Resultats de la cerca
Es mostren 1685 resultats
Campionat del Món d’Handbol

La selecció espanyola guanyadora del Campionat del Món d’Handbol del 1979
Federació Catalana d’Handbol
Handbol
Competició internacional d’handbol.
Organitzat per la Federació Internacional d’Handbol, la primera edició tingué lloc a Berlín l’any 1938 i la segona edició no es tornà a organitzar fins l’any 1954 Des del 1990 se celebra cada dos anys Parallelament a aquesta competició es disputava un torneig de segona categoria El Palau Blaugrana de Barcelona acollí l’any 1979 la segona fase i la final d’aquest torneig La selecció espanyola fou la campiona en derrotar Suïssa a la final, fet que li suposà l’ascens al grup A del Campionat del Món i la classificació per a participar en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 En el…
Johan Krankl
Futbol
Futbolista i entrenador conegut com Hansi Krankl.
Davanter centre que destacà en el Rapid de Viena, amb el qual guanyà la Bota d’Or europea la temporada 1977-78 Això i la seva gran actuació a la Copa del Món del 1978, on marcà quatre gols, determinà que el FC Barcelona el fitxés En la seva primera temporada 1978-79 fou el màxim golejador de la Lliga amb 29 gols, i guanyà la Recopa en la final de Basilea, on marcà el quart gol Ben entrada la temporada 1979-80, fou cedit al First de Viena Després retornà al Barça, però a l’octubre del 1980 fou traspassat al Rapid de Viena En total, disputà 88 partits i marcà 64 gols amb l’equip blaugrana Fou…
Juan Campillo García
Ciclisme
Ciclista.
La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí…
Albert Balcells Padullés
Ciclisme
Ciclista tot terreny i dirigent esportiu.
S’inicià amb el Club Ciclista Eddy Mur En categoria juvenil participà en el Campionat del Món del 1991 i fou campió d’Espanya Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1992, 1993, 1994, 1996 El 1995 ocupà el primer lloc de la classificació estatal, la segona posició a la Copa d’Espanya i la tercera a l’Obert d’Espanya Formà part de la selecció espanyola que participà en la primera competició de BTT als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1998 deixà la competició després d’haver pres part en quatre Campionats del Món, cinc d’Europa i 25 mànegues de la Copa del Món Entrà a la Federació…
Joan Casadevall Romeu

Joan Casadevall Romeu
Museu Colet
Ciclisme
Dirigent de ciclisme.
Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de…
bombo

Bombo amb deu tensors per banda
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz ,…
balalaica

Balalaica russa de tres cordes de la primera meitat del segle XX
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada molt popular a Rússia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…
tir olímpic adaptat
Esports de tir
Tir olímpic practicat per persones amb discapacitat física.
La competició distingeix les modalitats de cadira de rodes i dempeus, i les categories individual i per equips Les armes utilitzades són el rifle i la pistola, tant d’aire comprimit com de calibre 22 mm Des dels Jocs Paralímpics de Toronto 1976 forma part del programa de competició De les dotze proves paralímpiques de tir, sis estan obertes a homes i dones, tres són exclusives per a dones i tres més són exclusives per a homes Incorpora petites diferències pel que fa al reglament no adaptat S’utilitza un sistema de classificació funcional que permet competir junts tiradors de…
acetilur
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de l’acetilè que resulten de la substitució d’un dels seus hidrògens: HC ≡ CM; o de tots dos: MC ≡ CM.
Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè, però també…
anatomia comparada
Anatomia
Branca de l’anatomia que té per objecte l’estudi anatòmic comparatiu d’una mateixa estructura (un òrgan, un aparell, etc) en diferents éssers vius per tal d’establir analogia
i homologia
, o diferències.
Els primers estudis coneguts d’anatomia comparada són deguts a Aristòtil, el qual descriví i comparà diversos òrgans, i aparells de molts animals Després d’Aristòtil, bé que els estudis descriptius sovintejaren, pràcticament no es realitzaren estudis d’anatomia comparada fins als s XVII i XVIII, en què, sobretot Marco Aurelio Severino, Buffon, Goethe, i Geoffroy Saint-Hilaire, treballaren en aquest respecte Fou, però, Cuvier, el “pare de l’anatomia comparada”, el qual en publicar entre el 1800 i el 1805 les seves Leçons d’anatomie comparée , sistematitzà, ordenà i valorà degudament l’anatomia…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina