Resultats de la cerca
Es mostren 1538 resultats
parlament de Vinaròs
Història
Reunió de parlamentaris del Regne de València (1411) convocada per resoldre el problema successori de la corona catalanoaragonesa en extingir-se el Casal de Barcelona amb Martí I l’Humà.
Partidari de Jaume II d’Urgell, no aconseguí la participació dels antiurgellistes, que reuniren un parlament parallel a Traiguera Per posar fi a aquesta escissió i sota la pressió de les incursions militars castellanes dels partidaris de Ferran d’Antequera, en conjunció amb les dels Centelles al Regne de València Morvedre, els parlamentaris de Vinaròs sollicitaren, sense èxit, d’ésser admesos al parlament del Principat reunit a Tortosa Finalment, hagué de declinar les seves funcions en els compromissaris de Casp 1412 compromís de Casp
Calldetenes
Vista aèria de Calldetenes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona, al centre de la plana de Vic, a la dreta del Gurri, a 2 km de Vic, a l’est.
Situació i presentació El terme municipal de Calldetenes, un dels més petits de la Plana, limita al N amb les terres de Folgueroles, a l’W amb Vic, al SW amb Santa Eugènia de Berga i al SE i l’E amb el terme de Sant Julià de Vilatorta El terme, que forma un sector planer amb una altitud mitjana d’uns 500 m, té el punt més elevat a les terres de margues blavoses de la serra de San Marc 579m i a la de l’Eimeric La part superior del terme és drenada per la riera de Sant Martí, o antic riu de Peres, la qual desguassa al Gurri per la dreta i en part forma límit natural amb Folgueroles…
Santa Maria del Barri

Interior del santuari de la Mare de Déu de Lurda (Tona)
© Vincent van Zeijst
Santuari
Antiga església romànica, convertida el 1904 en santuari de la Mare de Déu de Lurda, situada al S del puig del castell de Tona (Osona), prop de la població.
Existia el 1011 Fou renovada al segle XII i el seu interior, gòtic flamíger, es refeu entre el 1570 i el 1579 havia caigut l’antiga volta en el terratrèmol del 1427, si bé conserva l’absis romànic, on hi ha encastada una imposta preromànica amb un quadrúpede esculpit, i el campanar també romànic, bé que amb el coronament modificat, l’interior, de tres naus, i el portal corresponen a la reparació del segle XVI Les columnes lobulades, amb nervadures i claus de volta que fan que l’interior sembli el d’una petita catedral Aquesta església de Santa Maria del Barri tingué sempre un caràcter d’ajuda…
Vilardida

L’església de Vilardida
© JoMV
Poble
Poble del municipi de Montferri (Alt Camp), just al límit amb el de Vila-rodona, on s’estén una part del nucli.
A l’antiga església parroquial, que depèn de l’església de Vila-rodona, es venera la Mare de Déu de Vilardida L'edifici és del segle XVIII El lloc és esmentat Villa Ardidam ja el 1009 com a feu dels bisbes de Barcelona El 1151 Vilardida, que formava part del terme del Montmell, fou donada per Ponç Pere en feu a Ramon de Llorenç perquè hi construís un castell i cases El 1194 surt Bernat de Vilardida com a senyor o castlà del lloc, amb alguna dependència del bisbe El 1553 tenia 2 focs El 1632 consta com a lloc de baró El 1706 Joan Fans, del Mas de Fans, era senyor baró del castell i el terme…
Catània
La catedral de Catània, de Vaccarini (1702-1768)
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província homònima, a Sicília, Itàlia, situada vora el golf de Catània i als contraforts de l’Etna.
