Resultats de la cerca

Autor d’una concepció psicològica sensualista que exercí una gran influència sobre els “ideòlegs” Destut de Tracy, Cabanis Prolonga l’anàlisi gnoseològica de Locke i sosté que la “reflexió” no és, com aquest creia, una segona font de coneixements, sinó un efecte natural i espontani de les “sensacions”, que, combinant-se entre elles, fan sorgir des de l’exterior antiinnatisme i progressivament totes les idees i àdhuc les facultats Aquest sensualisme, que cal no confondre amb un materialisme, determina també la seva concepció de la vida social i econòmica, que es basa en la…

La llista de successió episcopal feta per Ireneu vers el 180 el presenta com a bisbe de Roma, en una època que la jerarquia romana no era certament constituïda El Pastor d’Hermes esmenta un Climent “a qui pertoca de dur les cartes a les comunitats foranes” Llevat d’això, no se'n sap res més sinó que escriví en nom de la comunitat de Roma una Epístola als corintis , en ocasió d’una dissensió interna en aquella església L’autor fa apellació al record de Pere i Pau en la seva estada romana, i sosté l’origen apostòlic del càrrec eclesiàstic de prevere L’escrit és tot impregnat d’idees…

Fou deixeble de Kant, que l’influí Viatjà per diversos països per tal de conèixer llurs investigacions pedagògiques i es posà en relació amb Diderot, D’Alembert i els enciclopedistes A Estrasburg féu amistat amb Goethe, en el qual influí extraordinàriament Influí sobre tota la literatura i ideologia alemanyes, fou un precursor en el camp de la crítica literària i promogué el Sturm und Drang Experimentà els seus postulats pedagògics, donà impuls a la investigació filològica i fixà les bases d’un estudi comparatiu de la religió i la filosofia És autor d' Über die neuere deutsche Literatur ‘…

Estudià dret Residí a Madrid des de la dècada del 1780 fins a l’inici del s XIX, on publicà una sèrie de traduccions i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa 1787-91, que difongueren les idees de l’il-luminisme El 1807 fou nomenat cronista de Palma El 1808 jurà la constitució de Bonaparte en nom de Mallorca, fou secretari d’estat i ministre de l’Interior de Josep I i s’exilià fins el 1814 Tota la seva obra és en castellà i està composta per nombroses traduccions Brisson, Young, Fénelon i Addison, escrits de tipus històric, com uns Apuntes para formar…

Vida i obra Metge major de sanitat militar, la seva poesia, de tendència modernista, mostra la influència de la teosofia --juntament amb Josep Roviralta i Borrell, fundà la rama teosòfica de Barcelona 1891-- La recollí en els llibres Curtes i més curtes 1901, Bastides i pedruscall 1904 i Papallones 1907 Aquest darrer i l’opuscle Els meus ex-libris i sa descripció filosòfica 1905 són volums de temàtica plenament teosòfica, amb elements d’escriptura hermètica Escriví l’assaig Quatre mots sobre el drama d’en J Vallmitjana que té per títol “Els Oposats” 1907, en el qual vincula Vallmitjana amb…

Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…

En antropologia aquesta doctrina considera que l’etnicitat és un recurs per a ésser mobilitzat socialment o un instrument per a ésser utilitzat per part de determinats grups que es plantegen objectius econòmics o socials

Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta