Resultats de la cerca

Fou deixeble del seu pare, també escultor, i d’AMaillol En la creació intentà d’expressar actituds vives i la sensació de la momentaneïtat, unides a la gràcia i a l’elegància Des que, el 1931, adquirí fama en exposar per primera vegada al Salon d’Automne parisenc, rebé un gran nombre d’encàrrecs oficials entre els més importants cal esmentar les estàtues que decoren la tribuna de la Sala d’Assemblees de la Societat de Nacions a Ginebra, les escultures de la façana del Palais Chaillot de París i diversos monuments als morts en unes quantes ciutats franceses, entre els quals cal destacar el de…

En la controvèrsia del jansenisme es negà a firmar el formulari de 1657 exiliat a Orleans 1681, expulsat de l’Oratori 1684, passà a Brusselles amb Antoine Arnauld , de qui era deixeble La seva obra cabdal, que el converteix en el jansenista capdavanter després de la pau clementina 1669, és Le Nouveau Testament avec des Réflexions Morales 1699, la idea central de la qual és l’excellència i l’omnipotència de la gràcia de Jesucrist pel tipus d’exposició, comentari a texts, el seu pensament resta fragmentari amb un llenguatge també força obscur La seva obra fou condemnada per Gregori XI, en la…

Segons la tradició, fill d’Almansor, senyor de Carlet enviat com a ambaixador a Ramon Berenguer IV de Barcelona, s’extravià i arribà a Poblet, on fou acollit i, convertit al cristianisme, professà Tornà a Carlet, i juntament amb les seves germanes Soraida Gràcia i Saida Maria, que ell havia batejat, fou martiritzat el 21 d’agost de 1180 Jaume I, en conquerir Alzira, on havien estat enterrats, els dedicà una capella El 1871 la seva festa fou estesa a tot l’orde cistercenc i se celebrà l’1 de juny, fins a la simplificació del santoral A Poblet és celebrada el 2 de setembre

Doctor en farmàcia Amb el pseudònim Sr Petrequín publicà l' Álbum humorístico 1865 Collaborà a Un Tros de Paper , L’Ase , La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Ilustració Catalana , Gil Blas i altres revistes Per suggeriment de Marià Fortuny es dedicà a la pintura Conreà la temàtica d’escenes i tipus populars Bé que caigué en tots els tòpics, se salvà per la finor i l’elegància de les seves composicions Esperant una processó és una de les seves millors obres, juntament amb Un ball de llàntia, Tornant de bateig, Damiselles en el balcó i Una cacera de pollastres…

Format a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1944 Vinculat a l’antiga vila de Gràcia, el 1948, a la seva botiga d’herbolari, fundà la penya La Flora Graciense, integrada, entre altres, per Enric Borràs, Nogueras i Oller, Joaquim Ciervo, Ricard Suñé, Josep Mde Sucre, S Perarnau, etc Concorregué a diverses exposicions, i es centrà en retrats, especialment d’artistes i intellectuals Yagocésar , 1945 J Barrillon , 1946 Enric Borràs , 1951 Ricard Opisso , 1973 etc Té obres al Museu Fortuny de Reus, al Museu del Teatre de Barcelona, etc Formà un vast i heterogeni arxiu sobre la vida cultural…

Fou absorbida per la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited , que presidia Frederick S Pearson la línia fou electrificada 1905, i l’ample de via 1 668 mm fou canviat per l’internacional 1 435 mm A partir del 1912, la línia fou explotada conjuntament amb els Ferrocarrils de Catalunya El 1929 fou inaugurat el pas subterrani des de la plaça de Catalunya fins a Sant Gervasi, i el 1953, el tram final, fins a Sarrià Explota també, des del 1954, la branca que va de Gràcia a l’avinguda del Tibidabo Des del 1979 depèn de l’entitat de dret públic Ferrocarrils de la Generalitat de…

D’origen florentí, a jutjar per la topografia, i d’ambient burgès, consta de cent contes, escrits per un autor de mitjana cultura entre els anys 1281 i 1300 Les històries van dels temes de la Bíblia a l’època clàssica i a les llegendes cavalleresques, amb gran profusió d’anècdotes, que, plenes d’ingenuïtat i d’espontaneïtat, confereixen a la narració una gràcia força original D’estil ràpid i sovint desordenat i de sintaxi elemental, són lluny de qualsevol propòsit de penetració psicològica de personatges i situacions Conservat en vuit còdexs, el més utilitzat és el de Bolonya, editat per…

Segons Ovidi, pel fet d’haver ajudat Silè, Dionís li concedí la gràcia que li havia demanat que tot el que toqués restés transformat en or Quan el rei veié, però, que el menjar i la beguda també es convertien en metall, suplicà Dionís que li retirés aquest do perniciós i el déu hi accedí Plutarc registra aquest mite amb llegendes variants Mides forma part també del mite de Pan hom li atribueix l’invent de la flauta i apareix castigat per Apollo, que li féu créixer unes orelles monstruoses En heràldica, hom anomena cap de Mides la figura que representa un cap d’home amb orelles d’ase

El castell de Vila, segons Francisco de Gracia, era situat al cap del poble Tenia planta triangular a llevant hi havia el fossat, un pont de fusta, la porta amb contramur 16 pams d’alt, defensat per cinc baluards, el mur principal 250 × 50 d’alt i 5 d’ample i sengles torrasses als angles El recinte constava de dues places d’armes, l’església i dues torres la mestra, amb cinc campanes, i l’altra, amb un capitell de llicorella Finalment, parla també de ruïnes d’edificis antics que podrien ésser romànics i d’una peça rectangular on es podia aplegar molta gent

Situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues, després de la desmembració d’aquest, quedà dins el de Rupit Fou sempre una capella rural dependent de la parròquia de Sant Joan de Fàbregues i, a partir de l’any 1878, de la de Sant Miquel de Rupit De la història d’aquesta església no se’n té notícies anteriors a l’any 1660, i l’edifici concorda amb aquesta data, però l’existència de dues imatges de marbre del segle XV de santa Magdalena i de la Mare de Déu de la Gràcia fan pensar en una antiga construcció anterior a la documentada el segle XVII