Resultats de la cerca

Vida i obra Fou novici a Tarragona i, després, durant els cursos 1763-65, estudiant de filosofia a Gandia, on rebé la influència humanística de Mateu Aimeric Quan seguia els cursos de sagrada teologia al Collegi de Sant Pau de València, el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes decretada per Carles III el 3 d’abril de 1767 Al cap de pocs anys d’haver-se establert a la ciutat italiana de Ferrara fou ordenat de prevere El 1779 inicià una frenètica carrera de polemista que el portà a publicar al llarg dels següents vint-i-cinc anys més de 30 obres, totes en llatí o italià, algunes de les quals amb…

L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc

Doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, des del 1978 ha estat professor al Collegi Universitari de Girona, i catedràtic a la Universitat de Girona des del 1994 Fou conservador del Museu Monogràfic d’Empúries 1983-85 La seva recerca s’ha centrat en l’estudi del món romà ha publicat El foro romano de Ampurias 1984, amb JAquilué, RMar i JRuiz de Arbulo i Antiquitatis Emporitanae Coementeria Les necròpolis tardanes de la neàpolis 1996, amb JSagrera

Estudià a Barcelona Fou metge militar de l’expedició a Algèria 1775 Tornà a Barcelona i el 1776 passà al virregnat del Plata, on dirigí un hospital militar Fou catedràtic del collegi de San Carlos de Madrid Es féu cèlebre per la seva habilitat a guarir ferides de guerra i, el 1800, fou comissionat per a estudiar les epidèmies de febre groga a Andalusia i publicà a Sevilla uns Medios para que el pueblo sepa desinfeccionar

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556

Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs

Fou creat per la Llei de biblioteques de 1981 com a part del Sistema Bibliotecari de Catalunya Està format per una representació dels òrgans de l’Administració amb competència en el tema, el collegi professional, les associacions de municipis i les universitats de Catalunya Les seves funcions són, entre d’altres, informar sobre els projectes legislatius en matèria de biblioteques, suggerir iniciatives per a la millora del funcionament, l’organització i la coordinació del Sistema Bibliotecari de Catalunya

Organitza cursos i conferències, intervé davant organismes i administracions per donar a conèixer la tasca dels geògrafs i fer un seguiment de la provisió de llocs de treball, dóna assessorament en aspectes legals i participa en la promoció d’un collegi de geògrafs Edita unes tarifes professionals orientatives, diversos opuscles i un directori de socis Es creà a l’abril del 1988 a Vilanova i la Geltrú, i inicialment prengué el nom d’Associació de Tècnics Geògrafs de Catalunya

Capellà major del santuari de Santa Maria del Collell, és autor d’una crònica de la guerra de Successió centrada sobretot en els esdeveniments ocorreguts a les comarques gironines La crònica, que es troba dins el llibre d’Axidas de l’arxiu del collegi del santuari del Collell, fou editada i anotada per Lluís G Constans en “Una crónica inédita de la Guerra de Sucesión en Gerona”, dins Annals de l’Institut d’Estudis Gironins , V 1950