Nucli industrial i centre comercial d’una àrea agrícola, és la segona ciutat de Sicília per la seva població, i el primer port pel seu tràfic Hi destaquen les indústries alimentàries, tèxtils cotó i seda, químiques refineries de sofre, mecàniques i del tabac El seu port és un dels de més moviment d’Itàlia i una de les seves activitats principals és l’exportació de fruita Catània és també una localitat turística balnearis i cultural té centre d’ensenyament superior Universitat de Catània, fundada el 1434 per Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb una important…
Jaume de Prades i de Foix
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill del comte Pere I d’Empúries, comte de Ribagorça i després de Prades Conegut també per Jaume d’Aragó El papa Innocenci VI el nomenà bisbe de Tortosa a 21 anys 1362 Donà algunes disposicions sobre el costum de portar la cinta o relíquia de Santa Maria de la Cinta de Tortosa a les parteres 1363, i altres constitucions 1364-68 Regulà també l’ofici del canonge lectoral 1365 Fou nomenat bisbe de València el 1369 Des del 1388 es veié complicat en la posició ambigua de la cort catalanoaragonesa respecte al cisma d’Avinyó Per gestions de Pere III, el papa Urbà VI el féu cardenal de Santa…
Maria I de Montpeller
Història
Senyora de Montpeller (1205-13) i reina de Catalunya-Aragó.
Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’ Eudòxia Comnè Fou casada 1194 amb el vescomte Barral I de Marsella i, mort aquest, amb el comte Bernat IV de Comenge 1197, de qui tingué dues filles Maltractada pel marit, es refugià prop del seu pare vers el 1200, fins que el papa Innocenci III obligà Bernat a tornar-la a rebre Mort el seu pare 1202, el seu matrimoni fou declarat nul, i el 1204 es casà amb Pere I de Catalunya-Aragó ambdós aprovaren els costums de Montpeller, que feren redactar, per tal de fixar-ne el contingut El seu germà consanguini Guillem IX li disputà la senyoria, i Pere I l’…
Casa forta de Galliners (Vilademuls)
Art romànic
Des de les darreries del segle XII hi ha notícies sobre personatges del llinatge de Galliners el testament del canonge Bernat de Galliners de l’any 1178 i el del cavaller Berenguer de Galliners l’any 1194, qui també és entre els signants de l’acta de fundació del priorat de Santa Maria d’Olives i que morí l’any 1207 Hom pot seguir el rastre del llinatge, en relació més o menys clara amb el propi solar, el lloc de Galliners, fins entrat el segle XV Tanmateix, des del segle XIV, per entroncament amb aquesta casa, es cognomenaren de Port, si bé el nom Galliners tornà a ressorgir i es conservà en…
Castell d’Aler (Benavarri)
Art romànic
El lloc d’Aler és situat a ponent de Benavarri, al vessant occidental de la serra de Sant Salvador Sembla que aquest indret fou conquerit i organitzat vers mitjan segle XI per un tal Guifré Sal la, fundador del llinatge dels Aler, el qual estava al servei del rei Ramir I d’Aragó El fill de Guifré Salla, dit Bernat Guifré, conquerí l’any 1089 dues terceres parts de Palazuelo per al rei Pere I d’Aragó i concedí a Sant Vicenç de Roda una heretat a Calbera ja hauria mort probablement quan el bisbe Ramon Guillem consagrà l’any 1105 l’església de Santa Maria d’Aler Els seus fills participaren…
Zähringen
Llinatge alemany que forní la dinastia que regnà a Baden del 1112 al 1918.
El seu genearca és Bertold I , comte de Brisgòvia ja el 962, que morí, sembla, lluitant a Calàbria el 982 i que possiblement descendia de Godofred, duc dels alamans, que morí vers el 708 El succeí el seu fill Bertold II mort el 1005/06, que el 997 adquirí el landgraviat de Thürgau i fou avi de Bertold IV I , dit el Barbut , que fou, a més, comte a l’Ortenau, Albgau, Baar i Neckergau i el 1052 obtingué el reconeixement dels seus drets al ducat de Suàbia, el qual, malgrat tot, el 1052 passà als Rheinfelden però, en compensació, aconseguí el ducat de Caríntia i el marcgraviat de Verona El seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina