Resultats de la cerca

La seva trajectòria es desenvolupà principalment a Catalunya amb el Club Ciclista Provençalenc La temporada 1955-56 accedí al camp professional amb l’equip Mobylette, amb el qual fou tercer al Trofeu Masferrer 1956 El 1958, amb l’Ignis-Penya Solera, guanyà la prova de Montblanc En 1959 passà al Faema, equip amb el qual es projectà internacionalment com a gregari de Federico Martín Bahamontes i debutà en el Tour de França, amb una segona classificació en una etapa de la Dauphiné-Libéré, i també aconseguí la victòria al Trofeu Jaumandreu i a Benifaió La temporada 1960-61 competí…

S’inicià amb el Club Ciclista Eddy Mur En categoria juvenil participà en el Campionat del Món del 1991 i fou campió d’Espanya Guanyà quatre Campionats de Catalunya 1992, 1993, 1994, 1996 El 1995 ocupà el primer lloc de la classificació estatal, la segona posició a la Copa d’Espanya i la tercera a l’Obert d’Espanya Formà part de la selecció espanyola que participà en la primera competició de BTT als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1998 deixà la competició després d’haver pres part en quatre Campionats del Món, cinc d’Europa i 25 mànegues de la Copa del Món Entrà a la Federació…

Com a ciclista aficionat, fou tercer al Campionat d’Espanya de ciclocròs 1948, amb el Club Ciclista Provençalenc El 1952 entrà a collaborar amb Mundo Deportivo 1957-60, on creà una classificació de ciclistes A partir del 1960 ocupà diversos càrrecs en la Federació Catalana de Ciclisme FCC Impulsà normativament la primera edició de la Setmana Catalana i collaborà en la creació d’una reglamentació unitària per a les competicions per etapes que adoptà la Unió Ciclista Internacional El 1970 exercí de seleccionador català d’ amateurs i dissenyà la primera temporada catalana de…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de percussió directa del grup dels tubulars cilíndrics amb dues membranes És un tambor cilíndric de grans dimensions que hom fa sonar percudint-lo amb una maça amb la mà dreta mentre l’altra controla la durada del so o, en el cas de la bateria, amb un mecanisme de pedal Amb un diàmetre que oscilla entre 80 i 100 cm i una fondària d’uns 40 cm, és l’instrument de percussió més gros de l’orquestra simfònica, a la qual s’incorporà al final del segle XVIII D’altres de mida més petita són utilitzats per la banda, per grups de jazz ,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Té tres cordes i una caixa de ressonància triangular, amb un llarg mànec amb trasts La tapa de la caixa de ressonància és plana i el fons és format per diverses peces de fusta que convergeixen en un dels angles En el model més comú, la primera corda és de metall i està afinada en la3 Les altres dues són de budell o de niló i estan afinades a una quarta inferior, mi3 Els seus orígens daten, probablement, del segle XVII La gran difusió que experimentà al llarg del segle XIX fou possible, en part, pel…

La competició distingeix les modalitats de cadira de rodes i dempeus, i les categories individual i per equips Les armes utilitzades són el rifle i la pistola, tant d’aire comprimit com de calibre 22 mm Des dels Jocs Paralímpics de Toronto 1976 forma part del programa de competició De les dotze proves paralímpiques de tir, sis estan obertes a homes i dones, tres són exclusives per a dones i tres més són exclusives per a homes Incorpora petites diferències pel que fa al reglament no adaptat S’utilitza un sistema de classificació funcional que permet competir junts tiradors de…

Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè, però també…

Els primers estudis coneguts d’anatomia comparada són deguts a Aristòtil, el qual descriví i comparà diversos òrgans, i aparells de molts animals Després d’Aristòtil, bé que els estudis descriptius sovintejaren, pràcticament no es realitzaren estudis d’anatomia comparada fins als s XVII i XVIII, en què, sobretot Marco Aurelio Severino, Buffon, Goethe, i Geoffroy Saint-Hilaire, treballaren en aquest respecte Fou, però, Cuvier, el “pare de l’anatomia comparada”, el qual en publicar entre el 1800 i el 1805 les seves Leçons d’anatomie comparée , sistematitzà, ordenà i valorà degudament l’anatomia…

Estudià a Montpeller i a París i es llicencià en medicina a Barcelona 1829 Anà a les Filipines 1835-36 i participà en la primera guerra Carlina El 1837 fou destinat a Palma Posteriorment fou cap de la sanitat militar de les Balears, del cos d’observació d’Àfrica i inspector de sanitat militar Tingué una actuació destacada durant l’epidèmia de còlera de Barcelona del 1864 Publicà obres de tema naturalístic botànic principalment, mèdic i històric, d’entre les quals destaquen Elementos de botànica 1843, el primer manual botànic publicat als Països Catalans i a l’Estat espanyol que incorporà la…

Amb seu a Tolosa, fou fundat el 1945 per Robert Lafont, Max Roqueta i Juli Cubainas, entre altres amb uns plantejaments més dinàmics que no la Societat d'Estudis Occitans , el relleu de la qual assumia Privilegiant el camp científic en els seus inicis, especialment el lingüístic, la seva aportació ha estat, fins a l’esclat de les recents lluites polítiques occitanes, netament reivindicativa, i alhora maldà per imposar la unificació lingüística dels parlars occitans consumada per Loïs Alibèrt Organitzat en seccions territorials, des dels anys vuitanta estigué sotmesa a crisis internes que n'…