Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Vicent Molina i Foix

Vicent Molina i Foix
© Universidad de Cantabria
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret i es llicencià en filosofia i lletres a Madrid, on es relacionà amb el cinema, com a crític i guionista, i fou també crític d’art El 1970 publicà la seva primera novella, Museo provincial de los horrores , la qual seguiren Busto 1973, premi Barral, Tres cuentos didácticos 1975, juntament amb Félix de Azúa i Javier Marías, La comunión de los atletas 1979, Los padres viudos 1984, La misa de Baroja 1995, La mujer sin cabeza 1997 i El vampiro de la calle Méjico 2002, El abrecartas premi Salambó i Premi Nacional de Narrativa, 2007 Ha publicat també el volum de narracions Con tal de no…
Mariona Carulla i Font

Mariona Carulla i Font
© Universitat Pompeu Fabra
Música
Empresària i mecenes cultural.
Filla de Lluís Carulla , fundador de l’empresa d’alimentació Gallina Blanca embrió del grup Agrolimen, és llicenciada en econòmiques per la Universitat de Barcelona i PADE Programa d’Alta Direcció d’Empresa a l’IESE Desenvolupà la seva trajectòria professional a Gallina Blanca i ha estat membre del consell d’administració d’Agrolimen fins el 2009 Especialment sensible al món de la cultura, ha estat vicepresidenta de la Junta de la Sagrada Família, i presidenta del Concurs Internacional de Piano Maria Canals des del 2006 El juliol del 2009, i com a vicepresidenta de l’ Orfeó Català , li…
El Pi - Proposta per les Illes Balears
Política
Partit polític de centredreta d’àmbit balear fundat l’any 2013.
És fruit de la confluència entre Convergència per les Illes , la Lliga Regionalista de les Illes Balears, el Nou Partit d’Eivissa i Unió Menorquina, que el novembre del 2012 presentaren la formació Es defineix com a autonomista, centrista, obert a la societat i amb vocació interinsular, i cerca ocupar l’espai polític de l’extinta Unió Mallorquina En l’assemblea constituent del partit celebrada el 16 de març de 2013 a Lloseta Mallorca fou elegit un comitè executiu compost per catorze membres de Mallorca, set d’Eivissa i set més de Menorca Jaume Font i Barceló, president de la Lliga…
Antoni Moliner i Prada
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en història en la Universitat Autònoma de Barcelona 1981 i desenvolupà la seva tasca docent com a professor de batxillerat a Catalunya i al País Valencià Fou professor titular d’història contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzat en la guerra del Francès Entre els seus llibres destaquen Los comienzos de la crisis del Antiguo Régimen en Mallorca 1808-1914 1983, Joaquín María López y el Partido Progresista, 1834-1843 1988, Revolución liberal y movimiento juntero 1808-1868 1989, La Catalunya resistent a la dominació francesa 1989, guanyadora del XIV premi…
Alain Bashung
Música
Cantautor francès, de nom real Alain Baschung.
Fill de mare bretona i de pare algerià que mai no conegué, visqué la infantesa a Alsàcia i el 1959 retornà a París Influït per la chanson , el rock i el soul dels Estats Units, formà els seus propis grups, amb els quals tocà en locals diversos i enregistrà singles , sense gaire èxit Després del seu primer LP, Roman-photos 1977, el 1980 la cançó “Gaby oh Gaby” el projectà a la fama Consolidat com un dels valors del rock francès, els seus àlbums posteriors, influïts a partir dels anys noranta pels sons new-age , inclouen Pizza 1980, Play blessures 1983, amb Serge Gainsbourg , amb el qual…
Felipe Acedo Colunga
Història
Militar.
Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…
Linguapax
Organització no governamental que té com a objectiu contribuir a preservar i promoure la diversitat lingüística arreu del món.
Presta una especial atenció a les llengües minoritàries i més vulnerables Considera la diversitat lingüística com un factor de pau i de comprensió i enriquiment interculturals Les seves activitats es desenvolupen en tres àmbits assessorament als governs estatals o subestatals, la participació en projectes de revitalització i normalització dirigits a les comunitats lingüístiques minoritàries, i l’elaboració de materials didàctics que difonen els valors de la diversitat lingüística i cultural Promou els intercanvis i la cooperació amb altres organitzacions i institucions amb finalitats i…
Josep Roca i Bros
Arquitectura
Arquitecte i industrial.
Estudià amb Josep Nató a Girona, però treballà a Figueres, i hi fundà una Escola d’Arquitectura Corresponent de l’Academia de San Fernando, construí habitatges particulars com la casa Romaguera 1850, la casa Fages 1852, la casa Oriol 1859 i les cases Busés i Rodeja 1862 i importants edificis públics neoclàssics, com el Teatre Principal —actual Museu Dalí—, en collaboració amb el pintor parisenc Félix Cagé 1848-50, l’església i el convent de la Divina Providència 1852, i el 1854 projectà la conversió de l’exconvent de caputxins en presó pública A Girona collaborà amb Ildefons…
Magí Ferrer i Pons
Literatura
Escriptor.
El 1807 ingressà a l’orde de la Mercè Fou rector del collegi de Sant Pere Nolasc de Tarragona des del 1824 i secretari dels bisbes d’Urgell i de Solsona Durant la primera guerra Carlina escriví La cuestión dinástica publicada el 1869, a favor de Carles M Isidre de Borbó, i proposà a la junta carlina de Berga que demanés al pretendent el restabliment de les constitucions catalanes suprimides el 1714 Acabada la guerra passà a França El 1840 féu publicar a Barcelona, amb el pseudònim de Fèlix Ramon de Tresserra i Fàbregas , isabelí imaginari, una Historia de la última época de la…
Orquestra de l’Òpera de Berlín
Música
Orquestra alemanya.
Cal cercar els seus orígens en un cor infantil destinat al servei religiós palatí fundat a mitjan segle XV, al qual Joaquim II de Brandenburg afegí una orquestra el 1545 Impulsada per Frederic I de Prússia, es consolidà com a orquestra reial Königlichen Kapelle Fou dissolta per Frederic Guillem I de Prússia, i recomposta pel seu successor Frederic II el Gran Fou també aquest darrer qui feu construir la Deutsche Staatsoper o Lindenoper 1741-43, actualment coneguda com a Oper unter den Linden i seu de l’orquestra i de l’Òpera de Berlín Amb Gaspare Spontini com a director general de música…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina