Resultats de la cerca

Doctor en drets És autor d’un Tratado de la cabrevación según el derecho y el estilo del Principado de Cataluña 1784, 1826, seguit d’una Disertación de la firma por razón de señorío y derecho de prelación, tanteo o fadiga , resum de la doctrina dels juristes catalans sobre l’emfiteusi perpètua i els establiments de rabassa morta

Llicenciat en dret a la universitat de la seva ciutat natal 1979 i doctorat el 1983, ha ocupat nombrosos càrrecs públics i privats, entre els quals destaquen el de director de relacions internacionals de l’empresa de material esportiu Adidas 1985-88, assessor del Ministeri d’Economia del govern federal 1988-90 i assessor de Siemens AG 2000-08 L’any 2010, a proposta del Partit Liberal, fou membre de l’Assemblea Federal, òrgan que escull el president d’Alemanya Els anys setanta començà a practicar l’esgrima i s’especialitzà en floret El 1973 fou subcampió amb l’equip alemany en els campionats…

La seva formació política a FET-JONS  li serví per a fer carrera professional dins els màxims organismes del partit i l’administració pública durant el franquisme Fou director general de patrimoni de l’estat 1962-65, assessor jurídic de FET-JONS 1964-67, conseller nacional 1967-72, delegat nacional d’associacions 1968-69 i ministre de Planificació del Desenvolupament 1973-74 i d’Educació 1974-75 La seva condició jurídica l’habilità per a intervenir dins el Consejo Nacional del Movimiento en la comissió encarregada de la ponència d’actualització política que culminà amb l’aprovació de la Ley…

Es llicencià en dret per la Universitat de Madrid i posteriorment obtingué un màster en ciències econòmiques per la Universitat de Londres Fou director econòmic de The Economist 1967-69, alt funcionari del Fons Monetari Internacional 1969-73 i assessor financer de grans empreses espanyoles Incorporat a Centristes de Catalunya-UCD , fou conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya provisional 1980, diputat al Parlament de Catalunya i ministre per a les Relacions amb la CEE 1980-81 Desvinculat de CC-UCD, es presentà com a independent a les llistes de Convergència i Unió , per…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, es vinculà des dels anys seixanta al món del llibre a través d’Edicions 62, editorial de la qual fou assessor financer 1971, gerent 1972 i conseller delegat 1987 Tingué també càrrecs directius a les editorials Planeta i Océano Cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana 1978-82, delegat a Catalunya del Centro Español de Derechos Reprográficos CEDRO 2000-08, del 1996 al 2011 fou president del consell d’administració del Teatre Nacional de Catalunya En l’àmbit esportiu destacà com a atleta del Club Natació…

De família de farmacèutics, amb la seva muller, Maria Font, el 1937 començà la producció de concentrats d'aliments a Barcelona a partir de l’empresa Gallina Blanca inicialment Gallina d'Or i de Gallina Blanca Purina SA per a la producció de pinsos composts i de productes de farmàcia veterinària, que el 1964 donà lloc al grup  Agrolimen , de capital familiar, una de les primeres empreses catalanes Durant el franquisme, foren molt destacades les seves activitats de mecenatge i de promoció de la cultura catalana, que es mantingueren posteriorment Fou un dels fundadors, entre d'altres, d' Òmnium…

Feu estudis de filosofia i de dret a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en dret el 1842 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1848, on el 1850 llegí una biografia panegírica del seu besoncle Fèlix Torres i Amat , amb el qual visqué a Barcelona, Madrid i Astorga Hi llegí també una Memoria o apunte sobre la torre del Breny y el castillo de Balsareny 1872 Collaborà regularment a La Antorcha Manresana  amb articles de tema literari, educatiu, polític i econòmic, i publicà  Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo 1857 Traduí del francès una obra sobre els trobadors…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…