Resultats de la cerca
Es mostren 1526 resultats
rosta
Alimentació
Tall de cansalada, de llom o de carn de porc torrat a les graelles o fregit.
carnadura
Manera d’ésser la carn viva, especialment disposició atribuïda als teixits per a guarir llurs ferides.
antílop
Tecnologia
Pell adobada que ha estat apelfada per la seva part interior o costat de la carn.
És anomenada també vellut El nom prové de les pells d’animals salvatges del grup dels antílops acabades d’aquesta manera per tal d’amagar les nombroses cicatrius que solien presentar en llur part externa L’antílop d’avui és fabricat gairebé sempre amb pells de xai o corder, de cabra, de porc i de bovins L’antílop més lleuger és emprat per al vestir, el més pesant i gruixut per al calçat L’antílop utilitzat més sovint és fet amb pells que han estat pelades durant el procés de fabricació, però també hi ha tipus d’antílop en els quals ha estat conservada la llana o el pèl de l’animal, i en…
albardar
Gastronomia
Embolicar un aliment (generalment pollastre desossat o carn de porc) amb una llenca de cansalada viada.
carnós | carnosa
Medicina
Que té el color i la consistència de la carn muscular a conseqüència de la carnificació.
capolador
Piló de fusta, generalment posat sobre tres peus, que serveix per a capolar-hi la carn.
avipiscivegetarianisme
Dietètica
Règim alimentari bàsicament vegetarià que inclou el consum esporàdic de carn d'aviram i de peix.
estabilitat
Alimentació
Període de temps durant el qual un aliment manté una qualitat satisfactòria.
De l’estabilitat d’un aliment en depèn, doncs, la vida útil o durabilitat L’estabilitat d’un aliment depèn dels seus components, del procés d’elaboració, del tipus d’embalatge, de les condicions d’emmagatzematge temps, temperatura, humitat i del transport Cal, però, recordar que hi ha aliments que requereixen un cert temps d’envelliment o de maduració En funció de llur estabilitat, els aliments són classificats en peribles vida útil de 2 a 30 dies llet i derivats, i pa, carn, peix, fruita i verdura frescs semiperibles vida útil de 30 a 90 dies alguns formatges, gelats, aliments amb salmorra o…
calamars
Calamars (Loligo vulgaris)
bathyporeia (CC BY-NC-ND 2.0)
Malacologia
Gènere de mol·luscs cefalòpodes dibranquis de l’ordre dels decàpodes, que comprèn diverses espècies marines, litorals i pelàgiques, de cos afusat i de mida mitjana o grossa.
Les espècies atlàntiques i mediterrànies més conegudes són L vulgaris i L forbesi La primera d’aquestes ateny de 30 a 50 cm de llargada, i és de color rosat, gairebé transparent la segona és més grossa ateny de 35 cm femelles a 60 cm mascles de llargada, i el color és més fosc bru rogenc En morir, adquireixen un color blanc lletós Posseeixen una conquilla còrnia, molt semblant a una ploma, situada dins el mantell i en posició dorsal les aletes, en nombre de dues, situades a banda i banda del cos, són triangulars, i partint de l’extrem posterior del cos arriben fins a la meitat del mantell…
Les fistulinàcies
El fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , nom que alludeix al color sanguinolent de la superfície del barret, carnós i sucós, és un bolet de soca, de peu lateral, i amb l’himeni fet d’uns tubs cilíndrics característics, no soldats entre ells És comestible Apareix principalment atacant roures i castanyers, sobre els quals produeix un podriment bru Manuel Tabarés / SCM Comencem a explicar les famílies de bolets de soca bàsicament porats amb aquesta família, la qual comprèn una sola espècie al nostre país, el fetge de vaca o llengua de vaca Fistulina hepatica , un bolet de soca…