Resultats de la cerca
Es mostren 1171 resultats
Cornelius Canis
Música
Compositor flamenc.
Inicià la seva carrera com a cantor de l’església de Nostra Senyora d’Anvers El 1542 fou nomenat mestre de l’escolania de la gran capella de Carles V a Brusselles i succeí en el lloc Nicolas Gombert Es mantingué en el càrrec fins a la renúncia de l’emperador el 1555 Després d’un temps actiu a Kortrijk Flandes, entrà al servei de Ferran I a Praga, lloc on s’estigué fins a la seva mort La seva obra s’inscriu en el típic estil de la polifonia imitativa de la seva generació S’han conservat dues misses, una trentena de motets de tres a sis veus i una quantitat similar de chansons franceses,…
Jacques Brel
Música
Cantautor i actor belga que desenvolupà la seva carrera a França.
Fill d’una família burgesa enriquida a l’antic Congo Belga, Jacques Romain Georges Brel deixà el negoci familiar a Brusselles a vint-i-tres anys per provar sort com a lletrista i cantant als cabarets de París Les cançons reflectien el seu caràcter visceral i romàntic, i descrivien una societat hipòcrita i injusta Influí en molts cantautors catalans El seu esperit solidari i a vegades innocent feu que Brassens l’anomenés "mossèn Brel" L’any 1957 aconseguí el primer gran èxit amb Quand on n’a que l’amour L’any 1964 fou aclamat a la sala Olympia de París, on enregistrà un disc que…
Gilbert Chase
Música
Musicòleg nord-americà.
Estudià a les universitats de Columbia i North Carolina Entre el 1929 i el 1935 exercí la crítica musical com a corresponsal a París de diverses publicacions angleses i americanes Participà com a editor associat en projectes com la International Cyclopedia of Music and Musicians 1938 i Baker’s Biographical Dictionary of Musicians 1940 S’especialitzà en la música llatinoamericana i treballà com a especialista en aquesta matèria a la Library of Congres i com a agregat cultural a les ambaixades de Lima, Buenos Aires i Brusselles El 1961 fundà l’Inter-American Institute…
Emil’ Grigor’evic Gilels
Música
Pianista ucraïnès.
Començà els estudis de piano a sis anys a la seva ciutat natal i debutà el 1929, a tretze anys El 1933 rebé els més grans elogis en el primer Concurs de Músics de Tota la Unió de l’URSS, on el seu estil causà sensació Després de graduar-se al Conservatori d’Odessa el 1935, s’installà a Moscou per ampliar els seus coneixements amb Genrikh Neuhaus El 1938 guanyà el primer premi del Festival Internacional Ysaÿe de Brusselles i fou proposat com a professor del Conservatori de Moscou Després de la Segona Guerra Mundial realitzà gires fora de la Unió Soviètica i debutà a Nova York el 1955 i a…
Eduard Compta i Torres
Música
Pianista català.
El seu pare, originari de Vic, li ensenyà les primeres nocions de solfeig Més tard ingressà al Conservatori de Música de Maria Cristina, a Madrid, on estudià piano amb P Albéniz i M Mendizábal El 1856 marxà a París, i l’any següent a Brusselles, i es formà sota el guiatge d’AF Marmontel i G Dupont A la capital belga estudià harmonia i composició amb FJ Fétis, i guanyà el primer premi de piano del conservatori Gaudí de gran anomenada com a solista, i tocà davant Napoleó III En retornar a Espanya oferí concerts com a pianista solista a Barcelona, ciutat on inicià una breu girà que…
flamenc
Lingüística i sociolingüística
Terme equívoc amb què hom indica la llengua neerlandesa parlada a la part septentrional de Bèlgica (neerlandès).
El domini inclou les regions de Flandes províncies de Flandes Occidental, Flandes Oriental, Anvers, Limburg i el Brabant Flamenc, i de Brusselles bilingüe Des del s XII fins al XVI els dialectes flamencs i brabantins predominaren en la formació de la llengua neerlandesa Amb motiu de la guerra dels Vuitanta Anys s XVI i XVII, tot el complex cultural emigrà cap a Amsterdam, i la llengua restà en entredit a Flandes durant tres segles L’estat belga independent el 1830 reconegué l’existència d’una llengua flamenca el 1873 amb les lleis lingüístiques 1932, 1963 i les successives reformes…
Jordi Gual i Solé
Economia
Economista i banquer.
Doctor en economia per les universitats de Barcelona i Berkeley Professor a l’escola de negocis IESE i professor visitant a les universitats de Berkeley, lliure de Brusselles i a la Barcelona Graduate School of Economics, és membre investigador del Center for Economic Policy Research CEPR de Londres En 1994-96 fou assessor econòmic a la Direcció General per als Afers Econòmics i Financers de la Comissió Europea, i en 2002-05, del Grup Econòmic Assessor sobre Competència de la Comissió Europea El 2005 s’incorporà al grup "la Caixa" , del qual ha estat economista en…
Justa Balló i Salvà
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’…
Charles Flahault
Botànica
Botànic francès.
Fou un dels primers teòrics de la fitosociologia i l’iniciador de la cartografia de la vegetació Professor a la facultat de ciències de Montpeller, des del 1881 començà a estudiar els límits de la regió mediterrània a Occitània i a la Catalunya del Nord i les “zones de vegetació” d’aquests territoris A partir del 1894 proposà l’aixecament d’un mapa forestal i agrícola de França i, per a exemplificar-lo, féu l’aixecament de l’àrea corresponent al full de Perpinyà del mapa topogràfic de França a 1200 000, que comprèn tota la Catalunya del Nord llevat del sector més occidental de l’…
Gérard David
Pintura
Pintor flamenc d’origen holandès.
Format a Haarlem en el cercle de Dirk Bouts, tingué una primera etapa on, parallelament a la seva formació holandesa amb clars contactes amb l’obra de Geertgen tot Sint Jans, es manifesta la influència flamenca, en la línia dels Van Eyck i Van der Weyden Naixement, museu de Budapest Calvari, coll Thyssen, Lugano L’any 1484 s’establí a Bruges A partir d’aquell moment la seva producció fou marcada per l’estil de Memling provà, però, d’apartar-se d’aquest estil fred i conservador, per un intent de recerca psicològica en els seus personatges l' Arbre de Jessè, Louvre Jesús i la Mare de Déu ,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina