Resultats de la cerca
Es mostren 2005 resultats
marquesat de Castellnou
Història
Títol concedit el 1639 a Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó, virrei de Mallorca, novè baró de Castellnou (Alt Palància).
Passà als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Castellnou havia estat vinculada per Beatriu de Borja, que el 1503 la llegà al seu besnebot Roderic de Borja i de Montcada, baró de Vilallonga i d’Anna a la mort de la besneta d’aquest darrer, Beatriu de Borja, passà al seu cosí germà Antoni de Cardona i de Borja
Centre d’Estudis Demogràfics
Demografia
Entitats culturals i cíviques
Institució creada per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona el 1984 dedicada a la investigació i la formació d’especialistes en demografia.
Des de la seva creació Jordi Nadal i Oller n'és el president del consell de govern i Anna Cabré i Pla la directora Disposa d’una base de dades i d’una biblioteca especialitzada Dedica una especial atenció a la demografia de Catalunya centres d’interès són també la població estatal i les migracions internacionals Des del 1985 actua com un consorci amb entitat jurídica pròpia Publica la collecció “Papers de Demografia” i, des del 1988, realitza cursos de postgrau
Felip d’Edimburg

Felip d’Edimburg
Getty Images
Història
Príncep del Regne Unit (1957), duc d’Edimburg, comte de Merioneth i baró de Greenwich (1947).
Nascut Felip de Grècia i Dinamarca, és fill d’Andreu de Grècia fill del rei Jordi I i d’Alícia de Battenberg Fou educat a Anglaterra pel seu oncle matern, l’almirall Louis Mountbatten el 1947 renuncià als títols reials de Grècia i Dinamarca i adoptà aquest cognom en naturalitzar-se britànic, i es casà amb la princesa després reina Elisabet , amb qui tingué quatre fills Carles, Anna, Andreu i Eduard L’any 2017 renuncià a les obligacions públiques com a monarca consort
Joan Bonal
Cristianisme
Eclesiàstic i fundador.
Estudià filosofia a la Universitat d’Osca i biologia al collegi dominicà de Barcelona i a la Universitat de Saragossa Fou passioner de l’hospital general de Nuestra Señora de Gracia de Saragossa, per a l’assistència del qual fundà 1804 un institut religiós, que tenia una branca femenina, creada en collaboració amb Maria Ràfols i Bruna i que esdevingué Congregació de Germanes de la Caritat de Santa Anna, i una branca masculina, que s’extingí al cap de poc
Francesc Berenguer i Navarro
Judo
Pioner del judo a Terrassa, conegut com Paco Berenguer.
Fundà del Club Judo Terrassa els anys setanta, que tancà el 1995 Aquest any s’incorporà com a entrenador de judo al Club Natació Terrassa , on impulsà la secció i introduí l’ensenyament del karate, juntament amb la seva filla Anna Berenguer Es retirà el 2003 La Federació Catalana de Karate el guardonà amb la Medalla Extraordinària al mèrit esportiu 1991 Tingué una participació activa en els Jocs Olímpics de Barcelona com a responsable de l’àrea d’entrenament de judokes
Ignasi Maria Serra i Goday
Arquitectura
Pintura
Urbanisme
Arquitecte, tècnic urbanista i pintor.
Es titulà arquitecte el 1949 Fou arquitecte-cap adscrit al Servei d’Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l’Ajuntament de Barcelona Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l’Alegria a Tiana 1970, obres que palesen la seva admiració pels quatrecentistes toscans
Juan Álvarez
Història
Militar
Militar mexicà.
El 1810 s’uní a l’exèrcit insurgent de José M Morelos En proclamar-se la independència mexicana s’oposà a Agustín de Itúrbide i secundà el moviment republicà de Vicente Guerrero i d’Anastasio Bustamante Més tard lluità contra Santa Anna, amb qui finalment s’uní contra els invasors nord-americans 1846-47 Fou governador de l’estat de Guerrero 1850-53 i president de la república 1855 S'oposà sempre a Maximilià i a la invasió francesa 1861-67
Aleix II Comnè
Història
Emperador de Bizanci (1180-83).
Fill de Manuel I i de Maria de Poitiers-Antioquia El 1180 es casà amb Agnès o Anna de França, filla de Lluís VII En morir el seu pare 1180 era encara un infant i la regència fou encarregada a la seva mare La política llatinòfila d’aquesta disgustà el poble i provocà una gran matança de llatins 1182 Andrònic, cosí de Manuel I, aprofità la situació per a entrar a Constantinoble, assassinar la regent i Aleix i proclamar-se emperador
Josep Ildefons Gatell i Domènech
Historiografia
Historiador.
El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona
Borbotó
Poble
Poble (borbotoners) del municipi de València, situat 3,5 km al nord de la ciutat.
El seu terme és regat per la séquia de Montcada Antiga alqueria islàmica, pertangué, després de la conquesta cristiana, a l’orde del Temple el qual la donà a poblar el 1245, del qual formà part la comanda de Borbotó extingit l’orde, passà al de Montesa, dins la batllia de Montcada L’església parroquial de Santa Anna del segle XVII depèn de la de Carpesa conserva el retaule major, gòtic, del Mestre de Borbotó Fou annexat a València el 1888 per voluntat dels seus veïns
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina