Resultats de la cerca

L’assassinat del principal dirigent xiïta de l’Iraq, l’aiatollà Mohammad Sadeq al-Sadr, i dels seus dos fills, que va tenir lloc divendres a Najaf, provoca una onada de manifestacions als principals nuclis de població xiïta de l’Iraq Al-Sadr, que darrerament havia accentuat la seva posició contrària al règim de Saddam Hussein, és el tercer aiatollà mort els darrers mesos a l’Iraq Les revoltes, que continuen els dies següents, provoquen una vintena de morts

De fundació probablement fenícia, el 171 aC passà a ésser colònia romana amb estatut de dret llatí, la primera d’aquest tipus creada fora d’Itàlia Colonia Libertorum , poblada amb lliberts fills de soldats romans i dones hispàniques Es desenvolupà a partir del segle I aC a causa del seu port comercial i de les seves fàbriques de garum Decaigué des del segle IV dC, i fou abandonada en època àrab Alguns autors antics la identificaren erròniament amb Tartessos

Juntament amb el seu germà Eugène Peugeot Hérimoncourt, 1844 — 1907 inicià la fabricació a França de bicicletes i automòbils, tot agrupant diverses societats ja existents, creades per la família Peugeot El 1897 fundà la Société des Automobiles Peugeot Els fills d’Eugène s’hi associaren el 1910 i formaren una nova societat Després de la Primera Guerra Mundial s’anaren independitzant diverses societats la Peugeot Cycles 1926, la Peugeot Automobiles 1929 i la Peugeot et Cie

Estudià a França i als EUA, on visqué del 1911 al 1932 Fou un dels fundadors de la Rabita al-Qalamiyya Contista, dramaturg Al-abā’ wa-l-banūna —'Pares i fills’—, 1917 i poeta també en anglès i rus, és autor d’assaigs de crítica literària Al-Girbal , 1923, de l’autobiografia Sab'un ‘Setanta’, 1959-60 i d’una biografia de Khalil Gibran Intentà conciliar el realisme i l’esperit analític europeus amb les tradicions místiques orientals

Estrenà a València, durant la Dictadura i la Segona República, una gran quantitat de peces, sovint curtes, en català dialectal, algunes de les quals foren publicades Cal citar-ne Els fills dels vells, L’as d’oros, Miqueta, Lo que no torna, Patrons i proletaris 1921 , El llenguatge del tabaco, Pobrets però honraets, Pare vostè la burra, amic, Encara queda sol en la torreta 1931, El malcarat 1931 i L’ambient 1932, entre altres S'exilià el 1939

De primer cunyada i després segona muller del rei Manuel I de Portugal, amb el qual es casà a Alcácer do Sal el 30 d’octubre de 1500 Tingué deu fills, entre els quals el rei Joan III de Portugal, Isabel, muller de l’emperador Carles V, i el cardenal Enric, que regnà a Portugal després de la mort del rei Sebastià I Molt religiosa, aconseguí el perdó dels lisboetes, castigats per la gran matança de jueus del 1506

Un dels primers documentats a Mallorca Pertany a la primera fase de la pintura gòtica mallorquina, d’influència italiana Pintor decorador d’escuts per a armadures, fou força considerat a la fi del segle Collaborà amb Cavaller a les pintures de Bellver, el 1309 Decorà la catedral de la ciutat de Mallorca 1328-29 Els seus fills foren també pintors Pere, Bernat i Martí , dit el Jove La seva filla es casà amb el pintor Daurer

Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, hi llegí 1783 una “oració” on aplegava notícies sobre diversos artistes valencians antics Escriví poesia, en castellà i en català, i traduí Memorias de los sucesos de Valetri 1766, de Castruccio Buonamici Foren fills seus Pere Joan Noguera i Climent València 1762 — l’Olleria, Vall d’Albaida 1811, jurista, secretari de la inquisició, catedràtic i autor de tractats jurídics i Vicent Joaquim Noguera i Climent Tingué el títol de marquès de Càceres

És format per divisió dels dos nuclis de la cèllula terminal i repartiment dels quatre nuclis fills, de la manera següent els que procedeixen del nucli proximal resten separats per un septe, i un dels que procedeixen del nucli distal roman a la nova cèllula apical juntament amb un dels anteriors, i l’altre passa a la cèllula inferior per un diverticle lateral, l' uncínul o la fíbula , alhora que un altre septe el separa de la cèllula superior

L’ús de les brisures, per la seva complicació, quedà gairebé relegat a algunes cases reials A Espanya la reina Marianna d’Àustria, per privilegi del 1668, aprovà un sistema de brisar que consistí en l’aplicació d’un ordre successiu de mobles per a distingir els fills el lambel, el creixent, l’estrella, la merleta, l’anellet i la flor de lis, que es colloquen al cap, dins un francquarter, o carregant la peça principal de l’escut