Resultats de la cerca
Es mostren 4048 resultats
Rose
Família de científics alemanys.
Valentine Rose Neuruppin 1736 — Berlín 1771, químic i farmacèutic, ideà un aliatge de plom, zinc i bismut El seu fill, Valentine Rose Berlín 1762 — 1807, anomenat el Jove , fou també farmacèutic descobrí el bicarbonat sòdic i la insulina i investigà els efectes de l’arsènic Un fill d’aquest, Heinrich Rose Berlín 1795 — 1864, químic, collaborà amb Berzelius i desenvolupà mètodes d’anàlisi qualitiva L’altre fill, Gustav Rose Berlín 1798 — 1973, mineralogista, estudià la cristallografia i el quars i classificà les roques
Libéral Bruant
Arquitectura
Arquitecte francès, el més important d’una família d’arquitectes.
Desenvolupà la seva activitat en el regnat de Lluís XIV, amb unes realitzacions tan interessants com l’església de Sant Lluís 1670-77, a l’asil de la Salpêtrière París l’Hospital dels Invàlids i la seva església, dita dels Soldats 1670-76, llevat la cúpula actual, obra de J Hardouin-Mansard, i el pla del castell de Richmond 1682 Edificà en un estil rigorós, on les estructures predominen sobre la decoració, i obtingué així un efecte no exempt de magnificiència
Ferdinand Maximilian Brokof
Escultura
Escultor txec, fill de Jan Brokof, també escultor, d’origen alemany.
Estudià a Praga i a Viena És autor d’escultures monumentals de pedra pont de Sant Carles de Praga, grups de sant Francesc de Borja, sant Francesc Xavier, sant Ignasi de Loiola, etc Esculpí, també, atlants al palau Morzin, i el sepulcre de Jan Václav Vratislav de Mitrovice Praga Desenvolupà un estil caracteritzat per la placidesa monumental i per un equilibri noble i serè En les seves escultures la llum s’escola suaument per la superfície També treballà la fusta policromada
Kasimir Fajans
Química
Químic polonès.
Estudià a les universitats de Leipzig, Heidelberg, Zuric i Manchester Fou professor de química a la Technische Hochschule de Karlsruhe 1911 i a la de Munic 1917 El 1936 s’establí als EUA com a professor de la Universitat d’Ann Arbor Michigan Establí, simultània però independentment de F Soddy, les lleis del desplaçament radioactiu lleis de Soddy , identificà el protoactini 1913 i desenvolupà la teoria quàntica de l’estructura electrònica molecular És autor de nombrosos tractats i coeditor en diverses revistes científiques
Chester F. Carlson
Física
Físic nord-americà.
Preocupat per la dificultat que representava la reproducció de texts i dibuixos, treballà durant molts anys en l’obtenció d’un sistema per a conseguir còpies en sec fàcilment En lloc dels procediments fotogràfics o químics fins aleshores emprats en proposà un d’electroestàtic la xerografia , esdevingut després d’ús universal El 1940 obtingué la primera patent, que desenvolupà més tard, fins que el 1947 fou comercialitzada per la Haloid Co, que després esdevingué Xerox Corporation Carlson es féu multimilionari amb aquest procediment
Thomas Moore

Thomas Moore
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta irlandès.
Estudià jurisprudència a Londres i es donà a conèixer com a poeta amb Odes and Epistles 1806 i els poemes satírics Corruption i Intolerance 1808 Anà a Itàlia i fou amic de Byron, mort el qual contribuí a fer conèixer la seva obra La poesia de Moore, romàntica, desenvolupa una temàtica oriental Lalla Rookh, 1817 i una altra de caire patriòtic militant, fonamentada en el poble i la tradició irlandesa Irish Melodies , 1808-34, algunes de musicades per ell mateix amb notable èxit
Carles Mira i Franco
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Després d’alguns curtmetratges com Biotopo i Viure sense viure , a La portentosa vida del Padre Vicente 1978 desenvolupà un estil festiu i provocador, que emprà també a Con el culo al aire 1980, Jalea Real 1981, Que nos quiten lo bailao 1983, Karnabal 1985, en collaboració amb Comediants i Daniya, el jardí de l’Harem 1987, aquests dos últims films guardonats amb el Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya El 1989 rodà la comèdia El rey del mambo
Stanley B. Prusiner
Medicina
Bioquímic i neuròleg nord-americà.
Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1964, s’especialitzà en investigació bioquímica Des del 1972 desenvolupa la seva carrera a la Universitat de Califòrnia on és catedràtic de neurologia 1984 i bioquímica 1988 Les seves recerques en malalties degeneratives del sistema nerviós el portaren a proposar, el 1982, l’existència d’un nou agent infecciós, el prió , confirmada per investigacions posteriors malgrat l’escepticisme inicial, i que li valgué la concessió del premi Nobel de medicina el 1997
Peter Stein
Teatre
Director teatral alemany.
Del 1970 al 1984 dirigí la Schaubühne de Berlín, on desenvolupà un model teatral de dramatúrgia collectiva que arribà a ésser reconegut internacionalment Mentre que en els muntatges dels anys setanta hi predominava la crítica social i el contingut revolucionari, el canvi de dècada marcà una nova orientació envers un interès cada vegada més gran per l’estètica Després de deixar la direcció, es dedicà a posar en escena òperes, i des del 1992 treballa com a director artístic dels Salzburger Festspiele
Jean-Pierre Vernant
Filosofia
Historiador i antropòleg francès.
Especialista en la Grècia clàssica, desenvolupà —influït per Claude Lévi-Strauss— diversos estudis sobre la mitologia grega des d’un punt de vista estructuralista Entre altres qüestions, analitzà la relació entre el pensament mític, el pensament racional i la democràcia El 1984 obtingué el títol de professor honorari del Collège de France Entre les seves obres cal esmentar Les origines de la pensée grecque 1962, Mythe et pensée chez les Grecs 1965 i L’individu, la mort, l’amour 1989
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina