Resultats de la cerca
Es mostren 1481 resultats
Charles d’Espagnac
Representació de la mort de Charles d’Espagnac, al pont de l’Espia, damunt el Segre, segons una litografia de Planes
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar d’origen llenguadocià.
Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…
Institut de Cultura Joan Gil-Albert
Historiografia catalana
Institució autònoma dins del marc de la Diputació Provincial d’Alacant creada al començament dels anys vuitanta, prenent el nom d’aquest poeta, novel·lista i assagista alcoià, i emmarcada en el Patronat Josep Maria Quadrado (CSIC).
És la continuació de l’Instituto de Estudios Alicantinos IDEA o IEA, creat el 1951 L’Institut de Cultura organitza exposicions de caràcter divulgatiu amb l’objectiu de donar a conèixer a la societat determinades persones o temes relacionats amb la cultura de la província d’Alacant Publica llibres de diversos autors classificats en diferents colleccions antologia del pensament hispanoamericà, catàlegs d’art i d’exposicions, ciència, divulgació, documental, assaig i investigació, història de la premsa alacantina, etc, donant prioritat als relacionats amb interessos o temes de la província, i…
Michael R. McVaugh
Historiografia catalana
Medievalista i historiador de la medicina nord-americà.
Vida i obra És catedràtic d’història de la ciència a la Universitat de North Carolina, Chapel Hill Estudià a les universitats de Harvard i Princeton, on coincidí amb John E Murdoch La seva obra aborda dos temes principals d’una banda, el desenvolupament de la teoria mèdica, particularment vista a través de l’obra d’Arnau de Vilanova i, de l’altra, la història social de la medicina a la Corona d’Aragó als s XIII i XIV En ambdós temes d’estudi ha estat des del 1974 estretament vinculat amb el grup d’història de la medicina de Lluís Garcia i Ballester, amb qui fou coeditor de l’ Opera Medica…
fantoma
Medicina
Objecte amb un comportament similar al del teixit biològic, utilitzat per a comprovar el funcionament dels aparells que emeten radiacions, calibrar-los, mesurar absorcions i calcular dosimetries.
esquer
Electrònica i informàtica
Sistema informàtic concebut perquè sigui fàcilment vulnerable i atragui l’atenció dels pirates, amb l’objectiu de poder-ne observar el comportament i els mètodes d’atac.
moral
Filosofia
Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics
control de processos
Electrònica i informàtica
Conjunt d’operacions orientades a supervisar l’estat d’un procés de qualsevol tipus, a fi de corregir-ne les desviacions que l’apartin del comportament esperat.
psicodiagnosi
Psicologia
Avaluació del comportament, les capacitats o la personalitat d’un individu amb l’objectiu específic d’obtenir informació que permeti al psicòleg respondre a una demanda professional.
Pot servir per a identificar alguna patologia, una orientació vocacional, la determinació d’alguna aptitud específica, etc
fluència
Tecnologia
Fluència a què són sotmesos certs materials elàstics, com l’acer, quan assoleixen el límit de comportament elàstic sense cap augment apreciable de l’esforç de tracció.
En el punt de fluència deixa d’ésser vàlida la llei de Hooke
efecte demostració
Economia
Comportament individual o col·lectiu dels consumidors, que psicològicament es resisteixen a rebaixar llurs hàbits de consum i tendeixen a voler-se incloure en els de categories superiors.