Resultats de la cerca

Anteriorment inclosa en els delictes anomenats contra l’honestedat, a partir del codi penal del 1995 fou classificada com a agressió sexual i considerada un delicte contra la llibertat i indemnitat sexuals Hom eliminà a més, la referència a les dones com a úniques víctimes de la violació La pena és de sis a dotze anys, i en són agreujants la minoritat de la víctima, l’abús de parentiu o de superioritat o l’ús d’armes

La iconografia romana reelaborà els tipus grecs de níkē de fet, les níkai són anomenades indistintament victòries , com la coneguda Victòria de Samotràcia i en feu un dels temes més difosos, especialment per a illustrar les victòries dels emperadors en els relleus històrics, com a símbol en les monedes, en la glíptica, en els plafons dels arcs de triomf, etc Sovint enarbora un trofeu d’armes de bàrbars o escriu els fasts victoriosos damunt l’escut

Els seus primers versos tingueren poc èxit Les armes de saint Pierre , 1587 A París fou presentat a la cort d’Enric IV per Vauquelin des Yveteaux, i fou poeta oficial Diversos reculls de Poésies 1607, 1609 i 1615 l’imposaren com a poeta modèlic La seva doctrina constitueix una ruptura amb la tradició de l’humanisme literari del s XVI i amb la Pléiade Proclamà la puresa del vocabulari poètic i una versificació sotmesa a unes regles rigoroses

Militar de professió, el 1940 fou nomenat president de la Sociedad de Tiro de Barcelona Ocupà la presidència de la Federació Espanyola de Tir Olímpic fins el 1954 i, posteriorment, en fou nomenat president d’honor Publicà obres i treballs sobre armes, balística i camps de tir També formà part de la Real Sociedad Colombófila de Catalunya, presidí la Reial Federació Columbòfila Espanyola entre el 1912 i el 1914 i fou redactor de La Paloma Mensajera

Fundat el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual S’hi començà a practicar l’esgrima el 1894 El 1906 s’installà la sala d’armes a la planta baixa del palau Savassona i fou dirigit pel mestre Josep Bea La sala disposava de gimnàs, dutxes i zona de massatge L’Ateneu Barcelonès participà en la fundació el 1922 de la Federació Catalana d’Esgrima

Membre de la Sala d’Esgrima Amposta i de la Sala d’Armes Montjuïc, destacà en la modalitat d’espasa i es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya en diverses categories, entre les quals cal destacar un Campionat d’Espanya júnior 2006 i un de Catalunya júnior 2007 Ha estat tres vegades campió de Catalunya absolut 2005, 2009, 2010 i internacional amb la selecció espanyola en un Mundial cadet 2004 i un Mundial júnior 2006

Els requisits per a entrar-hi són ésser catòlic, noblesa centenària del primer cognom, legitimitat i puresa de sang cristiana fins als vuit besavis S'hi admeten les dones Té per cap suprem el comte de Barcelona, i per insígnia una creu de Sant Jordi, carregada amb un escut rodó amb les armes del regne de Mallorca, amb una orla blanca amb el lema Maioricarum Regni Nobilitas amb lletres d’or i somada de la corona reial

Després d’unir en un sol reialme totes les tribus d’Israel, gràcies a diversos fets d’armes contra els ammonites, els amalecites i els filisteus, morí, amb els seus fills Jonatàs i Abinadab, derrotat pels filisteus a la muntanya de Gelboè La seva dinastia s’extingí amb el seu fill Isbaal L’intent de Saül d’organitzar l’exèrcit d’Israel sota un comandament unificat preparà el camí a la monarquia de David i Salomó

Possiblement fill del vescomte Pere III de Vilamur Des dels volts del 1170 era prelat de Santa Maria de Ribera, abat canonical de Sant Miquel d’Urgell 1194-95 i canonge sagristà d’Urgell 1196-99 Fou elegit bisbe el 1199 Sabé detenir, amb les armes i tot, les pretensions del vescomte de Castellbò i deixà fama de bon administrador i defensor de l’Església Féu canonge el seu nebot Ponç de Vilamur essent encara un infant

Membre de la sala d’esgrima del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada de Barcelona, l’any 1943 guanyà el Campionat d’Espanya del Frente de Juventudes de les tres armes amb el seu club i fou segon en la classificació individual d’espasa Fou campió de Catalunya individual en floret 1951 i formà part de la selecció catalana que guanyà la Copa del Generalísimo 1954 Feu de jurat en Campionats de Catalunya