Resultats de la cerca
Es mostren 745 resultats
Col·loquis d’història del monaquisme català
Historiografia catalana
Conjunt de quatre trobades celebrades entre el 1966 i el 1978, amb l’objectiu d’estudiar el monaquisme als Països Catalans, especialment durant l’Edat Mitjana.
En la seva organització hi exercí un paper decisiu Eufemià Fort i Cogul El primer colloqui, celebrat a Santes Creus 1966, fou convocat per l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus amb l’objectiu d’afavorir l’elaboració del Monasticon Cataloniae Hi participaren nombrosos catedràtics i professors universitaris, com Eufemià Fort i Cogul, Josep M Casas i Homs, Miquel Coll i Alentorn, Joan-Ferran Cabestany i Fort, Jaume Sobrequés i Callicó i Manuel Riu i Riu També hi prengueren part Antoni Pladevall, alguns investigadors vinculats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó i a l’Arxiu Històric de la Ciutat de…
Salarça
Poble
Poble del municipi de Camprodon (Ripollès), situat a la dreta de la riera de Salarça, afluent de capçalera de la riera de Beget, que neix dins l’antic terme de Freixenet.
L’església parroquial deSant Valentí fou consagrada el 1168 és un notable exemplar romànic El lloc, esmentat el 1017, fou del monestir deSantJoandelesAbadesses Al segle XVII era lloc reial
Hilari Carús
Pintura
Pintor d’origen florentí actiu a Bellver de Cerdanya el 1675.
A Manresa pintà el retaule dels Sants Metges de l’església del Carme 1677, i a SantJoandelesAbadesses Ripollès treballà en el retaule deSant Mateu 1686 i en la cúpula del cambril del Sant Misteri 1688
Bernat Saulet
Escultura
Escultor.
És autor del retaule amb escenes de la Passió 1341 per a l’església deSant Pau deSantJoandelesAbadesses Vic, Museu Episcopal, de notable realisme dins l’estil gòtic
Bergús
Barri
Barri del municipi de Cardona (Bages), situat a 635 m d’altitud, al pla de Bergús
.
L’església parroquial deSantJoan, d’origen romànic, sembla que existia com a cella el 889, any que fou donada a SantJoandelesAbadesses Des de molt antic en depenien masos com la Coma i posteriorment Can Garriga, Altemís, Lordella, Centelles, Palau, Odet i Fontelles És un sector on hi ha estacions neolítiques els clapers d’Altemís, la barraca dels Moixonaires, la Coma de Fontelles, el Mercat de Calaf
Moretó
Escultura
Llinatge d’escultors i arquitectes establerts a Vic, actius als s. XVII, XVIII i la primeria del XIX, coneguts per els Moretons
.
Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església deSant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella deSant Bernat…
Carme Tort Creus
Curses de muntanya i d’orientació
Corredora de muntanya.
Vinculada al Club Atlètic Manresa, al Centre Excursionista d’Avinyó, al Centre Excursionista Comarca del Bages i al Club Triatló SantJoandelesAbadesses, ha estat membre de la selecció catalana des del 2001 Fou tercera en la classificació final individual de la I Copa del Món per equips de curses d’altitud 2002 Posteriorment ha aconseguit més títols mundials per equips amb Catalunya Guanyà el Triatló Vila de Sitges 2008
ball dels pabordes
Cristianisme
Dansa de caràcter religiós que ballaven amb motiu de la festa major tres pabordes i tres pabordesses.
Els balladors, amb vestit típic, capot llarg i barret de copa, evolucionaven amb simplicitat conjuntament amb les balladores, que anaven vestides de negre i amb el cap cobert amb caputxes És ballat, entre altres localitats, a SantJoandelesAbadesses
Riquilda
Història
Comtessa de Barcelona, muller del comte Sunyer.
Probablement ja hi era casada el 917 i ben segur el 923 Apareix sovint al costat del seu marit en l’obra de govern Sembla haver tingut una especial preferència pels monestirs deSant Pere deles Puelles i Santa Cecília de Montserrat Fou mare d’Ermengol, Borrell i Miró, i potser de Jofré i d’una filla anomenada Adalès o Bonafilla, que fou monja deSantJoandelesAbadesses i abadessa deSant Pere…
la Florida

Vista del polígon industrial de la Florida a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), a 2 km del centre urbà, aigua avall de la riera de Caldes.
Sorgit els anys trenta com a ciutat jardí, el seu creixement posterior fou impulsat pel procés d’industrialització del Vallès dels anys cinquanta i seixanta La construcció s’hi dugué a terme d’una forma anàrquica i no anà acompanyada de les mínimes obres d’urbanització, mancances que hom començà a resoldre a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics Hi ha una escola municipal i el baixador de Santa Perpètua de Mogoda del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina