Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
Pere Guerrero Torrecillas
Rem
Piragüista d’aigües braves i entrenador.
Especialista en eslàlom i estil lliure, es formà al Club Cadí Canoë Kayak Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en eslàlom, modalitat en la qual formà part de la selecció espanyola al llarg de quinze anys i obtingué resultats com una dotzena posició en el Campionat del Món 1993 o el tercer lloc a la Copa del Món de la Seu d’Urgell del mateix any Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què aconseguí la vint-i-vuitena posició En estil lliure, participà en diverses competicions internacionals i es proclamà subcampió del món 2001 en la modalitat de canoa oberta…
Càndida Pérez i Martínez

Càndida Pérez i Martínez
© Rocío Romero Grau
Música
Cupletista i compositora.
Biografia En la seva adolescència actuà a l’Ateneu Obrer, on havia après música Com a cançonetista debutà al mes de setembre del 1914 al Cinema Teatre Ideal Park, d’Olot, i al mes següent deixà la seva ciutat natal, contractada per la companyia italiana de varietats D’Onnini, que havia actuat al mateix local El mateix any s’installà a Barcelona, on estudià música i composició durant cinc anys, i creà, juntament amb el músic napolità Melquíadez Lucarelli Ferri, una acadèmia d’interpretació de cant i dansa, especialitzada en espectacles de music-hall , al carrer de Valldonzella, núm 6, on també…
Isidre Nonell i Monturiol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Fill d’un petit fabricant de pastes de sopa Fou deixeble de Josep Mirabent i de l’acadèmia Martínez Altés, on conegué Xavier Nogués Estudià després amb Lluís Graner El 1892 ja presentà a la sala Parés algunes obres que foren qualificades d’impressionistes per la crítica, i l’any següent, dins el grup Acadèmia Lliure, formà part d’una exposició collectiva encapçalada per Rusiñol, que també fou molt combatuda per l’esbossament de les obres presentades Alumne de Llotja, en 1895-96 hi coincidí amb Joaquim Mir —amb qui formava la Colla del Safrà — i amb Gosé, Sunyer i Torres-Garcia El 1894…
delta
Geomorfologia
Hidrografia
Espai de terra, generalment de forma triangular, que els al·luvions d’un riu formen a la seva desembocadura.
El terme fou aplicat per primera vegada per Heròdot, al segle V aC, a la plana alluvial a través de la qual els canals ramificats del Nil desguassen a la mar en el seu mapa la regió tenia forma triangular, com la lletra grega delta Actualment, però, és emprat per a designar la totalitat dels dipòsits formats, tant per sobre com per sota del nivell de l’aigua, a la desembocadura d’un riu o prop d’aquesta Molt pocs d’aquests dipòsits tenen forma triangular, i la deposició és molt brusca, per a la disminució de la velocitat del riu La forma és determinada per una sèrie de factors,…
Meduses dels canyons submarins
Dibuixos de tres espècies de meduses descrites com a espècies endèmiques al canyó del Foix 1 Teclaia recincolae, 2 Barcino foixensis l’única espècie del regne animal que porta com a nom el de la ciutat de Barcelona, 3 Foersteria araiae Encara que neden per tota la columna d’aigua, les meduses localitzades al canyons són molt més freqüents a prop del fons, on es poden trobar els pòlips sobre el substrat rocós de les parets Aquestes meduses, de dimensions reduïdes, viuen a 1000 m de fondària Jordi Corbera La fauna de les zones properes a les parets i el fons dels canyons submarins ha estat poc…
Limfjorden
Fiord
Canal marí
Conjunt de llacs i canals naturals de la península de Jutlàndia, Dinamarca, que uneixen la mar del Nord (W) amb el Kattegat (E).
Un sistema de ponts i petites embarcacions serveix d’enllaç a les poblacions riberenques, dedicades principalment a la pesca d’anguiles
séquia dels Horts
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de la Costera, derivada del riu dels Sants a través de la séquia de la Vila, que rega el terme de Canals.
estolledor
Geologia
Agronomia
Comporta consistent en una post que aixeca el nivell de l’aigua i en tanca el pas en els canals i les séquies.
Sind
Divisió administrativa
Regió de l’Àsia meridional, que constitueix una província del Pakistan.
La capital és Karāchi Ocupa la conca baixa de l’Indus i és una plana llevat de l’estreta franja de relleus baixos del Kohistān El clima és subdesèrtic, amb pluges escasses menys de 125 mm i forta evaporació a l’estiu L’agricultura depèn enterament del regadiu té una extensa xarxa de canals permanents alimentats per les preses de Sukkur i Kotri, que permeten de regar, respectivament, 3 000 000 i 1 000 000 ha amb forts rendiments, amb conreus de blat, mill, arròs i cotó A les estepes hi ha pastors nòmades ovelles, cabres, camells Les ciutats principals són Hyderābād i Karāchi que…
Sant Genís de Fontanes
Sant Genís de Fontanes amb el monestir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès entre els darrers contraforts de la serra de l’Albera (que accidenta l’extrem meridional del terme, en part boscat) i el Tec.
El terme és drenat pels diversos torrents i rieres tributaris del Tec, per la dreta, com la riera de Vilallonga i la riera de la Roca límit oriental del terme Una bona part del sector més baix del territori és regada a través dels diversos canals que creuen el terme canal de Palau, canal de l’Albera i de l’aigua de fonts Hi ha 737 ha conreades, 528 de les quals són vinya, destinada a la producció de vins amb denominació d’origen controlat a més, hi ha 135 ha de fruiterars 124 de presseguers, 9 d’albercoquers, 1 de cirerers i 1 de pomeres, 44 ha d’hortalisses 2 de pastanagues, 1 d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina