Resultats de la cerca

Fill de Lluís de Requesens i de Cardona, succeí vers el 1528 el seu germà Joan Fou capità de justícia i pretor de Palerm, estrateg de Messina, gran canceller, diputat i conservador del regne de Sicília, governador de Castellammare, capità de guerra de Trapani i Mazzara i comandant general de l’estol de l’emperador Carles V Es casà amb Giulia Ventimiglia, que li aportà la baronia de Buscemi i la senyoria de Barchino

Lluità en la primera guerra Carlina, a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a la primera guerra cubana Fou ascendit a general 1870 En 1874-75 lluità novament contra els carlins Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València 1878-81, Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant El seu germà, Lluís Fajardo i Izquierdo Barcelona 1829 — Cartagena 1886, també militar, morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar

Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566

Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917

Llur fill, James Hamilton mort el 1529, fou creat comte d’Arran el 1503 i esdevingué lloctinent general d’Escòcia 1517 i un dels lords de la regència 1522 El seu fill James mort el 1575 fou governador i regent d’Escòcia 1542-54, i fou declarat 1543 pel parlament hereu presumpte del tron El cinquè comte d’Arran, besnet de l’anterior, fou creat duc de Hamilton el títol s’extingí el 1651

Diputat, fou membre del partit conservador A partir del 1902 ocupà diversos ministeris El 1920 fou nomenat ministre de la governació per Eduardo Dato, per tal que dugués a terme una política de repressió contra els sindicalistes catalans nomenà Martínez Anido governador civil de Barcelona i permeté el pistolerisme dels Sindicats Lliures i l’aplicació de la “llei de fugues” Fou ministre d’economia en el govern de Juan Bautista Aznar 1931

El 1519 s’uní a l’expedició d’Hernán Cortés, del qual esdevingué un dels lloctinents El 1524 inicià la conquesta d’Hondures per ordre de Cortés, però pactà amb el governador de Cuba Diego de Velázquez el repartiment dels beneficis Olid vencé dues expedicions enviades contra ell, manades per Francisco de las Casas i Gil González Dávila En marxar Hernán Cortés contra ell, fou traït pels seus hostes-presoners i oficials i morí assassinat

Al servei de la monarquia hispànica, dirigí l’expedició contra Nova Orleans 1769 i, després del fracàs de l’expedició d’Alger 1775, fou capità general d’Andalusia 1776 i governador de Cadis fins que fou destituït per Floridablanca 1787 Formà part de la junta 1793 que deliberava sobre la Guerra Gran , i el 1794 fou nomenat cap de l’exèrcit que operava al Rosselló, però morí abans d’ocupar el càrrec

Bisbe de Ciudad Rodrigo 1514-23, d’Osma 1522-24, de Santiago de Compostella 1524-34 i de Toledo 1534-45 cardenal des del 1531 i inquisidor general 1539, després d’haver estat conseller de la inquisició 1539 President del consell de Castella 1524-39 i de la chancillería de Valladolid, presidí les Corts de Madrid 1528 en les quals fou jurat Felip II, i algunes vegades fou governador general en absència de Carles V

La governació de València se subdividí en tres demarcacions, en dues de les quals —la governació de Castelló de la Plana o dellà Uixó i la governació de Xàtiva o dellà Xúquer — residia un governador propi, lloctinent del de València Aquesta organització perdurà fins a la Nova Planta 1707 En 1565-72 la governació estricta de València tenia 128 290 habitants 28 509 focs, 37 071 dels quals moriscs 8 238 focs