Resultats de la cerca

Nidificador del N i NE siberià, hiverna al Japó i al S i SE de la Xina, amb divagants hivernals a la regió de l’índia A l’Europa s’han controlat exemplars a diversos països, entre els quals Itàlia, França i Suïssa, però, atesa la distribució de l’espècie, la major part de les citacions deu correspondre a individus escapats de colleccions zoològiques, on és un hoste comú Aquest és també probablement l’origen de l’única citació existent a la península Ibèrica, la d’un mascle fotografiat a l’albufera de València el 150284

Formada a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, completà els seus estudis de composició amb Melcior Rodríguez d’Alcàntara i els de violí amb Matthieu Crickboom Realitzà diferents concerts per l’Estat espanyol, França i Suïssa El 1929 fundà l’Acadèmia de Música Ònia Farga i l’associació Música Pro Amore Artis La seva obra inclou música per a violí i piano, per a veu i piano i per a conjunt instrumental Cal destacar-ne les Glosses sobre cançons populars catalanes 1914, per a piano, i l’obra escènica La bella Lucinda , amb text de F Pujulà i Vallès

Sembla que inicià l’activitat l’any 1909, amb la tercera i darrera edició de la Copa Catalunya, i tenia un recorregut de 14,9 km Es feu servir per als Campionats espanyols d’ amateurs , Copa del Rei del 1911 i 1912, i la I Copa d’Espanya, darrera cursa que utilitzà aquest traçat, feta també el 1912 El mateix any hi morí un pilot de proves de l’empresa automobilística Hispano Suïssa A partir del 1913, s’utilitzà només per a proves de motociclisme i de vehicles menys potents, fins a la darrera competició, celebrada el 1925

Cursà estudis de piano al Conservatori Municipal de Barcelona i els amplià posteriorment amb diversos mestres, entre els quals cal destacar per la seva influència la pianista i pedagoga Monique Deschaussées La seva gran musicalitat, memòria i considerable agilitat, sumades a un profund i extens coneixement del repertori vocal, el feren un pianista acompanyant excellent per als cantants S’interessà vivament per la veu humana, la qual cosa el portà a fer estudis de cant a Suïssa És catedràtic de cant del Conservatori de Música de Badalona Entre els seus deixebles cal destacar…

Pràcticament és la federació internacional de ciclisme, encara que aquest nom és reservat per als ciclistes amateurs , que també depenen de la UCI, però en el seu vessant d’afeccionats La missió de la UCI és organitzar els campionats del món de ciclisme, masculins, femenins, de pista, de carretera, tant professionals com amateurs , i supervisar les normes i reglamentacions de totes les competicions internacionals És reconeguda pel Comitè Olímpic Internacional, des del 1900, com a únic organisme mundial dirigent del ciclisme La UCI fou fundada a París el 14 d’abril de 1900 pels representants…

La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el…

Fill i deixeble de Lluís Garcia i Falgàs, aprengué també amb el seu oncle Pasqual Capuz Es formà a Llotja, a Barcelona, i el 1949 visità París, Suïssa i Itàlia Exposà a París 1949 i diverses vegades a Barcelona És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona i en diverses colleccions del país i dels EUA Colúmbia, Boston, San Francisco i Filadèlfia El Museu de Manises i el Nacional de Ceràmica de València tenen sales monogràfiques dedicades a ell Els seus retrats, realistes i acadèmics, però d’una notable personalitat, es beneficien d’una sòlida construcció i d’una acusada…

Estudià medicina a Perpinyà Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció 1792-95, on votà la mort de Lluís XVI Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals collaborà en la victòria de Parestortes 1793, on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà Fou membre del Consell dels Cinc-cents El 1817 fou proscrit per regicida residí a Suïssa i a l’Escala Alt Empordà 1821, on féu de cirurgià-barber Escriví unes Mémoires publicades en 1888-90

Educat dins l’església reformada, de la qual fou acèrrim defensor, prengué part en les campanyes bèlliques i polítiques contra els catòlics sota els regnats d’Enric IV i Lluís XIII El 1620 s’exilià a Suïssa És autor de Les tragiques 1616, extens poema politicoreligiós, compost entre el 1577 i el 1616, en el qual aconsegueix moments de veritable grandesa A més de nombrosos escrits anticatòlics i propagandístics, escriví Les aventures du baron de Foeneste 1617, sàtira de la cort de Maria de Mèdicis, la Histoire universelle 1620, del 1550 al 1601, i l’autobiografia Histoire secrète…

Ha fet dos cops la regata Whitbread, amb el Fortuna Extra Lights i amb el Galicia Pescanova, i la Volvo Ocean Race, que guanyà 2002 a bord de l’ Illbruck Challenge Ha disputat cinc edicions de la Copa Amèrica en tres ocasions amb vaixells espanyols España’92 , Rioja de España i Bravo España i dues més amb l’embarcació suïssa Alinghi 2003, 2007 El 2012 assolí el trofeu Jules Verne en batre el rècord de la volta al món en 45 dies, 13 hores, 42 minuts i 53 segons, a bord del trimarà francès Banque Populaire V, amb tretze tripulants més