Resultats de la cerca

Els broilers proporcionen una carn tendra, de bona qualitat El mètode per a l’obtenció de broilers , anomenat mètode broiler per a la producció de carn, consisteix a engreixar alhora i en el mateix local un gran nombre d’individus, emprant els mateixos jaços durant tot el període d’engreix És convenient, amb aquest mètode, que cada partida comprengui de 5 000 a 10 000 individus, i que cada installació contingui solament lots totalment uniformes aviram d’una mateixa edat, raça, etc

Té òrgans elèctrics a la major part del cos, situats als flancs, a banda i banda de la columna vertebral Produeix voluntàriament descàrregues elèctriques molt potents, que l’ajuden en la captura de preses Té un poder de regeneració elevat, puix que bona part de la cua pot tornar a créixer si li és amputada Es nodreix de peixos, insectes, etc Habita les aigües tranquilles i poc corrents dels rius de l’Amèrica Central i meridional de clima tropical, especialment els del Brasil

Fill del compositor Alessandro Striggio, rebé una bona educació musical i fou intèrpret de viola, estudià dret i feu carrera com a diplomàtic Després de la mort del seu pare 1592, en publicà la darrera sèrie de madrigals Posteriorment, escriví diversos textos per a obres de Claudio Monteverdi, dels quals només ha restat el de l’òpera La Favola d’Orfeo 1607, basat en Euridice 1600, d’Ottavio Rinuccini Striggio escriví també textos per a Marco da Gagliano Il sacrificio d’Ifigenia , 1608

La presència d’aquests hidrocarburs produeix, a baixes temperatures, una disminució de la fluïdesa de l’oli i en dificulta la bona circulació en els punts de greixatge El procediment més emprat per al desparafinatge consisteix a filtrar l’oli a temperatures entre -35 i -40°C, en presència d’un solvent, generalment propà El propà, en evaporar-se, produeix el doble efecte de dissoldre l’oli i de refredar la parafina fins a la seva solidificació, amb la qual cosa permet la filtració

Un dels fundadors de la cultura llatinoamericana Professor a Medellín, passà una bona part de la seva vida fora del seu país Collaborà en Revista Contemporánea Bogotà, Hispania Londres i La Nación Buenos Aires Aplegà la seva labor de crític en Crítica y arte 1932 i Letras Colombianas 1944 els seus estudis de filòleg, en Divagaciones filológicas y apólogos literarios 1934, i les seves memòries, en De mi vida y otras vidas 1949 i a El humanismo y el progreso del hombre 1955

Obrer metallúrgic de la Unió Naval de Llevant en la seva joventut, milità ben aviat en la Unió General de Treballadors Membre de la comissió executiva des del 1931, fou, durant una bona part de la postguerra fins el 1971, secretari general de la UGT i fins el 1970 membre de la comissió executiva del Partido Socialista Obrero Español Fou diputat a corts 1936 i residí exiliat a França des del 1939 Una part dels seus discursos foren publicats en opuscles

Del llibre de versos pacifistes Há uma gota de sangue en cada poema 1917, de caràcter modernista, evolucionà cap a formes avantguardistes amb Pauliceia desvairada 1922, que renovà escandalosament el llenguatge de la poesia brasilera La seva obra poètica, en bona part experiment idiomàtic basat en la síntesi dels dialectes, fou curosament seleccionada a les Poesias 1941 A més de novelles com Macunaíma 1928, deixà estudis i reculls de cançons i danses brasileres Ensaio sobre a música brasilera 1928, etc

Estudià la botànica del Narbonès, el país de Foix, la Catalunya del Nord i el Principat i, molt especialment, de les Corberes Publicà el Catalogue raisonné de la flore des Pyrénées-Orientales 1898, dos estudis en collaboració amb C Arvet-Touvet sobre el gènere Hieracium , bona part dels quals correspon a formes catalanes, i un Catalogue de la flore des Corbières 1912-13 El seu herbari, adquirit pel botànic nord-americà Hernan Knoche, es conserva a la Universitat de Stanford

Es troba també àmpliament representada en la literatura dramàtica sànscrita, on constitueix la llengua dels personatges de caràcter vulgar Una altra secció és integrada per una sèrie d’obres gramaticals i diccionaris composts per diversos gramàtics Vararuci, Canda, Hemacandra, etc A partir del segle XII cedeix gradualment el lloc a les diverses literatures escrites en les llengües neoindoàries