Resultats de la cerca

La seva aparició va estretament lligada a la fundació del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, entitat que té elsseus precedents en els contactes mantinguts pels organitzadors dels actes del millenari del monestir de Ripoll amb la Diputació de Girona, a través del delegat de cultura Joan Tarrés i Vives El primer número data de 1981-82 i constitueix una base de promoció cultural i científica que s’obre a totes les persones que senten un interès particular per la comarca del Ripollès Així doncs, aplega principalment treballs sobre l’esmentada comarca…

Organitzat per l’Ajuntament de Banyoles, també hi collaboren la Diputació de Girona, la Federació Catalana de Triatló i diverses empreses privades És el triatló més antic que se celebra ininterrompudament a l’Estat espanyol També és conegut com triatló de Banyoles i consta de 1500 m de natació per l’estany de Banyoles, 40 km en bicicleta per la comarca del Pla de l’Estany i 10 km a peu pel parc de la Draga És puntuable per al Campionat de Catalunya absolut de triatló olímpic, per al Circuit Català de triatló i per a la Lliga de clubs de triatló El 2012 assolí el rècord de participació, amb…

El 22 de juliol de l’any 1665, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Josep de Magarola i de Grau Barcelona 1612 – 1676, abat de Sant Pere de Camprodon diputat militar Francesc Puig de Salit o Puigdesalit i Malla, donzell, domiciliat a la vegueria de Vic diputat reial Miquel Boneu, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Antoni Sala, canonge de Vic oïdor militar Francesc Ponç i de Soldevila, senyor de Montsonís oïdor reial Josep Gomar, doctor en dret, de Lleida Josep de Magarola i de Grau, abat del mones-tir benedictí de Sant Pere de…

Té l’origen en els terrenys que la Diputació de Girona adquirí als termes d’Aiguaviva i Vilobí d’Onyar l’any 1957 El 1965 rebé la denominació d’aeroport de Girona-Costa Brava, i disposava d’una pista de 2200 m per 45 m i un estacionament per a nou aeronaus de tipus mitjà Posteriorment hi foren construïts la central elèctrica, la torre de control, el centre d’emissors i l’edifici de la terminal de passatgers, de 2600 m 2 en una sola planta També s’afegí un carrer de rodada parallel a la pista i carrers de sortida ràpida Després que la pista fos allargada 200 m, el març del 1967…

Vida Es formà a la capella de música de la catedral de Girona amb Josep Barba, i amb l’organista de l’església collegial de Sant Feliu, Anton Vidal De jove fundà una escola de música a Girona i, del 1851 al 1860, exercí de mestre de capella a la catedral de la ciutat Posteriorment s’establí a Barcelona, on fou membre de l’orquestra del Liceu i professor de música a l’escola de cecs i en una de sordmuts En aquelles dates havia començat a aplegar una important biblioteca musical a partir de l’adquisició de diferents impresos i manuscrits, i també una notable collecció d’instruments En la seva…

Nasqué com a expressió científica escrita d’unes institucions que acabaven de ser transformades després de la Guerra Civil Espanyola Ja l’editorial del primer número indicava que seria la revista del Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Barcelona, de la desapareguda Societat Catalana d’Antropologia, Etnografia i Prehistòria i dels Seminaris de Prehistòria i Història Antiga de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona Durant un llarg període de temps també es publicà sota els auspicis del CSIC i, més tard, fou la portaveu de l’Institut de…

L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del…

Unit a Abdó Terrades ja el 1840, el 1843 destacà en l’aixecament del castell de Sant Ferran de Figueres, favorable a la junta suprema de Barcelona Revoltat el 1854, passà a ésser compromissari de l’ajuntament, el 1856 s’oposà al cop d’estat d’O'Donnell Exiliat, entrà al Principat pel setembre del 1868, amb el general Pierrad i amb JRubaudonadeu, per comandar les forces ciutadanes de Figueres i el castell Després fou nomenat segon alcalde, i, com a president del comitè provincial del partit republicà federal a Girona, dirigí la insurrecció del 1869 President de la diputació de Girona 1871 i…

Es llicencià en dret a Saragossa Collaborador d' El Poble Català i de La Lucha , fou fundador del Partit Republicà Català Per un discurs a Gandesa 1916 fou processat, i s’exilià a França En tornar, fou elegit diputat per Tarragona com a demòcrata-federal En proclamar-se la República, fou president de la diputació provincial de Tarragona, i després comissari de la Generalitat Ingressà a l’Esquerra Republicana, però se'n separà per fundar el Partit Republicà Radical-Socialista Català 1932 Tornà a l’Esquerra el 1936 Fou diputat a les corts de la República 1931, 1933 i 1936, de les quals fou…

Fou fundada l’octubre del 1987 per Joan Fausto Martí i Eusebi Subirós Té com a objectiu representar i defensar davant dels agents socials i l’administració els interessos dels empresaris i les agrupacions empresarials d’aquesta regió, als quals procura també assessorament i formació Inclou agrupacions territorials de la Cerdanya, el Pla de l’Estany, l’Alt Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Ripollès Té representació en diversos àmbits institucionals administracions central i catalana, Diputació, Ajuntament i Universitat de Girona, etc i també a les patronals CEOE , CEPYME, i Foment del…