Resultats de la cerca

Fou casada primerament amb Manuel I de Portugal 1518 i, ja vídua, i arran de la pau de Cambrai, amb Francesc I de França 1530 Fins a la mort d’aquest visqué retirada a la cort francesa Després del 1547 residí un quant temps als Països Baixos, i finalment passà a Castella

Vida i obra Probablement vinculat a la cort de Joan II i relacionat amb Joan Berenguer de Masdovelles, li adreçà dues composicions de temàtica amorosa, Mossen Johan seguons hopenio i Estrem voler, per mala ssort, me tempta Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel

Viatjà per Llombardia, sojornà a Provença i probablement visità la cort de Ramon IV de Tolosa 1194-1222 En els poemes cantà Beatriu de Savoia, muller de Berenguer IV de Provença La seva obra és formada per cinc cançons, un partiment amb Aimeric de Belenoi avui perdut i algunes composicions de caràcter joglaresc

Durant l’Edat Mitjana, la presència de dues confessions cristianes -catòlica i evangèlica- influí sobre les activitats musicals de la ciutat, que, de fet, es limitaren a les estrictament litúrgiques Amb la Reforma, l’orgue adquirí una certa importància i, el 1651, es creà una Schulkurrende per a difondre el cant luterà En aquest període destaquen, per les seves activitats, el kantor Andrea Crappius i la família Schildt, organistes Fou amb el duc Joan Frederic -convertit al catolicisme- que la cort de Hannover començà a tenir una activitat musical més diversificada Foren…

Als regnes cristians de la península Ibèrica el càrrec, electiu i remunerat hom coneix casos de sotsarrendament de funcions, era generalment confirmat pel sobirà, el qual designava també el qui exercia l’autoritat suprema rabí major de les aljames de la corona, on també actuava com a jutge, si no hi havia cort judicial constituïda

El nom és una catalanització de la forma llatina Catalaunum o castrum Catalaunicum de la ciutat de Châlons-sur-Marne Xampanya, prop de la qual tingué lloc el 451 la batalla dels Camps Catalàunics a l’edat mitjana fou general de situar, erròniament, els Camps Catalàunics prop de Tolosa, on residia, aleshores, la cort visigòtica

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra

Establí la cort a Karakoram i adoptà models xinesos en l’administració Expandí considerablement l’imperi mongol, cap a l’E fins a Corea 1236, i per l’occident les seves ràtzies arribaren fins a prop de Viena En morir, la seva vídua assumí la regència 1241-46 fins al nomenament de llur fill Güyük

Fou un dels protagonistes de la revolta antialmoràvit valenciana, ocorreguda a la mort de Tašfīn ibn ‘Alī Es declarà independent a València i conquerí Xàtiva 1145 i Alacant Deposat, fou lliurat als Banū Gāniya balears, que l’empresonaren, fins que aconseguí, al cap de dotze anys, de refugiar-se a la cort almohade de Marràqueix

Filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici Casada amb Enric III de Navarra 1572, el matrimoni se separarà 1589, i posteriorment fou anullat 1599 pel papa Climent VII Enric, el seu marit, la feu tancar al castell d’Usson 1586-1605 El 1605 reaparegué a la cort Deixà escrites unes Mémoires 1628