Resultats de la cerca
Es mostren 1865 resultats
Lluís de Fenollet i de Malferit
Història
Cavaller i traductor.
Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i pare de Francesc de Fenollet i de Centelles , cortesà i poeta Fou batlle de Xàtiva Visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim, on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre , de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català i de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, Lola “Traduccions al català dels segles XIV i XV i innovació cultural i literària” Estudi General Llengua i…
Dionís Guiot
Literatura catalana
Poeta.
Notari de València És autor d’un panegíric del rei Alfons el Magnànim, que ha estat intitulat Obra figurativa, en rims estramps, en llaor del rei , escrit en versos lliures i to emfàtic, amb moltes allusions clàssiques i en el qual considera que la glòria de les proeses del rei superà la d’Alexandre Sembla alludir al projecte de croada a Jerusalem, que sostingué el rei després de la caiguda de Constantinoble el 1453 Bibliografia Riquer, Martí de “Poesía catalana en elogio de Alfonso el Magnánimo” Saggi e ricerche in memoria di Ettore Li Gotti Bollettino del Centro di Studi…
alexandrisme
Filosofia
Corrent filosòfic italià dins l’aristotelisme, centrat a Bolonya als s. XV i XVI, inspirat en Alexandre d’Afrodísia.
Es caracteritzà per la interpretació naturalista del pensament d’Aristòtil i per la negació de la immortalitat de l’ànima Els seus máxims representants foren Pomponazzi, Contarini, Zabarella i Cremonini
Bizanci
Ciutat
Antiga ciutat de la costa nord del Bòsfor, colònia grega fundada pels megareus vers el 615 aC per tal de governar el pas d’aquest estret ensems amb Calcedònia a la vora oposada.
El 513 aC Darios l’ocupà, amb motiu de passar el Bòsfor per envair Grècia, i canvià sovint de dominador a causa del seu emplaçament, clau del pas de la mar, que permetia, alhora, el forniment de blat als grecs i la separació de l’Imperi Persa de la satrapia de Tràcia, a la vora europea del Bòsfor Recuperada per Pausànies, rei d’Esparta 478 aC, fins el 472 aC, que una flota atenesa l’expulsà En refer Trasibul l’imperi atenès, Bizanci tornà a ésser federada, però després de la batalla de Mantinea esclatà una guerra entre Atenes i les ciutats de la costa asiàtica Quan l’intent hegemònic de Filip…
Santa Magdalena de Bell-lloc (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala…
Ptolemeu VI
Història
Rei d’Egipte (181-145).
Fill de Ptolemeu V Aprofitant la seva minoria, Antíoc IV envaí Egipte 170 aC, l’empresonà i féu elegir el seu germà Ptolemeu VIII Roma aturà una nova invasió d’Antíoc 168 aC i intervingué decididament enemistant ambdós germans i atribuint la Cirenaica al seu fill Ptolemeu VII El Filomètor, en la seva política a la Celesíria, destronà el selèucida Demetri I per posar en el seu lloc Alexandre Balas 152 aC, al qual s’oposà ben aviat Trobà la mort en la lluita prop d’Antioquia 145 aC El succeí Ptolemeu VII , dit Neofilopàtor 162 aC — 144 aC, que fou assassinat al cap d’un any pel seu…
Josep Llausàs i Mata
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Literat i filòleg.
Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de…
,
Karl Robert von Nesselrode
Història
Diplomàtic rus d’origen alemany.
Com a agregat d’ambaixada a Alemanya, als Països Baixos i a França, proporcionà al seu govern importants informacions El 1813 aconsellà la prossecució de la guerra contra França Alexandre I de Rússia el delegà per al congrés de Viena 1815 i el nomenà ministre d’afers estrangers 1816, càrrec que mantingué durant el regnat de Nicolau I Malgrat els seus consells, el tsar intervingué en la guerra d’independència grega 1827-29 i en les dues crisis turcoegípcies 1832-33 i 1839-40 El seu punt de vista triomfà el 1849, any en què Rússia féu costat a Àustria contra els rebels hongaresos,…
Dumont
Escultura
Família d’escultors francesos.
Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne…
Mútua Escolar Blanquerna
Institució escolar fundada a Barcelona el 1924 en ésser dissolta l’Escola Graduada de la Mancomunitat.
Reprengué la pedagogia aplicada en aquesta institució, basada en el mètode Montessori Alexandre Galí , el principal promotor i fundador, en fou l’assessor pedagògic, i el primer president Joan Garriga i Massó Organitzà l’Escola Blanquerna i les acadèmies Monturiol i Elisenda El 1929 creà una nova secció, l’Acadèmia de Música de Barcelona Atès el ràpid creixement de les escoles, hom construí un edifici adequat a la Via Augusta, inaugurat el 1933, on funcionaren fins el 1939 El 1936 passà a dependre directament de la Generalitat com a Escola d’Experimentació i Assaig La Mútua,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina