Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
el Logudor
Regió nord-occidental de Sardenya, entre la Gal·lura, Arborea i la mar.
S'hi troben les ciutats de Sàsser i de l’Alguer Era un dels jutjats del s XI, dit també jutjat de Torres , sota el control de les famílies genoveses Doria i Spinola Els pisans intentaren de dominar el territori, però, després de la batalla de La Meloria 1284, en restaren definitivament exclosos Subjecte a les diverses lluites del període català, aquesta regió formà el cap de Logudor , circumscripció que durà fins al s XIX i que fou subdividida en les províncies de Sàsser i del Logudor Pere III hi establí un govern separat del de Càller 1354 el primer governador fou Bernat de…
nobiliari
Historiografia
Text d’intenció historiogràfica que aspira a consignar les genealogies de llinatges nobles d’un país determinat i altres dades que s’hi refereixen.
La primera manifestació a Catalunya és la versió genealògica de la llegenda d’Otger Cataló i els Nou Barons entre el 1418 i el 1431 PTomic, en les Històries e conquestes 1438, dóna unes llargues llistes dels nobles coetanis d’un període amb el propòsit d’afalagar la vanitat de les principals famílies Però no fou fins al final del s XV, en esdevenir la noblesa una classe més i més tancada enfront de la burgesia, que hom mirà de fixar i de regular llur nòmina, com també el blasó, i de reforçar el prestigi del llinatge amb la relació de les gestes dels avantpassats Així s’originaren…
remugants

Muflons de l’Atles
© Xevi Varela
Mastologia
Subordre d’animals mamífers de l’ordre dels artiodàctils, de formes i dimensions molt variables, caracteritzats per les particularitats de llur dentició i, sobretot, de llur aparell digestiu (remugament).
La dentició dels remugants és incompleta hi manquen les dues dents incisives superiors i molt sovint les dues canines superiors Les incisives inferiors tenen forma d’espàtula, i les canines inferiors, d’incisives les molars són selenodonts, és a dir, tenen el relleu de la corona en forma de mitja lluna L’estómac és dividit en quatre compartiments, anomenats rumen, reticle o bonet, llibret i quall Aquest darrer compartiment pot ésser considerat l’autèntic estómac, puix és l’únic que té tots els tipus de teixit epitelial típics de l’estómac dels mamífers Algunes famílies d’aquest…
Balones

Municipi
Municipi del Comtat, situat als vessants meridionals de la serra d’Almudaina, dins l’esquerpa vall de Seta, on desemboquen els barrancs que drenen el terme.
Hi ha 500 ha de terres sense conrear, amb brolles i pasturatges d’hivern Al secà hom fa ametllers, oliveres, cereals, arbres fruiters i vinya associada amb ametllers o oliveres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris i per parcers La població, que el 1900 tenia 381 h, ha anat minvant des d’aleshores fins avui El poble 157 h agl 2006, baloners 661 m alt és emplaçat a la falda de la serreta de Balones Era població de moriscs habitada per 49 famílies el 1602 que pertangué al s XVI a la parròquia de la Vall de Seta Formà part del marquesat de…
Benasau

Municipi
Municipi del Comtat, a la conca alta del Frainos, en un terreny muntanyós accidentat pels contraforts occidentals de la Serrella.
L’economia es basa en l’agricultura Dues terceres parts del terme són conreades, amb predomini del secà 546 ha sobre el regadiu 28 ha Els principals conreus són cereals, oliveres, ametllers i conreus d’horta La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina l’explotació directa 95% de la superfície agrícola La població ha minvat en un 43% entre el 1900 i el 1965 El poble 177 h agl 2006, benesauers 701 m alt és vora la carretera d’Ontinyent a Callosa Fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 35 famílies Formà part de la rectoria de moriscs d’Alcoleja 1535, de la qual…
Sant Cristòfol de Secanella (Veciana)
Art romànic
El lloc de Secanella és conegut des de l’any 1118, que consta que uns béns situats a la parròquia de Sant Salvador de Miralles es trobaven dins el terme de Secanella És possible que en aquest moment ja s’hagués bastit una capella dedicada a sant Cristòfol dependent de l’esmentada parròquia En una data incerta, però anterior a l’any 1187, la quadra i l’església de Secanella foren donats al monestir de Sant Llorenç del Munt L’any 1201 Bernat de Miralles i la seva muller Saurina renunciaren a favor del cenobi vallesà al cens de dues gallines que rebien de Secanella Al terme residien tres …
Francesc Martí i Torrents
Economia
Empresari.
Pràcticament analfabet, participà en les campanyes napoleòniques El 1808 marxà a Amèrica i s’establí a l’Havana, on prosperà i arribà a ésser 1829 sotsdelegat de marina Nomenat alferes 1831 per la captura del pirata Antonio Mariño i confident dels capitans generals, comerciant i empresari, promogué, el 1837, a l’Havana, la construcció del Gran Teatro Tacón, més tard Teatre Nacional, a més de molls, edificis i el mercat de La Pescadería Des del 1847 es dedicà al comerç d’esclaus i introduí a Cuba famílies maies del Yucatán com a mà d’obra barata, fins que el govern mexicà s’hi…
Josep II
Història
Emperador romanogermànic i rei de Romans i de Germània (1765-90).
Fill i successor de Francesc I, el 1780 succeí la seva mare Maria Teresa —que l’havia associat al tron el 1765— com a rei d’Hongria i de Bohèmia, arxiduc d’Àustria, duc de Milà i sobirà dels Països Baixos Es casà de primer amb Elisabet de Parma, i després amb Maria Josepa de Baviera Prototip del dèspota illustrat, emprengué considerables reformes de tota mena, des de la burocràcia a l’educació, passant pel dret i l’agricultura Volgué unificar els seus dominis sota el signe del germanisme, i no dubtà a trasplantar famílies germàniques en terres de Galítsia i Hongria amb designis…
Castell de Cornellà de Llobregat
Art romànic
L’any 1204 es parla del castell nou de Cornellà, la qual cosa, tenint en compte que a la vila no hi ha cap altre castell, caldria interpretar segurament en el sentit d’una reedificació recent Tanmateix, l’obra major de reconstrucció es realitzà al segle XIV Aleshores el castell va ser reedificat quasi des dels fonaments, segons l’estructura gòtica conservada, que és quadrangular entorn d’un pati central, amb torres quadrades als angles El 1308 hi ha documentada la capella de Sant Antoni a la “ Turris sive domus de Cornella ”, de Berenguer de Mallol, que la va traspassar a les famílies…
principat d’Orange
Història
Títol i territori que tenia com a cap la ciutat d’Aurenja
.
Creat com a senyoria, fou després un comtat que passà a diverses famílies de Provença i esdevingué principat al s XII A la darreria del s XIV s’alià amb el ducat de Borgonya L’any 1517 fou pres per Francesc I de França a Filibert I 1502-30, que fou succeït pel seu nebot, Renat de Nassau-Dillenburg, i aquest, pel seu cosí 1544, Guillem de Nassau-Dillenburg, el qual prengué el títol de príncep d’Orange, que hom li reconegué el 1559 Ocupat de nou per França 1672, fins el 1697 hom no en confirmà la sobirania als Nassau Mort Guillem III de Nassau-Orange 1702, França el pretengué i se…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina