Resultats de la cerca
Es mostren 1371 resultats
aigua d’Alibour
Farmàcia
Química
Solució diluïda dels sulfats de coure i de zinc amb una petita quantitat de làudanum i de càmfora.
Emprada com a antisèptica, astringent i antiulcerosa És anomenada també aigua verda
raïsses
Llesques primes de fang que els terrissaires amb la ferrussa lleven de les peces abans de coure-les.
sou
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda de coure mallorquina del 1811, a nom de Ferran VII, amb la marca de valor 12-D
.
costal
Feix gros de llenya, com els que hom crema en un forn de coure pa, de rajoler, etc.
bagattino
Moneda de coure de Venècia i d’altres ciutats del nord d’Itàlia a partir del s XIII.
cianotriquita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de coure i alumini hidratat, Cu4Al2(OH)12SO4·2H2O.
Cristallitza en el sistema ròmbic, formant cristalls capillars blaus Té pes específic 2,74-2,95
forner | fornera
Història
Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els feu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629 privilegi del…
Tríptic de la Redempció (Vallespir)
Vista general del tríptic realitzat en coure repujat i decorat en tota la seva superfície ECSA - A Roura En una collecció particular d’una família originària de l’alt Vallespir, es conserva un tríptic romànic de gran valor No es coneix amb exactitud el seu lloc de provinença, que tant podria ser el monestir d’Arles com alguna de les nombroses esglésies o capelles de l’alt Vallespir que en depenien El tríptic, que fins ara ha restat inèdit, és constituït per tres làmines de coure decorades per embotició fa 32 cm d’alçada, 18 cm d’amplada la part central i 9 cm les laterals totalment obert fa…
anèmia
Patologia humana
Situació patològica comuna a moltes malalties en què habitualment hom constata una disminució del nombre d’eritròcits, de la quantitat d’hemoglobina o del valor de l’hematòcrit.
En general s’accepta que hi ha anèmia quan la concentració d’hemoglobina és inferior a 14 g/dl en l’home i a 12 g/dl en la dona Els símptomes provocats per un estat anèmic són d’intensitat i gravetat molt variable en relació amb el grau de l’anèmia i la rapidesa d’instauració L’anèmia crònica es manifesta amb astènia, dispnea d’esforç, palpitacions, taquicàrdia, vertigen, cefalea, amenorrea, trastorns tròfics, pallidesa, edemes, etc L’anèmia aguda , que s’observa sobretot en casos d’hemorràgies i d’hemòlisis intenses, porta fins a situacions extremes els símptomes esmentats i pot provocar un…
metal·lúrgia
Metal·lúrgia. Forn elèctric en una foneria de Barcelona
© Fototeca.cat
Tecnologia
Branca de la ciència i de la tècnica que estudia els procediments per a l’obtenció dels metalls i llur transformació i elaboració per a una utilització racional.
Els primers metalls utilitzats per l’home foren els metalls natius, principalment el coure, l’or, l’argent i, molt rarament, el ferro d’origen meteorític La reducció de minerals de coure i, posteriorment, de minerals de coure i estany, per tal d’obtenir el bronze, fou iniciada entre els anys 4000 i 3000 aC Gairebé alhora es desenvolupà la metallúrgia del plom i dels aliatges d’or i argent Cap a l’any 2000 aC hom coneixia ja els procediments de fosa, amb el sistema dit de la cera perduda , per a la fabricació d’estàtues de bronze, com també les operacions d’embotir i d’encunyar L’edat del…