Resultats de la cerca
Es mostren 5353 resultats
preceptiva literària
Literatura
Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i regles necessaris per a la composició literària.
Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…
substància pura
Química
Cadascuna de les classes de matèria homogènia, de composició química definida, per contraposició a mescla
.
Les substàncies pures no poden ésser resoltes en d’altres de més simples per mètodes físics Hom acostuma a classificar les substàncies pures en simples element i compostes compost
concertar
Música
Fer procedir d’acord les diferents veus o els diferents instruments d’una composició musical.
contrast
Literatura
Composició literària, gairebé sempre en vers, dotada de moviment dramàtic, que els joglars representaven rudimentàriament.
Tingué una gran expansió a la literatura llatina medieval Dins les literatures romàniques cal destacar el de Raimbaut de Vaqueiras, a una dama, i el de Ciacco dell’Anguillaia
preludi
Música
Composició instrumental que precedeix una obra més extensa o bé n’és el moviment inicial.
De forma lliure, és generalment independent del moviment posterior a diferència de la introducció dels segles XVIII i XIX Deriva de les petites improvisacions amb què els instrumentistes verificaven l’afinació o definien la tonalitat i el mode, sobretot amb la funció d’assegurar l’entonació en obres vocals Els primers preludis de què es té notícia són breus tabulatures per a orgue del segle XV, caracteritzades per la seva llibertat formal i el seu caràcter improvisatori i molt virtuosístic Obres similars es troben en nombroses tabulatures per a teclat, llaüt i guitarra del segle XVI Les peces…
chace
Música
Composició vocal francesa a tres veus del segle XIV de temàtica relacionada amb la caça.
Molt semblant a la caccia italiana, es tracta igualment d’un cànon, però en la chace les tres veus són canòniques Se n’han conservat molt pocs exemples En el Llibre Vermell de Montserrat hi ha tres peces d’aquest tipus que reben el nom de caça G Machaut denominava chace les seccions canòniques del seu lai a tres veus Je ne cesse de prier
elegia
Música
Composició poètica de tema trist i planyívol, basada originàriament en el metre del dístic elegíac.
Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica guerrera, amorosa o fúnebre i característiques diverses En els poetes romans prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic En època medieval les varietats temàtiques es mantingueren, però es prescindí de la uniformitat mètrica, que fou recuperada, tanmateix, durant el Renaixement Als segles XVI i XVII el metre es diversificà novament, i durant el XVIII la mètrica clàssica s’adaptà a les diverses llengües modernes en què fou conreat el gènere Al segle XX s’ha conreat l’elegia amorosa i la fúnebre
exposició
Música
Presentació, en una composició musical, d’un tema, una melodia o un grup de temes.
ambrita
Mineralogia i petrografia
Resina fòssil, de composició molt semblant a la de l’ambre, però sense àcid succínic.
Es presenta en masses amorfes de color gris groguenc, translúcid i insoluble en alcohol, èter, etc És abundant a Nova Zelanda
histologia
Biologia
Branca de la biologia que estudia la composició i l’estructura microscòpica dels teixits orgànics.
Abans hom la identificava amb l’anatomia microscòpica, però avui aquesta n'és només una part EL terme ‘histologia’ fou utilitzat per primera vegada per KMayer, l’any 1819, per a designar l' Anatomie générale appliquée de Bichat, però des de molt abans hom ja discutia sobre la constitució dels organismes El descobriment del microscopi compost s XVI permeté d’estudiar els elements i les fines estructures que formen l’ésser viu Avan Leeuwenhoek, MMalpighi i NGrew acceptaren la idea de la constitució fibrillar de l’organisme Les doctrines vitalistes del s XVIII atribuïren força vital a les fibres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina