyoles Ans que peccant, general malaltia a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del certamen en llaor de santa Caterina…
Dídac Cisteller
Literatura catalana
Escriptor religiós i polemista.
Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida 1623, d’on fou catedràtic fou fiscal de la batllia general del Principat Publicà Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña Tarragona 1636, tímida rèplica al Memorial en defensa de la lengua castellana d’ Alexandre Domènec de ↑ Ros , en el context de les controvèrsies sobre la predicació al s XVII El Memorial de Cisteller ha estat editat per M Prats 1995 És autor també d’un Alegato por la veneración y culto de la Santa Imagen del Cristo crucificado hallado en Lérida Barcelona 1642, i opuscles…
Juan Escribano
Música
Compositor i cantor castellà.
La seva activitat musical s’inicià com a cantor a la catedral de Salamanca el 1498 El 1502 marxà a Roma i ingressà a la capella papal d’Alexandre VI com a soprano Allí obtingué diversos càrrecs i títols com el de notari apostòlic i el de degà del collegi de xantres pontificals que li concediren els papes Lleó X i Climent VII, respectivament Gaudí de diversos beneficis a moltes catedrals castellanes Restà a Roma fins l’any 1539 i retornà a Salamanca La seva obra conservada és bàsicament religiosa i inclou un magníficat, unes lamentacions de Setmana Santa, un motet i una antífona…
Revue des Deux Mondes
Publicacions periòdiques
Revista francesa fundada el 1828 per Prosper Mauroy i Pierre de Ségur-Dupeyron.
Fou dirigida per François Buloz a partir del 1831 Començà essent sobretot de caràcter literari hi collaboraren Honoré de Balzac, Alexandre Dumas, Alfred de Vigny i d’altres, però des del 1832 inclogué temes diversos polítics, econòmics, de belles arts, etc El 1945 canvià el nom per La Revue Littérature, Histoire, Arts et Sciences des Deux Mondes , i el 1956 es fusionà amb la revista mensual Hommes et Mondes L’any 1969 es convertí en mensual i el 1972 de nou canvià el nom per Revue Mensuelle des Deux Mondes , nom que utilitzà fins el 1982, que recuperà el nom original En l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina